Els Països Baixos volen cobrar un 36% d'impostos als beneficis teòrics de les inversions
Els Països Baixos històricament han estat molt vinculats a les finances. Dos casos molt clars: la borsa d'Amsterdam, fundada el 1602, es considera la més antiga del món. Uns anys més tard, el país va ser l'escenari d'una de les bombolles financeres més famoses, la que es va generar entorn dels bulbs de les tulipes. Es van arribar a pagar fortunes per alguns, fins que tot es va ensorrar i milers de persones es van arruïnar.
Ara, els Països Baixos atreuen l'atenció per una qüestió radicalment oposada: la fiscalitat. I, en concret, la que afecta les inversions. El govern vol tirar endavant un impost del 36% per als beneficis sobre el paper o, traduït, a les plusvàlues sense materialitzar d'actius com accions, bons o criptomonedes, encara que no s'hagin venut. L'habitatge en queda exclòs i també la inversió en start-ups, és a dir, les petites empreses de nova creació.
La norma ha passat el tràmit del Parlament aquest mes de febrer i durant el mes de març ha de ser ratificada al Senat. Si fos així, entraria en vigor el gener del 2028.
La llei, en un exemple
Per fer-nos-en una idea, la llei actuaria d'aquesta manera:
- Imaginem una inversió de 50.000 euros que el 31 de desembre té un rendiment teòric, perquè no s'han venut les accions o els bons, de 5.000 euros.
- La llei permet una exempció fiscal dels primers 1.800 euros, és a dir, aquests diners no tributen.
- Els que sí que estan gravats són els 3.200 euros restants i, per a aquest rendiment brut, caldria pagar 1.152 euros. Seria el 36% del nou impost.
Si al cap d'uns dies, o sigui a principis del següent any, el mercat on cotitza l'actiu s'enfonsa, l'estat simplement permet acollir-se a aflorar les minusvàlues en les dues següents declaracions de la renda.
És un petit consol, perquè rebaixa la factura fiscal si hi ha plusvàlues en altres inversions, però en cap cas repara el dany causat a la inversió principal, que ha hagut de pagar un impost per un benefici eteri i que després ha patit una davallada de mercat.
Fins ara, als Països Baixos es tributava fins al 6% per a les inversions totals, una mena d'impost del patrimoni. Tot va canviar quan, enmig de la pandèmia i els tipus al 0%, els contribuents havien de pagar impostos quan realment no havien guanyat res pels seus estalvis.
El desembre del 2021, el Tribunal Suprem va sentenciar que aquest sistema violava el dret a la propietat. Des d'aleshores, es busca la manera de substituir aquesta tributació, i el 36% al benefici virtual o latent n'ha estat la sortida.
Casos semblants a la Unió Europea
La iniciativa del govern holandès és cridanera, però no innovadora. De fet, és un sistema que funciona amb alguna similitud a països com Àustria i Dinamarca, on cal tributar per les plusvàlues dels fons d'inversió cada any encara que no s'hagin venut les participacions. A Suècia passa amb un determinat tipus de compte corrent.
Per Jordi Alberich, economista, aquest tipus de tributacions comencen a obrir-se camí en el món occidental animades per corrents d'opinió que acusen el capital de no tributar prou per als seus guanys: "De fet, fa poc, el Wall Street Journal, defensor del capitalisme més ortodox, denunciava com les rendes del capital es mengen les del treball i que això és una amenaça per al mateix capitalisme".
"Ara bé, el que passa a Holanda no ho trobo correcte", diu Alberich. "El capital es mou i s'ha de pensar tot molt bé, i sobretot en l'àmbit de la Unió Europea".
Qui pugui, sobretot el gran capital, marxarà a altres països de la zona.
Des de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carme Jover també alerta sobre aquest nou impost: "Si jo tinc diners allà i a la resta de països la plusvàlua latent no tributa, en aquests dos pròxims anys, notaran una fuga de capitals. Si no tenen capital per invertir en la seva producció, com ho faran? Ho trobo molt perillós".
