Els fabricants d'armes del món obtenen ingressos de rècord pels conflictes a Ucraïna i Gaza

Les empreses d'armament van disparar els seus ingressos fins a xifres rècord el 2024 pels conflictes a Ucraïna i Gaza, sobretot les dels Estats Units i Europa. En total, les 100 principals empreses del món van ingressar 679.000 milions de dòlars, un 6 % més que l'any anterior, segons l'últim informe de SIPRI, un institut que estudia els conflictes i el control d'armes. 

Els fabricants europeus --que representen una quarta part de la llista-- van tenir un creixement destacat, de més del 13 %. En declaracions a 3CatInfo, Diego Lopes da Silva, investigador del SIPRI, ho atribueix "certament a la guerra d'Ucraïna", i pronostica que continuaran creixent:

El que ara veiem és la traducció dels ingressos de les comandes fetes a l'inici de la guerra. Tot fa pensar que en els pròxims anys els ingressos per armes continuaran augmentant. 

L'informe subratlla que la dependència de minerals crítics que s'importen de la Xina pot posar en risc el ritme de producció d'armament, perquè afecta la cadena de proveïment. I pel que fa a les dues armamentístiques russes, també han millorat els ingressos, malgrat les sancions internacionals contra Moscou. 

Destaca també l'augment dels ingressos de les empreses d'Israel, que Lopes da Silva atribueix a dues causes: la primera, que "l'estat d'Israel, per descomptat, està augmentant les comandes d'armes a les empreses israelianes", i la segona, "les exportacions a països europeus". Una cosa que, tal com afirma l'expert, "de vegades no és congruent amb les crítiques que els governs fan en públic". 

La meitat del comerç mundial d'armes, en mans dels Estats Units

Els Estats Units --en particular, la firma Lockheed Martin-- tornen a encapçalar el rànquing mundial d'ingressos. I aquí crida l'atenció la irrupció de l'empresa SpaceX del multimilionari Elon Musk a la llista de les 100 companyies més venedores d'armes. Ha duplicat ingressos degut als seus sistemes de satèl·lits de doble ús, civil i militar, especialment emprats a Ucraïna. 

Als investigadors els resulta difícil delimitar quan una tecnologia és únicament civil o també és militar. Diego Lopes da Silva assegura que "és una cosa ambigua" i que "potser fan les dues coses". "No és una cosa nova, però és tan difícil de saber, que no sabem si adscriure-ho a la indústria militar o no", explica. 

A molta distància dels Estats Units hi ha la Xina, que manté el segon lloc amb un 13% del comerç mundial, tot i ser l'únic país inclòs a l'estudi que va reduir dràsticament els seus ingressos. Segons l'informe, sis de les vuit empreses xineses de fabricació d'armes van declarar caigudes en les vendes derivades de diversos casos de corrupció que van provocar endarreriments i revisions de contractes. 

Destaca, també, la quarta posició de Rússia, que conserva el 4,6% dels ingressos malgrat les sancions i l'aïllament internacional arran de la guerra d'Ucraïna. 

El rànquing de SIPRI classifica les companyies en funció d'on tenen ubicada la seu central. A la categoria "altres" --que representa un 4,6% del comerç mundial-- s'hi inclouen les empreses amb seu al Canadà, Txèquia, Indonèsia, Noruega, Polònia, Singapur, Espanya, Suècia, Taiwan, Ucraïna i els Emirats Àrabs Units. 

L'única empresa espanyola que apareix a la llista top 100 de l'institut SIPRI és Navantia, al lloc 88, especialitzada en la construcció de submarins i fragates.