Lligallos, els camins de bèsties i humans que expliquen el batec d'una terra
Si mai heu estat a les Terres de l'Ebre, segur que heu llegit o sentit la paraula "lligallo". Nuclis de població com el Lligallo del Gànguil, el Casal dels Lligallos, festes majors dels lligallos o carrers també amb el nom de "lligallo".
El lligallo és, en aquesta terra, un camí ramader, i n'hi havia tants que les Terres de l'Ebre es van convertir en una autèntica cruïlla transhumant entre València, Catalunya i l'Aragó.
Molts d'aquests pastors es van acabar establint a les Terres de l'Ebre i, de fet, només a la comarca del Montsià a principis del segle XXI encara hi havia 144 pastors, però ara amb prou feines arriben a la vintena.
El Plácido Torres és original de Fortanete, a Terol. La seva família va arribar per un d'aquests lligallos i es va acabar instal·lant a Amposta, a tocar del camí ramader que li permetria fer un canvi d'ofici: va passar de la pastura extensiva a la compravenda de ramats.
Ara, però, el Plácido tampoc veu futur a la seva feina: "Si no hi ha pastors, tampoc no puc comprar xais i tampoc no hi ha joves que s'hi vulguin dedicar. La vida de pastor és molt maca, però també és molt esclava".
A mesura que l'asfalt i els motors han anat ocupant molts dels antics camins, els lligallos i els ramats han anat desapareixent, però ramaders com el Paco Palmer fa anys que reivindiquen la història dels lligallos com tot un reclam per entendre com s'han anat teixint socialment i econòmicament les Terres de l'Ebre.
Creiem que ens falta un relat per a les Terres de l'Ebre, i els lligallos ens permeten explicar la nostra riquesa, diversitat i identitat
Una de les propostes és adoptar com a marca territorial la "A" i la "U". Dues lletres que, enllaçades i pintades a les pedres dels camins, assenyalaven la ruta dels pastors, una mena de marca GR per a la transhumància, que també va adoptar la Unió Agrària.
Però la idea de posar en valor la història dels lligallos i la seva importància a l'hora de conformar la realitat ebrenca actual també s'ha materialitzat en les anomenades fires de lligallos. Van començar l'any 2022 al Poblenou del Delta per promoure la història i la cultura vinculades a aquests camins, però a poc a poc van sumant simpaties.
L'última, la de la Sénia, que juntament amb la seva fira gastronòmica anual ha afegit tot un seguit d'activitats vinculades als lligallos fins al punt que faran passar un ramat d'ovelles pel mig del poble, com si els carrers encara fossin aquells antics camins capaços d'unir, absorbir i transformar humans i bèsties.
