La proliferació de plantes de biogàs genera recels i al·legacions de veïns i ajuntaments

El boom de projectes de noves plantes per generar biogàs preocupen els municipis on es volen implantar, i veïns i ajuntaments hi plantegen al·legacions.

El 2030 es vol arribar a tractar uns tres milions de tones anuals de dejeccions ramaderes a les plantes de biogàs, el triple que ara. El que està en qüestió és el model: grans plantes o instal·lacions que gestionin "només" residus de proximitat.

Per les seves dimensions, per la procedència dels residus orgànics que gestionaran o pels perjudicis que provocaran a l'entorn, són molts els que veuen aquestes instal·lacions amb recel.

És el cas de Vilagrassa i Anglesola, on una jornada sobre biogàs organitzada dilluns al poliesportiu va atreure veïns i ramaders contraris i defensors de la instal·lació de dues plantes als seus municipis.

Allà, la subdirectora d'Agricultura, Neus Ferrete, va ser l'encarregada d'explicar l'estratègia catalana del biogàs, que aposta per transformar les dejeccions ramaderes contaminants en gas renovable i fertilitzants de qualitat:

Per Ferrete, d'aquesta manera es pot generar energia verda, es disminueixen les emissions, sobretot de metà, i es genera un producte que pot tenir un alt valor i permet aplicar un fertilitzant diferent del purí.

Segons la subdirectora d'Agricultura, el departament rep projectes de totes mides, "per gestionar des de 70.000 fins a 300.000 tones a l'any".

A partir d'aquí, i abans d'autoritzar-los, "es té en compte la viabilitat de gestionar aquests residus per produir biogàs, i també si hi ha residus a prop de la planta". La majoria de plantes en tràmit tracten dejeccions de granges del voltant, assegura.

La raó és que, a banda de produir energia, les plantes de biogàs també poden servir per resoldre el problema de purins que afecta les comarques anomenades vulnerables, amb gran densitat de cabana porcina.

Una energia també creixent a Europa

A Europa hi ha unes 20.000 plantes de biogàs i se'n projecten més, sobretot a països com França, Alemanya, Itàlia o Dinamarca.

Quin és el dibuix a Catalunya? Hi ha en funcionament 74 plantes.

Moltes són al costat de depuradores d'aigua per tractar-ne els fangs residuals. Una vintena d'aquestes instal·lacions utilitzen purins per crear biogàs. I hi ha projectades 35 noves plantes, la majoria a les comarques de Lleida, però també a les de la Catalunya Central, Girona i Tarragona. L'objectiu de la Generalitat és construir-ne 12 cada any fins al 2030.

Els inversors privats, un condicionant

Molts dels projectes provenen de grups d'inversors privats i això està condicionant el model, segons el professor emèrit d'enginyeria ambiental de la UPC Xavier Flotats, que defensa que els ramaders "haurien de ser conscients dels seus problemes, de l'amoníac i del metà que estan enviant a l'atmosfera, i prendre mesures".

"Després ja aniran a buscar el grup inversor que els ajudi, però qui ha de tenir la responsabilitat i ha de treure'n el benefici és el sector agropecuari del país", remarca Flotats.

Segons aquest professor cal més diàleg, planificació i col·laboració entre experts, administracions i ramaders per acordar un model propi.

"Merda de tot Catalunya" a Pujalt

Un dels pobles que estan en peu de guerra contra aquests projectes és Pujalt, un poble de 200 habitants de l'Anoia. A 700 metres del nucli de Conill, una empresa privada hi vol obrir una planta de biogàs.

L'Ajuntament veia amb bons ulls el primer projecte per tractar les 40.000 tones de purins que es generen al municipi.

Però el projecte actual preveu 200.000 tones de residus anuals, i per això l'alcalde, Pere Massana, diu que no hi veuen "cap benefici ni cap petjada positiva al territori".

També ho veuen així alguns ramaders de la zona, com Joaquim Palà, que alerta que al poble hi arribarà "merda de tot Catalunya".

Valentí Calmet, que va muntar un negoci de turisme rural en una masia abandonada, tem que se'n vagi en orris. "Cada 10 minuts tindrem un camió ple de merda a 200 metres de cal Joan Pau. Està claríssim que els clients no vindran en un lloc on saben del cert que hi farà pudor de merda cada dia de l'any", lamenta.

Els veïns pateixen per les pudors i el trànsit constant de camions per una carretera estreta i amb revolts, per on ara ja passen vehicles pesants cap a la pedrera i l'abocador.

Laura Carulla, que és presidenta de l'Associació de Desenvolupament de l'Alta Anoia, recorda que al municipi ja hi ha "un parc eòlic que fa electricitat per a 100.000 persones", i "n'hi ha projectats tres de fotovoltaics".

Per tot plegat, pensa que Pujalt ja ha contribuït amb escreix amb l'energia neta i el tractament de residus.

"Hem sobrepassat aquesta quota de solidaritat energètica, no pot ser que tot hagi de venir a Pujalt", conclou l'alcalde.