Els Premis Princesa de Girona es reconcilien amb la Generalitat, però no amb Girona

Aquest dimecres al vespre s'han entregat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona els Premis Princesa de Girona. L'acte s'ha fet amb la presència dels reis, la princesa Elionor i el president de la Generalitat, Salvador Illa.

També hi han assistit l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; i els consellers Mònica Martínez Bravo, Núria Montserrat, Sònia Hernández i Berni Álvarez.

És el vuitè any, des del 2017, que els premis es lliuren fora de Girona. L'any 2018, arran del discurs de Felip VI el 3 d'octubre, l'Ajuntament va deixar l'acte sense espai, mesos després d'haver declarat el monarca persona non grata.

Elionor defensa el bé comú i l'ètica de la feina ben feta

La princesa Elionor ha fet una defensa de l'ètica de la feina ben feta i la recerca del bé comú. En un discurs que ha començat i ha acabat en català, l'hereva al tron ha lloat els sis guardonats amb els premis, dels quals ha dit que "s'han anticipat als desafiaments i han treballat a llarg termini en un món en què tot és urgent".

"Tots sis han escollit el camí difícil, el del compromís, el del propòsit, la consciència d'allò que està bé, d'allò que cal fer", ha proclamat.

Els sis joves guardonats en la cerimònia han estat distingits pel compromís amb el futur del planeta, la salut, l'educació i l'arquitectura sostenible.

"Tots sis aborden la complexitat del món i la transformen en solucions clares, accessibles i eficaces", ha subratllat la filla dels reis, que n'ha elogiat "la manera que tenen de mirar el món".

Els sis premiats són:

• Manuel Bouzas Barcala: arquitecte que desenvolupa projectes que integren materials renovables i de proximitat.
• Valentina Agudelo: autora d'un projecte de detecció de càncer en entorns vulnerables.
• Andreu Dotti: empresari que facilita l'aprenentatge de les matemàtiques en centres escolars.
• Pablo Sánchez Bergasa: fundador d'una ONG que porta incubadores neonatals de baix cost a hospitals amb pocs recursos.
• Antoni Forner-Cuenca: enginyer químic que treballa en el desplegament de tecnologies energètiques sostenibles.
• Gabriela Asturias: neurocientífica que ha creat una plataforma que faciliti l'accés a la salut de persones vulnerables.

Iniesta reivindica "l'esforç i el compromís"

En l'acte també hi ha intervingut l'exfutbolista Andrés Iniesta, que ha reivindicat "l'esforç, el sacrifici, el compromís i la dedicació" com a valors que van servir-li per aconseguir allò que l'il·lusionava des de petit.

"Els valors que mouen el món no canvien i són els que marquen la diferència", ha subratllat l'autor del gol de Stamford Bridge, que ha dit que s'ha avançat a l'hora de prendre consciència sobre la salut mental, però encara queda camí per recórrer.

A la cerimònia, dirigida pel membre fundador de La Fura dels Baus Hansel Cereza, s'ha estrenat la cançó "Mano a mano", un homenatge als municipis del País Valencià afectats per la dana l'octubre passat.

Protesta independentista

Minuts abans de l'inici de l'acte, desenes de manifestants s'han concentrat als afores del Liceu per protestar contra la presència dels reis.

Entre 150 i 200 manifestants, convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), s'han manifestat des de la plaça de Sant Jaume darrere una pancarta amb el lema "Fora la monarquia. Visca la terra".

Entre els assistents a la protesta hi havia el president de l'ANC, Lluís Llach, i diputats independentistes com Salvador Vergés i Francesc de Dalmases (Junts) o Dani Cornellà (CUP).

Prop del Liceu, però separats per un dispositiu policial, els manifestants han desplegat dues estelades gegants i han cridat consignes com "Catalunya no té rei".

Illa, primer president que hi assisteix des de l'1-O

La cerimònia d'entrega d'aquest dimecres posa fi a la trencadissa entre la Generalitat i els premis de la Fundació Princesa de Girona. Illa és el primer president de la Generalitat que assisteix a la gala des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. El retrobament, però, no és total. Des del 2017, aquests premis no s'entreguen a Girona, i des de llavors viuen una etapa nòmada, sense seu fixa.

Però les relacions entre la Fundació, la ciutat i les diferents institucions no sempre van ser tenses. La llavors Fundació Príncep de Girona es constituïa l'any 2009, impulsada per empresaris gironins per donar suport al talent jove, sota el patronat del príncep Felip. L'acte fundacional, celebrat a l'Auditori de Girona, acabaria amb el peu esquerre, amb els prínceps Felip i Letícia, el president Montilla, el president de la fundació i l'alcaldessa de Girona tancats a l'ascensor.

Malgrat l'anècdota, i tot i les protestes antimonàrquiques que va haver-hi a l'exterior de l'acte, la relació entre la ciutat de Girona, la fundació i el llavors príncep Felip, seria plàcida en els seus inicis. Des del 2010, els Premis Príncep de Girona es van entregar a l'Auditori de la ciutat.

Adeu a Girona

Però l'accés de Felip VI al tron i l'inici del procés van anar tensant les relacions. El 2014, el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont, anunciava l'aprovació d'una moció perquè no es proclamés la princesa Elionor princesa de Girona. El consistori gironí afirmava que el títol ja no representava la ciutat. Tres anys més tard, en plena ebullició pel referèndum de l'1 d'octubre, el juliol del 2017, l'Ajuntament de Girona declarava persona no grata Felip VI.

Però va ser el discurs del rei del 3 d'octubre defensant l'actuació de la policia durant el referèndum el que va acabar de trencar els ponts entre la Casa Reial i la capital gironina. L'alcaldessa Marta Madrenas, de CiU, va anunciar que trencava relacions amb la monarquia espanyola, que no assistiria a cap acte on participés el rei, i va denegar a la Fundació Princesa de Girona poder utilitzar l'Auditori, com feia set anys que feia, adduint al fet que estava en obres.

Els presidents de la Generalitat planten la fundació

A partir d'aquell moment, els Premis Princesa de Girona van començar una etapa itinerant, sense seu estable, buscant espais alternatius. I tot plegat amb l'independentisme protestant al carrer i donant l'esquena a les institucions.

El 2018, el president Torra renuncia al títol de vicepresident honorífic de la fundació i no assisteix a la primera gala després de l'1 d'octubre. "La presència del monarca d'Espanya no condicionarà les nostres decisions. Des d'aquest mateix moment, ni jo ni cap membre del govern no assistirà a cap acte convocat per la monarquia espanyola. Igualment, des de la Generalitat no convidarem el rei d'Espanya als actes que organitzi el govern de Catalunya", va assegurar Torra.

Sense presència del president, la gala es va celebrar a Vilablareix, a tocar de Girona, en un espai privat propietat dels germans Roca, el Mas Marroch. Als afores, protestes antimonàrquiques i independentistes, i concentracions de suport per part de l'espanyolisme i l'extrema dreta de Vox. A l'interior, Felip VI lloava la relació entre Espanya i Catalunya: "Una terra des de la qual tant es va contribuir al nostre gran acord de convivència democràtica i cívica en llibertat que va culminar en la nostra Constitució", assegurava.

Set anys de nomadisme

L'any següent, amb l'excusa del desè aniversari de la Fundació Princesa de Girona, els premis es van traslladar al Palau de Congressos de Barcelona, envoltats de grans mesures de seguretat i més protestes independentistes, que es van estendre també a ciutats com Girona, Lleida i Tarragona.

El 2020, la pandèmia va portar a suspendre l'entrega de premis, que es va reprendre el 2021 també a Barcelona, però en un emplaçament nou, el CaixaForum de Montjuïc. El president Aragonès, nou en el càrrec, també va rebutjar assistir-hi. "Anirem a tots els llocs on es pugui defensar amb claredat els interessos econòmics, socials i culturals de Catalunya; a la resta d'actes, que siguin per exalçar la monarquia, no ens hi trobaran", va afirmar Aragonès.

El 2022, una nova edició i una nova ubicació: aquest cop a Cornellà de Llobregat, al Museu de les Aigües, també sense presència del president de la Generalitat. El mateix passaria el 2023, a Caldes de Malavella, i l'any passat, a Lloret de Mar.

Després de set anys de nomadisme, amb la Generalitat en mans del PSC, aquest 2025 els premis han tornat a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, on s'ha celebrat la gala més gran fins al moment. Si l'expulsió de Girona el 2017 va ser un símbol d'aquell moment polític, la gala d'aquest any, amb la presència del president Illa i l'alcalde Collboni, també ho és del moment actual.