Protesta pels macroprojectes energètics més polèmics a Ponent: per què tenen oposició

El degoteig de peticions per construir i desplegar grans projectes energètics a la plana de Lleida genera molt debat. En el cas de les plantes de biogàs, n'hi ha 18 en funcionament i 17 en tramitació, segons les últimes dades facilitades pel Departament d'Agricultura. 

S'han disparat arran de l'estratègia del govern per facilitar i subvencionar aquest tipus d'instal·lacions, amb l'argument que ajuden a gestionar els purins i eviten emissions de gasos, però hi ha molts col·lectius que ho rebaten. 

Defensa de la vida rural

Aquest diumenge, 16 entitats de tot el país liderades per la plataforma Pobles Vius han convocat una manifestació a la ciutat de Lleida per rebutjar el que qualifiquen de bombolla del biogàs i altres macroprojectes energètics eòlics i solars.

Al llistat de greuges hi afegeixen també abocadors o grans polígons logístics i ho qualifiquen tot plegat d'"embat colonial generalitzat contra el món rural". 

Un miler de persones han sortit al carrer, segons la Guàrdia Urbana.

Sota el lema "Defensem la terra. Volem pobles vius", la marxa ha fet una crida per defensar la "vida dels territoris rurals, sense subordinació ni als interessos financers ni a les dinàmiques urbanocèntriques i de desequilibri territorial".

El manifest proposat pels organitzadors ja compta amb més de 150 col·lectius a favor i prop d'un miler d'adhesions de particulars.

Els manifestants han llençat compost davant la Conselleria d'Agricultura.

El biogàs, origen de la protesta

Els motius de la manifestació s'han anat ampliant, però l'origen el trobem en el rebuig a les plantes de biogàs, sobretot la que hi ha prevista en uns terrenys de més de sis hectàrees al terme de la Sentiu de Sió, a la Noguera. 

Preveu tractar anualment mig milió de tones de purins i altres residus ramaders i procedents dels escorxadors. Seria la més gran del sud d'Europa i la impulsen ramaders locals i un grup inversor de Dinamarca.

Un dels promotors locals és Manel Pascual, fundador de l'empresa Cobergy. "El problema que tenim la majoria dels ramaders és que molts no tenim terres suficients per gestionar els nostres purins i d'aquesta manera estarà tot controlat i tot ben verificat", explica. 

No ho veu de la mateixa manera Gerard Batalla, pagès ecològic i portaveu de la plataforma opositora. Explica que han fet càlculs i assegura que "no hi ha excedent de purins a la Noguera perquè hi ha molta més terra adobable que no pas el volum total de purins".

Creu que aquest argument "s'utilitza com a justificació per poder ocupar aquests terrenys i que hi vinguin a parar altres tipus de residus, que són els que realment generen biogàs".

Què és el biogàs?

Com el seu nom indica, el biogàs és un gas renovable que es genera quan es descompon matèria orgànica en condicions d'absència d'oxigen. 

Les plantes aprofiten aquest procés natural per fer-ne llum o biometà, que s'injecta directament a la xarxa. 

La Unió Europea impulsa la construcció de plantes de biogàs, la Generalitat s'hi suma, i ara grups inversors també hi veuen una oportunitat de negoci. 

Perquè la producció de biogàs sigui rendible necessita més materials orgànics a banda dels purins de granges de porcs, com ara fems de vaques i pollastres, restes càrnies d'escorxadors o fangs de depuradora. 

Per això, el moviment de residus d'un lloc a l'altre és al centre de la polèmica.

Qui promou les plantes de biogàs? 

Hi ha diferents models: 

• Plantes petites associades a una sola explotació
• Les que darrere tenen una agrupació de ramaders que impulsen la instal·lació com una via per gestionar conjuntament els purins de les seves granges. Un exemple és la planta d'Alcarràs, al Segrià, amb mig centenar de socis
• Un model mixt, una agrupació de ramaders associats a una empresa o grup inversor. És el cas de la planta de Juneda, en què els 160 socis de la cooperativa GAP han arribat a un acord amb el grup Griñó
• Plantes que darrere només tenen una empresa o grup inversor, de l'estat espanyol o de l'estranger, que busca el benefici en el mercat internacional de l'energia. L'exemple són els projectes presentats a Anglesola, a l'Urgell, o al nucli del Canós, prop de Cervera, a la Segarra

Arguments a favor de les plantes de biogàs

Bàsicament, que són la solució per a la gestió de les dejeccions de les granges, un dels principals maldecaps dels ramaders, que, a més, en poden treure un rendiment econòmic. 

Argumenten que d'aquesta manera s'aboquen menys purins directament als camps i això redueix la contaminació per nitrats de terres i aqüífers i les emissions a l'atmosfera. 

Qui les defensa? 

El govern, les organitzacions agràries i una part del món local, com els alcaldes de Juneda i Castelldans, de Junts, o d'Alcarràs, d'Esquerra. Però alguns ho matisen: Unió de Pagesos i l'alcalde d'Alcarràs, Jordi Castany, deixen clar que només defensen les que tenen ramaders locals al darrere. 

L'objectiu del govern de la Generalitat és que es construeixin 50 plantes noves fins al 2030. Sempre que dirigents del Departament d'Agricultura s'hi han referit, les han defensades sense matisos. Així en parlava, per exemple, el conseller Òscar Ordeig en una jornada a Lleida al mes de maig: 

"Anem tard amb les plantes de biogàs. Al nord d'Europa ja fa molts anys que s'han implantat. Són una gran oportunitat per reduir l'excés de nitrats a determinades zones vulnerables i, a més, per als ramaders per impulsar l'economia circular."

Què diuen els qui hi estan en contra? 

Que la majoria no responen a una necessitat dels ramaders locals sinó als interessos econòmics de grups inversors que hauran d'importar de lluny els residus orgànics per obtenir biometà i vendre'l a les gasístiques. Temen que hi hagi pudors, emissions contaminants i un trànsit constant de camions.

Els qui s'hi oposen són sobretot veïns no vinculats a la ramaderia, productors ecològics i entitats ecologistes i, en el cas de Ponent, una trentena d'alcaldes, la majoria d'Esquerra i la CUP. 

També hi ha el cas d'Anglesola, governat per Junts, on acaben d'aprovar una moratòria d'un any en l'atorgament de llicències urbanístiques relacionades amb la implantació de plantes de residus i biogàs. 

L'alcalde de Bellcaire, el republicà Jaume Montfort, és un dels principals opositors perquè la macroplanta projectada a la Sentiu de Sió queda a tocar del seu municipi.

"No es tracta de diners. Es tracta de la salut i del benestar de la nostra gent i de la preservació del territori que hem de deixar als nostres fills"

I els experts què hi diuen? 

Les opinions tampoc són unànimes. Xavier Flotats, professor emèrit d'Enginyeria Ambiental de la UPC expert en tractament de residus orgànics, defensa que la tecnologia actual permet produir biogàs de forma neta per resoldre el problema ambiental de la gestió de les dejeccions animals. I que la pudor, si les plantes es fan bé, es pot evitar. 

En canvi, José Ramón Olarieta, professor de la Universitat de Lleida, enginyer agrònom expert en sòls, assegura que el procés per obtenir biogàs en realitat no és renovable, i alerta que les plantes no solucionen el problema de la contaminació per nitrats perquè el digestat, el producte que queda als dipòsits, també en conté.