Els estudiants de màster troben feina a un ritme similar als de grau i molts no repetirien el curs
Un estudi conclou que un 86% treballa dos o tres anys després d'acabar el màster, mentre que la inserció laboral dels titulats en graus és del 84%
Redacció
2 min
La inserció professional dels estudiants de màster és molt similar a la dels titulats en graus. Dos o tres anys després d'acabar els estudis, pràcticament un 86% treballa, segons un estudi de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, que ha estudiat per primera vegada els màsters. La inserció laboral més alta la tenen els doctorats, amb un 93%, mentre que en els titulats en graus és del 84%, com mostra aquest gràfic dels investigadors.
L'estudi també indica que un de cada tres titulats de màster no tornarien a cursar els estudis si tornessin a començar un altre cop. El 66% dels titulats triarien el mateix màster, però les dades oscil·len entre el 75% dels de Física i Matemàtiques i el 51% de Veterinària.
L'enquesta mostra que els màsters que tenen més bona inserció laboral són els de Gestió i Pràctica de l'Esport (94,44%), Aeronàutica (94,12%) i Informació i Comunicació (91,60%). L'índex més baix el tenen Veterinària (77,27%), Geografia i Història (76,89%) i Belles Arts (72,28%). La meitat dels titulats de màster treballen en feines que requereixen aquestes competències.
Les dades de l'estudi corresponen a l'any 2014, és a dir, provenen de persones que van acabar el màster entre els anys 2010 i 2011.
Menys estudiants d'origen social baix a les enginyeries
La mateixa agència ha analitzat en un altre estudi l'equitat en l'accés a la universitat i la inserció professional dels graduats. La conclusió és que la crisi ha limitat l'accés dels estudiants d'origen social baix a les enginyeries, tot i que incrementa la presència a les carreres de ciències socials i, sobretot, en l'àmbit de la salut, com mostra aquest gràfic elaborat pels investigadors.
L'enquesta mostra que els màsters que tenen més bona inserció laboral són els de Gestió i Pràctica de l'Esport (94,44%), Aeronàutica (94,12%) i Informació i Comunicació (91,60%). L'índex més baix el tenen Veterinària (77,27%), Geografia i Història (76,89%) i Belles Arts (72,28%). La meitat dels titulats de màster treballen en feines que requereixen aquestes competències.
Les dades de l'estudi corresponen a l'any 2014, és a dir, provenen de persones que van acabar el màster entre els anys 2010 i 2011.
Menys estudiants d'origen social baix a les enginyeries
La mateixa agència ha analitzat en un altre estudi l'equitat en l'accés a la universitat i la inserció professional dels graduats. La conclusió és que la crisi ha limitat l'accés dels estudiants d'origen social baix a les enginyeries, tot i que incrementa la presència a les carreres de ciències socials i, sobretot, en l'àmbit de la salut, com mostra aquest gràfic elaborat pels investigadors.
Els investigadors han conclòs que l'increment de les taxes universitàries fa que els fills de les famílies més humils optin per carreres que els permetin trobar feina aviat, encara que els suposi tenir sous més baixos.
Segons l'informe, els estudiants que entren a la universitat amb notes baixes trien carreres barates tant si són de famílies ben situades com si tenen dificultats econòmiques.
En canvi, entre els estudiants amb notes altes hi ha diferències substancials segons la situació econòmica de la família. Els d'origen social baix no s'atreveixen amb les matrícules cares, sovint associades a carreres difícils, tot i que tindrien condicions per treure-se-les, cosa que sí que fan els que poden pagar-les sense problemes.
L'informe, basat en la situació de més 7.600 universitaris, remarca que el preu dels crèdits s'ha multiplicat per quatre en els anys analitzats.
L'estudi assenyala també que, entre el 2011 i el 2014, s'ha frenat la "feminització de la universitat", perquè la presència d'universitàries pràcticament s'ha mantingut, mentre que la d'universitaris ha augmentat un 1,5%.
