Els reptes de l'energia solar a Catalunya: on posar les plaques i com augmentar-ne la producció
L'energia solar canviarà el paisatge de Catalunya. Els panells fotovoltaics que van començar a instal·lar-se en cases aïllades o terrats d'edificis ara s'escampen en espais insòlits, com ara antics peatges o mitgeres d'autopistes, basses de reg, el runam d'una mina de sal o el terreny d'un antic abocador.
El repte és trobar espais per generar la meitat de l'electricitat de Catalunya amb renovables abans del 2030, tal com explica el reportatge "El repte solar", del "30 minuts". L'energia solar hi té molt a dir per la situació geogràfica del país.
És de les maneres més barates de produir energia.
Mar Reguant, investigadora ICREA de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC, afegeix que "és un gran benefici per a la península Ibèrica, perquè tenim sol, i altres països no se'l poden inventar. O sigui que estem en una posició competitiva molt avantatjosa".
Aprofitar el sol, un recurs il·limitat
La fotovoltaica pot afavorir Catalunya, que té en el sol un recurs il·limitat en un moment de gran dependència energètica.
"Si la mateixa placa solar, en comptes de funcionar mil hores, com pot funcionar al nord d'Alemanya, en funciona 1.500, com pot funcionar aquí, a Catalunya --apunta Daniel Pérez, director general de la companyia pública L'Energètica--, vol dir que l'energia serà més barata, perquè el mateix cost d'una placa solar ens genera molta més energia que no pas a Alemanya. I això implica tenir una energia més competitiva."
Fins ara, on més ha crescut la fotovoltaica és en l'autoconsum particular, però si es vol acomplir els objectius de transició energètica s'ha de multiplicar per quatre l'energia solar existent, que avui només genera el 4,5% del corrent que es consumeix a Catalunya.
"En aquests últims tres o quatre anys s'han instal·lat més de 1.000 megawatts de fotovoltaica en coberta", diu Sergi Saladié, professor associat de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. "Mil megawatts és la potència d'una central nuclear. Per poc que incentivéssim això, el potencial que hi ha és formidable."
Amb les teulades no n'hi haurà prou.
Aquesta és l'alerta del director general de l'Energètica: "Ja ens agradaria que ens cabés tota la transició energètica en una teulada, però no ens hi cap i, per tant, necessitem ocupar una part del terreny."
Plaques fotovoltaiques en terrenys agrícoles, un debat viu
Es calcula que les energies renovables ocuparan un 2,5% de la superfície de Catalunya, i la meitat serà per posar-hi fotovoltaica. Una part en espais ja alterats, com els abocadors o els marges de les autopistes, però també en indrets fins ara considerats agrícoles.
A la pel·lícula "Alcarràs", ja apareixia de rerefons la construcció d'un parc solar en un terreny agrícola. Avui, en aquest poble del Segrià s'està construint el complex fotovoltaic més gran de Catalunya, que ocupa 800 hectàrees agrícoles que es dedicaven al cereal.
"A Catalunya, avui no pots fer una instal·lació en un terreny arrencant arbres fruiters com surt a la pel·lícula", diu Manel Romero, de SUD Renovables. "Això és irreal. No es permet. Quan es planteja fer una instal·lació en un terreny agrícola és un valor agrícola més baix."
La normativa limita el tipus de terrenys on es poden situar els panells, però, tot i això, desenes de plataformes locals i sindicats de pagesos s'oposen a nous projectes, perquè redueixen l'espai cultivable o per l'impacte de les línies elèctriques d'evacuació, com argumenta Jordi Jové, d'Unió de Pagesos:
El que diem és: renovables, sí, però d'una manera ordenada i d'una manera consensuada amb el territori i amb el país.
El cas de l'agrovoltaica
Al Rosselló, a la Catalunya Nord, ja hi ha exemples de compaginar agricultura i energia solar. Es tracta de produir electricitat, però afavorint sempre la collita que es fa sota dels panells, situats a gran altura perquè hi passi la maquinària.
És el que s'anomena agrovoltaica. Pierre Escudié, del Domaine de Nidoleres, ho veu com una manera de protegir la vinya de l'augment de temperatures i de la forta insolació.
"Tenim deu hectàrees de plaques, però actualment si es planta una vinya és molt difícil, vist el clima actual, que vagi creixent en bones condicions", diu Escudié. "En canvi, sota les plaques és perfecte, perquè la vinya té el sol o l'ombra que necessita, quan ho necessita."
A l'estat espanyol, l'agrovoltaica és encara experimental en vinya, horta o fruiters amb projectes de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) o de la Universitat Politècnica de Catalunya.
D'aquí cinc anys, s'ha de quadruplicar la fotovoltaica segons els compromisos de transició energètica. Just quan començaran a tancar les nuclears catalanes que avui aporten la meitat de l'electricitat.
Hi ha pressa, però encara no s'ha aprovat el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (Plater), que ordenarà on es poden implantar les energies renovables a Catalunya per fer-les compatibles amb activitats agrícoles o factors ambientals i culturals.
