Els pescadors catalans podran pescar finalment 143 dies al Mediterrani el 2026

Els pescadors catalans podran sortir a pescar l'any vinent el mateix nombre de dies que enguany. El govern espanyol ha tancat un acord amb la Comissió Europea que permetrà a la flota d'arrossegament del Mediterrani sortir a pescar fins a 143 dies l'any 2026, sempre que mantingui les mateixes mesures compensatòries vigents aquest 2025.

L'acord arriba després de dues jornades de negociacions intenses a Brussel·les i evita una retallada dràstica dels dies de feina que inicialment plantejava l'executiu comunitari, que era de nou dies. L'actual acord és igual al del 2024 per al 2025: 130 dies més 13 que es van sumar al novembre i fan un total de 143.

El ministre d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, ha anunciat el pacte aquesta matinada en un missatge per vídeo, en què ha admès que les converses han estat "molt difícils" però ha celebrat el resultat com un "èxit evident".

Segons ha explicat, la proposta inicial de la Comissió Europea suposava una reducció del 65% dels dies de pesca respecte del 2025 i deixava el sector amb poc més de nou dies de mitjana per embarcació durant tot l'any vinent.

Front comú per a l'acord

"La base de la proposta era tremendament desequilibrada. Partíem únicament de nou dies i hem arribat a 143", ha subratllat Planas després del Consell d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea, en què s'han acabat de fixar les quotes del 2026. El ministre ha remarcat que el sector podrà mantenir el mateix nombre de jornades que enguany sense haver d'introduir noves mesures de conservació.

Durant la negociació, Espanya ha fet front comú amb França i Itàlia per pressionar Brussel·les i reconèixer l'esforç ja fet pel sector els darrers dotze mesos.

Entre les mesures compensatòries aplicades aquest any hi ha l'ús de malles amb forats més grans, la instal·lació de portes hidropolsades o les vedes a més profunditat.

La proposta inicial de la Comissió també plantejava noves restriccions mediambientals per al 2026, com la prohibició de pescar en zones de menys de 600 metres de fondària o l'ampliació d'àrees protegides. Finalment, però, Planas ha assegurat que no caldrà aplicar cap mesura addicional: "Només amb les vigents el 2025 s'assoliran aquests 143 dies".

Com funcionen les quotes de pesca

L'any 2019, quan es va començar a aplicar el pla actual de pesca, 35 de les 40 poblacions de pesca que es van analitzar al Mediterrani, d'espècies com el lluç, l'escamarlà i la sardina, estaven sobreexplotades, és a dir, que se'n pescava més del que és recomanable perquè les espècies es regenerin. 

La Comissió Europea va imposar un seguit de mesures per frenar aquest retrocés. La mesura estrella va ser la retallada de dies de pesca, que és la que genera més malestar.

En el cas d'aquest any 2026 preveia 9,7 dies a l'any.

Com s'ha passat de 9 a 143 dies? Per què la Comissió Europea ofereix un mecanisme de compensació. Si es compleixen unes condicions, es poden pescar més dies.

Hi ha 12 mesures de sostenibilitat que inclouen la mida dels forats de la xarxa d'arrossegament, complir dies de veda, tenir un vedat on no pesques mai i posar arts a les barques que no malmetin tant el fons del mar.

"Sostenibilitat i rendibilitat"

En roda de premsa, el ministre ha remarcat que enguany la negociació partia d'un plantejament més complicat que un any enrere. Fa un any es partia de 27 dies i enguany es partia de 9 i s'ha arribat als 143 dies igualment.

A més, l'any passat es van afegir moltes mesures de sostenibilitat i aquest any només s'han conservat: "Hem aconseguit l'objectiu mantenint les mateixes mesures" i, per tant, "no es demana un esforç més gran".

Planas creu que aquesta política que uneix "sostenibilitat i rendibilitat" donarà fruits amb el temps: "Crec que es notarà la millora dels estocs gràcies a aquestes mesures de selectivitat i l'esforç del sector pesquer del Mediterrani".

"La lluita segueix"

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, valora molt positivament l'acord amb la Comissió Europea sobre les quotes de pesca, perquè ha permès "tombar" la proposta inicial i evitar un impacte que considera devastador per a la flota i l'economia costanera.

Tot i això, adverteix que la "lluita segueix" i que el pas clau ara és modificar el reglament europeu, ja que el sistema actual "no funciona". Ordeig subratlla que els 143 dies de pesca previstos per al 2026 són una mitjana i que caldrà un repartiment "al més just possible".

El conseller destaca la negociació com un punt d'inflexió, agraeix la feina del sector i de les administracions implicades, i reclama un marc normatiu més coherent, basat en criteris científics actualitzats, que permeti recuperar dies de pesca en el futur.

"Un regust agredolç"

El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, qualifica d'"agredolç" l'acord tancat a Brussel·les sobre els dies de pesca al Mediterrani.

Tot i admetre que millora clarament la proposta inicial de la Comissió Europea, considera que els 143 dies autoritzats per al 2026 continuen per sota del mínim de viabilitat econòmica que defensa el sector, fixat en 180 jornades.

Abad valora positivament, però, el compromís europeu de renegociar el reglament del 2019 a partir de l'any vinent, cosa que podria donar més marge al sector.

Ara, els pescadors reclamen al govern espanyol un repartiment "equitatiu i lineal" d'aquests dies de pesca per evitar greuges entre embarcacions.

Si ens canvien el reglament per al 2027 i mantenim aquests 143 dies que ens diu la Unió Europea que tindrem, i el més important,  Espanya els reparteix com realment cal, doncs és un regust agredolç

El president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors, Basilio Otero, considera que l'acord de la UE sobre les quotes pesqueres per al 2026 és un "èxit per a la flota del Mediterrani, però un desastre per a l'Atlàntic". Al Mediterrani, s'ha evitat la proposta inicial, fet que, segons Otero, salva la viabilitat del sector.

En canvi, denuncia retallades molt dures al Cantàbric i al golf de Cadis, amb una reducció del 50% de l'escamarlà, del 40 % de la maire, del 18% de l'abadejo i del 70 % del verat (quota provisional), que afectaran greument arts com l'arrossegament i el cèrcol.

El retrocés de la flota

la flota d'arrossegament a Catalunya s'ha reduït a la meitat en els últims 25 anys.

L'any 2000, hi havia 366 barques, i han anat baixant fins a les 186 que hi ara.