Els "papers del botí" en català robats per corsaris britànics surten a la llum dos segles després

És dimarts, el Mediterrani està relativament tranquil i el mercant Sant Magí navega de Barcelona cap a Lisboa quan cinc corsaris britànics el capturen a tocar del cap de Sao Vicente, al sud de Portugal.

És el 13 d'octubre del 1747 i el Sant Magí, "San Magín" als llibres oficials, transporta panses, sacs d'avellanes, brandi i molts documents. Els corsaris s'ho emporten tot i els papers queden tancats durant gairebé dos segles a la Torre de Londres.

Els Arxius Nacionals del Regne Unit i la Universitat d'Oldenburg, a Alemanya, han localitzat, a petició de 3CatInfo, documents en català als Prize Papers, els papers requisats a vaixells espanyols entre el 1652 i el 1815. Inclouen cartes personals i documents oficials que no van arribar mai al seu destí, entre els quals els que transportava el Sant Magí.

500.000 documents de 35.000 vaixells capturats

Una de les cartes, que no va ser entregada, la va escriure Josepa Llopis al seu marit. Els Arxius Nacionals ens permeten obrir-la: tocar el paper és com travessar dos segles en dos segons, amb la sensació d'envair la intimitat d'una família, però també amb la idea de fer arribar, finalment, un missatge perdut. Una autèntica càpsula del temps. La Josepa li escrivia, per exemple:

"Tes germanes et donen moltes memòries i els meus els prendràs a mida de ton gust."

La majoria de les cartes relaten enyorances, problemes familiars o sol·licituds de compres. La Torre de Londres ha amagat durant anys més de 500.000 documents de 35.000 vaixells capturats, escrits en més de 20 llengües, també en català. Entre ells hi ha cartes personals, quaderns de mariners o lligalls judicials cosits pels mateixos secretaris.

Segons Quentin Daste, investigador associat dels Prize Papers encarregat d'analitzar els documents en català, aquests materials aporten detalls històrics de gran valor.

"L'existència d'aquests documents del Sant Magí", comenta Daste, "és significativa perquè demostra que, malgrat la castellanització oficial imposada pels Decrets de Nova Planta, el català va continuar sent la llengua dominant per a la correspondència privada i la comunicació quotidiana, especialment entre les dones, que tenien menys accés a l'educació; tanmateix, malgrat la prohibició, encara hi ha documents administratius en català en el context marítim, 30 anys després de la seva implementació".

Un d'aquests documents és el testament del capità: legalment vinculant, escrit en un context marítim i redactat en català, amb formes espontànies d'ús habitual, tot i que aquesta llengua ja havia estat exclosa de l'administració oficial.

"Papers de botí" en línia

Els Prize Papers, "papers de botí", són una iniciativa internacional gestionada per la Universitat d'Oldenburg i els Arxius Nacionals del Regne Unit, i finançada per l'Acadèmia de Ciències i Humanitats de Göttingen. El programa inclou la publicació en línia d'uns 3,5 milions d'imatges de documents. Milers ja es poden consultar, també els del Sant Magí.

Per ara s'han localitzat desenes de documents en català, enviats des de llocs com Reus, Vilanova i "Barzelona", escrit amb "z". Però encara n'hi ha molts més per descobrir a les caixes segellades des de fa segles. En la recerca impulsada per 3CatInfo, els Arxius Nacionals han identificat una nova capsa: la del Dove, un vaixell nord-americà que va salpar de Santo Domingo el 1782 en direcció a Cadis carregat de documents.

Entre ells, una carta d'Antoni Tutzó, reconegut mariner, adreçada als socis catalans de "Sabater i Companyia". Advertia que no es refiava del propietari del vaixell i recomanava posar vigilants a la càrrega —probablement cacau i cafè—, segurament suggerint una comissió. Ni la càrrega, ni la carta ni la comissió no van arribar mai.

L'Elvira, voluntària dels Prize Papers a l'Arxiu Nacional de Londres, ens mostra els documents del Dove com a exemple del que encara queda per descobrir. Una feina immensa que trigarà anys a completar-se.

Les cartes que no van arribar mai

Segons Amanda Bevan, responsable de documents dels Arxius Nacionals del Regne Unit, es tracta d'un tresor excepcional: "Encara queda molt camí per recórrer i és molt probable que trobem més material en català. Fa molts anys que m'hi dedico i això és el més emocionant en què he treballat mai, però també és desesperant. Es triga molt a catalogar, conservar i digitalitzar cada document. Per mi és com poder repartir finalment pel món les cartes que no van arribar mai. És la cosa més emocionant que he fet en 40 anys d'arxius."

Per a Nele Pop, coordinadora del projecte des de la Universitat d'Oldenburg: "Aquestes càpsules del temps mostren què pensava la gent, què els importava i què escrivien als seus éssers estimats. Podem obtenir una nova comprensió de la vida quotidiana en un moment de canvi i d'expansió global, i també de com la gent es movia pel món."

En definitiva, els Prize Papers no només preserven documents, sinó també les històries i les veus d'homes, dones i infants d'una multitud de societats i cultures, entre elles la catalana. Una col·lecció de càpsules del temps que, uns dos segles després, tornen a parlar.

Els documents en català del Sant Magí ja es poden consultar a la pàgina web dels Prize Papers.