Els Mossos diuen que no repetiran "errors" si es fa una acampada a Barcelona per l'habitatge com la del 15M
El director general dels Mossos, Ferran López, s'ha mostrat "preocupat" per la "dimensió social" del problema de l'habitatge al conjunt del país. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio" ha volgut deixar clar que saben el que significa això per a la gent que està patint aquesta situació.
Davant de les protestes anunciades aquest dilluns pel Sindicat de Llogateres, ha assegurat que dialogaran i pactaran amb les entitats convocants i s'ha compromès a no repetir els errors que es van cometre en l'acampada del 15M a la plaça de Catalunya de Barcelona, que es va acabar desallotjant per la força.
Preguntat per com actuarien avui els Mossos si s'acabés fent una acampada de protesta, Ferran López s'ha limitat a dir que no es pot "avançar a situacions que encara no s'han produït", però també ha afegit que ell hi va ser, a la del 15M:
Sé el que va passar, sé el que es va fer bé i el que es va fer malament. Intentarem, si passa això, no repetir errors.
La comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, s'ha expressat en la mateixa línia al programa "Vèrtex" de TV3, on ha dit que la policia tenia constància de les mobilitzacions convocades aquest dilluns a Barcelona coincidint amb la visita de Pedro Sánchez.
Catà ha assegurat que la policia està per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans, en aquest cas el dret a la concentració i la manifestació d'un col·lectiu que vulgui expressar la seva opinió, el seu disgust o la seva ideologia a la via pública.
Estarem per defensar aquests drets.
Sobre el paper que tenen els Mossos en els desnonaments, Ferran López ha recordat que en aquestes situacions actuen com a policia judicial i que el seu marge de decisió és molt limitat, perquè és el jutge el que ordena què s'ha de fer.
Tot i això, admet que sí que poden aturar un desnonament quan les accions de protesta per impedir-lo poden derivar en un conflicte al carrer. I ha subratllat el paper dels mossos que fan de mediadors atenent les famílies desnonades i dialogant amb els manifestants.
Com a prova que els preocupa tot el que envolta la crisi de l'habitatge, el director general de la Policia ha explicat que les dues primeres reunions que ha demanat d'ofici són amb Hàbitat 3 i amb la Fundació Arrels, "per mirar d'explorar algun petit espai que ens permeti fer les coses d'una manera més amable per a tothom".
Segrestos, un problema entre bandes
Pel que fa als quatre raptes que hi ha hagut aquest mes de setembre –l'últim, aquest mateix dilluns a Calella, al Maresme–, ha mostrat preocupació pel fenomen, i ha puntualitzat que tècnicament els fets no són segrestos, sinó detencions il·legals, i que no suposen un perill per a la població en general:
És un fenomen que es dona entre bandes pel control del producte i dels diners, i no tenim la sensació que això salti a fora.
Tot i això, admet que –com ha passat de vegades amb els tirotejos– els preocupa que durant la comissió d'aquests delictes terceres persones puguin resultar ferides o puguin tenir algun accident.
El nou director general dels Mossos ha reiterat que mantindrà una línia continuista amb el seu predecessor, Josep Lluís Trapero, i que la lluita contra la presència d'armes als carrers serà una de les seves prioritats.
Sobre la sensació d'inseguretat expressada pels ciutadans, López ha subratllat que no sempre va lligada al que diuen les dades sobre els fets delictius reals.
Mossos, una "policia d'estat"
A nivell operatiu, Ferran López ha aprofitat el seu pas pels micròfons de Catalunya Ràdio per exigir que els Mossos puguin exercir realment totes les competències que tenen traspassades sobre el paper.
El director de la policia ha demanat tenir "més cadires en organismes de l'Estat que ens permetin exercir de manera més efectiva les competències que ja tenim assignades". I ha definit els Mossos com una "policia d'estat":
És una policia d'estat per aquelles competències que es van transferir l'any 94 i hi ha espais governatius, fiscals i judicials que encara s'han d'acabar de resoldre.
Ferran López ha posat alguns exemples. Diu que si el Banc d'Espanya ha de fer investigacions de blanqueig de capitals que tenen a veure amb Catalunya, hi ha d'haver una cadira per a Mossos. Si el Ministeri de Justícia té un organisme que fa investigacions patrimonials, d'investigacions que han fet Mossos d'Esquadra, que tinguin també una cadira.
