Els riscos de la processionària: com protegir el teu gos i què fer si en trobes al parc o al bosc

No és un problema nou d'aquest any. La processionària del pi ja fa temps que és un maldecap. Aquesta plaga no afecta només els espais naturals, sinó que també ataca les pinedes de zones urbanitzades, com parcs de pobles i ciutats, uns espais verds molt freqüentats per gossos.

Cada cop hi ha més processionària i la falta de fred fa que cada vegada se n'avanci més la sortida. Les erugues comencen a baixar per l'arbre en processó, formant les característiques fileres que li donen nom, desplaçant-se per buscar un lloc on enterrar-se i començar la metamorfosi de cuc a papallona.

Aquest és el moment del cicle més perillós, perquè a banda de malmetre els pins també poden provocar afeccions en la salut, sobretot, de nens i gossos.

Quan les erugues se senten amenaçades deixen anar uns pèls microscòpics amb una toxina que queden suspesos en l'aire i, si entren en contacte amb la pell de les persones, són urticants. Poden provocar irritació i inflamació al nas i la gola, causar dificultats respiratòries i afectar les oïdes. En cas de tenir-hi al·lèrgia, la reacció pot ser greu.

En el cas dels gossos, els veterinaris alerten que la processionària pot, fins i tot, arribar a ser letal. Per això, els propietaris han d'extremar la precaució si deixen deslligats els gossos als boscos o parcs on hi ha pinars, perquè les fileres de processionària els solen cridar l'atenció, especialment als cadells, que tenen més curiositat i tendència a explorar i se senten atrets pel moviment de les erugues.

Què fer si ens trobem processionària

És ben conegut que no s'han de tocar les erugues ni les bosses on fan els nius. És recomanable avisar l'Ajuntament corresponent per contribuir a la detecció de la plaga i poder-hi actuar.

Tampoc s'han de trepitjar les fileres d'erugues. I això és molt important, perquè trepitjar-les provoca que s'aixequin els pèls urticants que recobreixen l'insecte; uns pèls que mantenen la toxicitat durant molt temps encara que l'eruga sigui morta.

Com protegir els gossos

N'hem parlat amb la presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, Verónica Araunabeña. Cal tenir en compte que el més perillós per als gossos és el contacte físic directe, i sovint passa que les erugues deixen anar els pèls quan l'animal se'ls atansa massa, llavors els pèls acaben clavats en teixits tous del gos, com el nas, la llengua o els ulls.

Per Araunabeña, "la millor teràpia és la prevenció"; és a dir, "no portar els gossos a les zones de pinedes en època de risc" (de febrer a maig).

Però en cas d'anar-hi, Araunabeña dona les següents recomanacions als propietaris dels animals domèstics:

► Molta atenció durant el passeig; si pot ser, millor amb l'animal lligat

► Observar possibles símptomes (irritació a la pell, hipersalivació, inflamació a la zona de contacte, excitació exagerada, vòmits o diarrees)

► Rentar la zona afectada abundantment amb sèrum fisiològic o aigua calenta, per rebaixar la concentració de toxines

► Si es disposa de pinces, retirar-li els pèls urticants a la mascota

► Si el gos nota picor, evitar rascar-li la zona, perquè escamparíem els pèls i podríem empitjorar la reacció al·lèrgica

► Portar l'animal de forma urgent al veterinari

Quins problemes de salut pot causar

Com més aviat un veterinari tracti l'animal amb antihistamínics, corticoides i analgèsics, millor serà el diagnòstic. Però hi pot haver problemes greus, com úlceres als ulls o lesions greus a l'esòfag i estómac, si el gos ha ingerit erugues. En alguns casos podria ser necessària, fins i tot, una intervenció.

A més, sovint es donen casos de necrosi a les parts del cos de l'animal que han entrat en contacte amb la processionària. Encuriosits, els gossos solen tocar les erugues amb la llengua o el morro, que són zones molt sensibles, i finalment "l'animal en pot acabar perdent un tros important" si mor el teixit afectat pel verí.

Si l'animal s'apropa a les erugues per ensumar-les, o fins i tot per menjar-se-les, aquests pèls poden entrar en contacte amb les vies respiratòries i provocar-los una inflamació que els acaba ofegant i, per tant, l'animal mor.

Races especialment vulnerables

La veterinària explica que els gossos amb morro camús, com les races buldog, bòxer o carlí, "són races amb hipersensibilitat respiratòria perquè no tenen un conducte respiratori prou llarg.

"Realment és molt més perillós que en animals amb morro llarg", assegura.

Tot i que hi ha un protocol d'actuació, Araunabeña explica que, en casos molts concrets i controlats, els veterinaris poden prescriuen a alguns propietaris un kit d'emergència, amb un antiinflamatori injectable, quan es té coneixement que l'amo ha d'exposar l'animal en època de risc a una zona de pinedes allunyada de qualsevol centre veterinari.

A "La tarda de Catalunya Ràdio" n'han parlat amb la veterinària Gemma Castells: