Les melodies preferides de les balenes geperudes arriben a recórrer 14.000 km

Les balenes geperudes també tenen els seus hits i algunes cançons originades a Austràlia s'estenen per l'hemisferi sud, fins a 14.000 quilòmetres de distància.

Així ho demostra un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia, i de la Universitat San Francisco de Quito, a l'Equador. S'ha publicat a Royal Society Open Science.

Es tracta d'un exemple de transmissió cultural, que no es dona només en els humans, sinó també en altres mamífers, com ara primats, rates i cetacis, i en altres animals, com ocells i peixos.

En el cas de la balena geperuda o iubarta (Megaptera novaeangliae), els mascles emeten uns sons repetitius i estereotipats, una mena de cançó que serveix, pel que sembla, de reclam sexual o d'identificació. Tots els mascles d'un grup emeten el mateix so i dins una mateixa conca oceànica hi ha semblances entre les cançons.

Aquestes cançons tenen una estructura complexa, que combina sons curts, que els investigadors anomenen unitats, en fragments més llargs, que equivaldrien a frases. Un conjunt de frases dona un tema i agrupant temes apareix la cançó completa.

De vegades, sorgeixen mascles innovadors i creatius, que canvien algunes paraules o hi afegeixen una frase. Altres mascles els copien i així la cançó evoluciona. Al final, una població emet un so que difereix del d'una altra.

I aquests canvis permeten detectar si una cançó o una versió s'escampa fora del grup. L'any 2011, un equip encapçalat per Ellen Garland, aleshores a la Universitat de Queensland, a Austràlia, va demostrar que aquests sons s'escampaven a molta distància.

Concretament, varen veure que els sons generats a la part oriental d'Austràlia arribaven, al cap d'uns anys, a la Polinèsia francesa, a uns 6.000 quilòmetres de distancia. Era la primera demostració que un element cultural de les balenes es transmetia tan lluny. El seu estudi es va publicar a Current Biology.

Llargues migracions en temporada de cria

Garland, ara a la universitat escocesa de Saint Andrews, també ha encapçalat el nou estudi. I el seu equip ha descobert que els èxits musicals creats en una població s'estenen encara més enllà. Les balenes geperudes fan migracions molt llargues per aparellar-se i criar. Seria aleshores quan les cançons es difondrien.

Entre els anys 2016 i 2018, i durant la temporada de cria, que dura de juliol a novembre, varen enregistrar sons a l'illa de Moorea, a la Polinèsia francesa, i a la costa d'Esmeralda, al nord de l'Equador.

L'anàlisi de diversos paràmetres acústics i la classificació dels sons va permetre constatar que tres dels temes gravats a la Polinèsia es captaven el 2018 a l'Equador. Això confirmava que els sons creats a Austràlia, i que en pocs anys arribaven a la Polinèsia, també apareixien, més tard, a l'Equador. En total, un viatge de vora 14.000 quilòmetres.

Aquesta transmissió es pot donar per dues vies, segons els investigadors: evolució cultural progressiva o "revolució" cultural. En el primer cas, es produirien canvis petits o grans, però limitats, que anirien introduint variacions en la cançó.

Però això comportaria una lenta difusió dels canvis. Per això, basant-se en el poc temps amb què s'ha produït la transmissió a tanta distància, els autors consideren que hi ha hagut una revolució cultural, en què la cançó pròpia d'un grup ha estat substituïda totalment per la que s'ha generat en una altra població veïna. I així, de veïns en veïns i gràcies a les llargues migracions, acaba recorrent una bona part de l'hemisferi sud.

És un fet habitual? I fins a quina distància? Això és el què els autors volen esbrinar amb futurs estudis. Les cançons es difonen sempre? O, com passa amb els humans, de vegades sorgeix un "èxit" que enganxa més i guanya públic a d'altres bandes del món? Amb quins intervals?

D'altra banda, pot ser que la cançó segueixi el seu curs més enllà de l'Equador? Volen investigar si aquests èxits musicals poden arribar a l'altra banda de l'Amèrica del Sud, al Brasil, i estendre's encara més enllà per l'hemisferi.

Aquests treballs no només permeten conèixer molt més bé algunes característiques de la comunicació en la balena geperuda, es diu a l'article:

Posant-hi un cert toc emotiu, els autors conclouen dient que "com en els humans, els patrons de les migracions estan escrits a les cançons de les balenes geperudes". Llàstima que, ara com ara, no siguem capaços d'entendre què volen dir els autors d'aquestes cançons.