"Els internats de la por", es projecta a la London School of Economics
"Els internats de la por", una producció de TV3 dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral i pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.
L'historiador Paul Preston, que va ser present a la preestrena que es va fer del documental el mes d'abril passat a la seu de la Societat General d'Autors a Barcelona, va dir que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.
Preston va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època.
Aquest documental tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme iniciada pels seus autors amb "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012). TV3 el va estrenar el 28 d'abril al programa "Sense ficció", sent el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1%. El novembre va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar nominat als Prix Europa 2015 en la categoria d'actualitat al millor programa de televisió europeu d'investigació, entre altres.
Fitxa tècnica
Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Producció: Roser Costa
Documentació: Montserrat Bailac
Direcció de fotografia: David Bou
Muntatge: Joan Carles Calvera
Il·lustracions: Joan Casaramona
Muntatge il·lustracions: Juan Serrano
Muntatge musical: Josep M. Homs
Postproducció d'àudio: Carles Garcia
Ambientació: Quim Viciana
2a càmera: Jordi Giralt i Xavier Martínez Butxaca
Estudiants en pràctiques: Jordi Farrés i Laia Canadell
tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
