Els humans ja feien foc 350.000 anys abans del que es pensava fins ara
La humanitat va començar a fer foc intencionadament centenars de milers d'anys abans del que es creia fins ara. Segons un estudi del British Museum publicat a Nature, els humans ja feien foc fa uns 400.000 anys, i no fa 50.000 com es pensava.
L'estudi ha localitzat a Suffolk, a l'est d'Anglaterra, la prova més antiga coneguda d'utilització conscient del foc per part d'humans.
La troballa és al jaciment paleolític de Barnham, on els arqueòlegs hi han trobat terra escalfada, destrals de sílex trencades per la calor i dues peces de pirita.
Les anàlisis mostren que el sòl va superar els 700 graus de temperatura i que s'hi va fer foc diverses vegades. Això descarta un incendi natural i confirma que les flames es van encendre amb voluntat de fer-ho.
Encendre foc intencionadament
Andreu Ollé, paleoantropòleg de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, explica a 3CatInfo que gràcies a altres jaciments europeus, se sabia que la humanitat feia servir puntualment el foc, però la importància d'aquest estudi és que "per primer cop s'aporten indicis de la producció intencionada d'aquest foc".
La pirita és poc freqüent a la zona. Aquest mineral, en colpejar-lo amb sílex, fa les espurnes que són necessàries per encendre el foc. Això indica que aquells humans, probablement els primers neandertals, sabien com encendre foc i portaven la pirita fins al campament.
"La pirita no està disponible en un radi de 15 o 20 quilòmetres al voltant del jaciment, el que indica que va ser aportada expressament per fer foc", assegura Ollé.
La capacitat de crear foc va representar un salt decisiu per a la humanitat. Va permetre escalfar-se, cuinar i viure en zones fredes, i també va afavorir el desenvolupament del cervell i la vida social al voltant del fogar.
Els investigadors destaquen que trobar proves tan antigues és molt difícil, i que la preservació excepcional de Barnham ajuda a entendre per què el foc va esdevenir tan important per l'evolució humana.
