Els pakistanesos detinguts a Barcelona vinculats a Al-Qaeda diuen que les gravacions de les torres Mapfre i el Maremàgmun eren turístiques
El judici a la secció segona penal de l'Audiència Nacional ha començat l'endemà que s'ajornés perquè els advocats de la defensa van demanar més temps per preparar la vista. I és que, segons van explicar, no s'havien pogut ni entrevistar amb els processats el dia del judici, perquè van arribar molt tard a la seu judicial. Una petició que va acceptar la presidenta del tribunal, Manuela Fernández, per així "buscar l'equilibri entre el dret a la defensa i evitar un procés de dilacions indegudes", segons fonts judicials.
En qualsevol cas, el judici, finalment, ha pogut començar. Els dos primers a declarar han negat tots els fets. Segons han assegurat, mai van enviar diners des d'un locutori de Barcelona a cap membre d'Al-Qaeda, i les cintes enregistrades de les torres del Port Olímpic i el Maremàgmun les van gravar com a turistes. També han negat qualsevol relació amb dos dels processats pels atemptats de l'11-M, un dels presumptes cervells i un dels suposats integrants.
El fiscal, Juan Moral, basant-se en un testimoni protegit, creu que, amb un d'ells, s'hi va reunir tres dies abans dels atemptats. Sigui com sigui, Moral demana 32 anys de presó i una multa de 2.476.428 euros per a Mohammad Afzaal, Shazad Ali Gujar i Aslam Choudhry Mohammad, acusats dels delictes d'integració a banda terrorista, de conspiració per cometre estralls, contra la salut pública i de blanqueig de capitals. Segons l'escrit de l'acusació pública, els tres pakistanesos havien planejat un atemptat terrorista a les torres Mapfre i al centre comercial del Maremàgnum.
A més, es demanen 24 anys de presó per a Zamam Qamar Uz i Farhat Iqbal pels delictes d'integració a una organització terrorista, conspiració per cometre estralls, contra la salut pública i falsedat de document oficial. Per a la resta de processats -Qamarz Zaman, Adnan Aslam, Akhtar Masood, Shafqat Ali, Ahmad Khan Nasser, Mahmood Anwar i Irfan Khan- demana 22 anys de presó pels mateixos delictes menys el de falsedat. Segons les conclusions finals de la fiscalia, els acusats van fer funcions de suport logístic i econòmic per portar a terme accions terroristes a Espanya.
La sessió, però, ha estat marcada pels incidents provocats pel traductor pakistanès, que més d'una vegada ha estat incapaç d'entendre les preguntes en espanyol que li feien les defenses i la fiscalia, i fins i tot n'ha contestat algunes directament, sense preguntar l'acusat.
En els registres domiciliaris que es van fer durant l'operació policial van intervenir diversos vídeos, documents i plànols d'edificis de Barcelona, segons la fiscalia. També heroïna i permisos de residència i de treball falsos, els diners dels quals havien de finançar futurs atemptats de la xarxa terrorista.
La investigació va concloure que l'enviament de diners a l'entorn d'Al-Qaeda es feia des d'un locutori de Barcelona. Precisament, un dels destinataris era L'Egipci.
