Els reptes de les sales de concerts: del soroll a la competència dels festivals
Coldplay va omplir al maig quatre estadis olímpics. Bruce Springsteen en va fer dos a l'abril. I, aquest juny, Beyoncé també ha contribuït a demostrar que el circuit de macroconcerts a casa nostra gaudeix d'una salut de ferro. En canvi, la situació de les sales no és, ni de bon tros, tan triomfal.
"Ho peten els grups arxifamosos, el Sant Jordi i l'Estadi Olímpic", afirma la gerent de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Carmen Zapata.
Però els locals, sobretot els més petits, viuen un present complicat, amb diferents reptes.
Creixen les queixes veïnals pel soroll
"Ara, la sensibilitat del veïnat és més gran que abans de la pandèmia", assegura Lluís Torrents, president de l'ASACC. Torrents, també gerent de la sala Razzmatazz, argumenta que la postpandèmia ha fet augmentar el nombre de plataformes de veïns que es queixen pel soroll.
Torrents defensa, però, que "el soroll no és dins de les sales. És fora, al carrer, quan es poden generar altres molèsties."
Davant d'això, l'associació ha posat en marxa una campanya a les xarxes socials, amb l'etiqueta #Fesmemòria, en què busca la complicitat i l'empatia dels veïns amb preguntes com "Recordes el teu primer club?" o "Recordes el teu primer petó en una discoteca?".
Des de l'ASACC defensen que els locals on es fan concerts han de ser considerats espais de cultura i reclamen aplicar solucions urbanístiques. El president de les sales demana que "de la mateixa manera que calculem que hi ha d'haver tantes places d'hospital i educatives per cada 100.000 habitants, hi hauria d'haver tantes places d'oci nocturn."
Menys sales i mal repartides
Segons dades de l'associació, ara mateix a Barcelona i la seva àrea metropolitana hi ha 617 locals d'oci nocturn, 220 menys dels que hi havia a principis dels 2000. Entre les causes, en el cas de la capital catalana, apunten el fet que fa tres dècades que no es concedeix cap llicència nova.
Zapata admet que hi ha districtes saturats de diferents tipus de locals d'oci, però defensa que "cap districte està saturat de sales de concerts".
L'ASACC alerta, a més, que la distribució d'aquests espais en el territori és molt desequilibrada. I apunten que el 62% dels municipis barcelonins no tenen cap sala de concerts.
Més cultura de macrofestivals
En paral·lel amb els problemes urbanístics i de convivència amb els veïns, el circuit de les sales també han de fer front a un altre efecte: el de la pèrdua de la cultura de "concerts petits" i l'auge dels macrofestivals.
Segons el periodista Nando Cruz, la "festivalització" de la música és enemiga de les sales perquè absorbeixen grups i públic.
És només un dels molts tocs d'atenció que llança en el seu llibre "Macrofestivales, el agujero negro de la música". Segons Cruz, molts grups volen tocar als grans festivals "perquè es paga millor" i, al seu torn, els macrofestivals "estan intentant que aquests grups no toquin a les sales".
El periodista també alerta que els festivals s'enduen la majoria dels diners provinents d'administracions i patrocinadors. I per això creu que la supervivència de les sales és cada cop més complicada.
