Els plans de pensions d'empresa no arrenquen: ni les empreses públiques prediquen amb l'exemple

El 2022 el govern espanyol va impulsar una llei per fomentar i simplificar els plans de pensions d'ocupació i intentar generalitzar aquest tipus de previsió social entre empreses, sectors i també autònoms. Un instrument semblant als plans de pensions individuals privats i que simplificava l'operativa que tenien els plans d'empresa que ja existien.

La intenció era generalitzar aquesta fórmula d'estalvi i captar sectors sencers. Què hi guanyen empreses i autònoms? Incentius fiscals i també una rebaixa a l'hora de pagar cotitzacions a la Seguretat Social. Per als treballadors, per la seva banda, es tracta de destinar una part del sou a estalvi, invertir-lo i poder complementar la pensió pública a l'hora de jubilar-se.

Però tres anys després, la conclusió és que aquest model de previsió no ha acabat d'arrencar. Si el 2023 eren prop de dos milions els treballadors que tenien un pla de pensions d'ocupació per l'aposta d'algunes empreses privades i d'algunes administracions, a finals del 2025 els treballadors amb un pla de pensions col·lectiu d'aquest tipus fregaven els tres milions. Un creixement important, però que s'explica bàsicament per l'aposta del sector de la construcció i d'alguns plans d'autònoms.

De moment només un gran sector, el de la construcció

L'únic gran sector que, fins ara, ha optat per fer un pla de plans de pensions simplificats és el de la construcció, que regula des del 2024 les aportacions en el conveni col·lectiu. Amb un any i escaig de vida, aquest pla de pensions sectorial té, segons dades d'Inverco, 72.000 empreses donades d'alta, amb 882.000 treballadors partícips i un patrimoni que ronda els 240 milions d'euros.

En el nou conveni general de la construcció -que es va firmar el novembre del 2025- patronals i sindicats van tornar a estipular posar-hi un 0,5% de l'increment salarial pactat per al 2025 i un 0,25% del 2026. A més a més, ja no hi haurà cap excepció i totes les empreses del sector estaran obligades a fer les aportacions per a tots els treballadors que tinguin independentment de com sigui el seu tipus de contracte. Per tant, les aportacions i el nombre de treballadors afectats creixerà encara més aquest 2026.

Segons Pedro Fernández Alén, president de la Confederació de la Construcció, "l'esforç econòmic no és especialment rellevant, però ho pot ser al final de la trajectòria laboral". "El 2024 s'ha estat aportant uns 28 euros al mes per treballador i s'espera que el 2026 ja sigui de 55 euros al mes", assegura Fernández, que afegeix que "estem canviant la cultura".

Tot i que el sector del metall o el de la indústria química ho van estar estudiant, finalment, no han acabat de fer un pla de pensions d'aquest tipus. Una de les explicacions és que algunes de les grans empreses ja fa anys que tenien plans de pensions propis amb aportacions puntuals o periòdiques i, ara, no els ha semblat el moment de fer-ne un per a tot el sector i que fos aixopluc també per a les petites i mitjanes empreses. Actualment, el sector de l'hostaleria està fent converses, que, de moment, no s'han concretat.

Les empreses públiques no prediquen amb l'exemple

En els anys de les retallades -quan els treballadors públics van patir baixades de sou a diferents àrees de l'administració i a una part de les empreses públiques- es van promoure alguns plans de pensions d'ocupació, però ni de bon tros de manera generalitzada.

Aquests plans van tenir uns anys amb aportacions que venien a ser increments salarials en diferit. Però el 2012 es van deixar de negociar i de fer aquestes aportacions i els treballadors públics van tornar als increments salarials directes intentant recuperar el poder adquisitiu perdut.

Segons Paloma Fernández Álvarez, de l'àrea de previsió social complementària de CCOO de Catalunya, "si no hi ha un exemple clar de què volem i creiem en uns plans de pensions d'ocupació, si l'administració no posa o no insta a posar aquests diners, al final pensem que no s'ha desenvolupat aquest sistema perquè no es creu en el sistema".

Un altre tap al desenvolupament d'aquests plans complementaris, segons els sindicats, són també els nivells salarials actuals. Consideren que les grans empreses i multinacionals, que normalment paguen millors salaris, són també les més proclius a tenir plans de pensions per als seus empleats i anar-los engreixant cada any.

Els bancs, com la majoria de les empreses del sector energètic i moltes altres grans corporacions ja els tenien abans de la llei del 2022. Són unes 1.300 empreses en total i amb la nova llei tot just s'hi han afegit uns 55 plans més i un de sectorial.

De fet, només un 15% dels treballadors tindrien un pla de pensions d'empresa complementari.

Els sindicats, quan negocien pujades de sou, sobretot en petites i mitjanes o en sectors de salaris més baixos, prioritzen que tot vagi directament a la nòmina per poder assegurar un salari digne que permeti a les persones treballadores fer front a les despeses més bàsiques, entre elles l'habitatge. De retruc també, és una manera d'assegurar el dret a una futura jubilació pública més alta.

Als autònoms els costa sumar-s'hi

Però si un dels grans objectius de la llei era fer entrar les pimes i els autònoms en aquests sistemes de previsió simplificant les maneres de fer-ho, encara són pocs els que s'hi han afegit. En el cas dels autònoms, segons les últimes dades d'Inverco, hi ha 60.000 partícips en diferents plans. És un percentatge molt baix, no arriba ni al 2%, dels més de tres milions i mig de persones que treballen per compte propi, mig milió a Catalunya.

Actualment, hi ha 55 plans de pensions simplificats per autònoms registrats. Són els que han promogut des de grans associacions d'autònoms, com des de col·legis professionals passant per empreses asseguradores, i s'hi pot acollir qualsevol mena d'autònom.

Al parer de Daniel Garcia, de Catac-autònoms d'UGT, aquests plans ofereixen un avantatge fiscal clar i creu que són un instrument a considerar per aquells que ho poden assumir. De tota manera alerta que no deixen de ser uns plans que inverteixen en diferents mercats i que el capital no està garantit. Assegura que "com a instrument complementari ho veiem bé per a aquelles persones que tinguin més capacitat d'estalvi, però nosaltres creiem fermament en el sistema públic de pensions".

Considera que, ara per ara, l'esforç d'aquest tipus de treballadors ha de focalitzar-se a cotitzar a la Seguretat Social pel màxim que puguin i així assegurar-se una pensió pública. De pas, durant la vida laboral això també els permet poder beneficiar-se de les prestacions per malaltia, accidents o atur que comporten les aportacions a la Seguretat Social.

En definitiva, els sindicats defensen que aquests sistemes de previsió social han de ser només un complement i que el que ha d'assegurar poder viure, un cop acabada la trajectòria laboral, han de ser les pensions públiques.