Redacció
14/12/2025 - 20.54 Actualitzat 15/12/2025 - 13.20
La Marató de 3Cat aquest 2025 està dedicada a la prevenció, la detecció precoç i l'impuls de la recerca sobre el càncer.
A Catalunya s'han diagnosticat 42.000 nous casos de càncer l'últim any. El càncer és una de les principals causes de mort al món i, segons la comunitat científica, entre el 30% i el 50% dels casos es podrien evitar. Hi ha 200 tipus de càncer diferents, per això és important dedicar diners a la investigació de cadascun dels tipus d'aquesta malaltia.
Aquesta és la sisena edició de La Marató que recull fons per a la recerca sobre el càncer.
Alguns pacients i familiars de pacients de càncer han volgut compartir la seva història i les seves experiències arran de la malaltia. Són algunes de les històries més colpidores, però també entranyables, inspiradores i plenes d'esperança d'aquesta edició de La Marató.
La Júlia té 6 anys i té un hepatocarcinoma, un tumor al fetge, un càncer molt rar en infants.
Li van detectar quan estava de vacances. Va començar a tenir mal de panxa: "Em feia mal al voltant del melic, també notava la panxa molt dura." Per extirpar-li el tumor, els metges van haver de tallar-li un tros de fetge.
Abans de l'operació recorda que li van fer diverses ressonàncies i que els metges li posaven la música que a ella li agrada: "M'agraden moltes cançons: la Rosalía, l'Aitana, 'Hakuna matata' d''El rei lleó'..."
L'Ànnia també tenia 6 anys quan li van diagnosticar un tumor cerebral.
Després del diagnòstic van venir un seguit de proves, operacions, tractaments amb medicaments que s'havien d'ajustar a la seva curta edat... un procés de recuperació llarg i dur que els seus pares li van plantejar com si fos escalar una muntanya molt alta. Ella ho va tenir clar, volia pujar l'Everest.
Ara, amb 11 anys, sap que encara li queda camí per recórrer, però ja torna a fer el que més li agrada: pujar muntanyes!
Quan l'Olga Pinart tenia deu anys, va tenir una leucèmia que va superar gràcies a un trasplantament. Ara en té 25 i acaba de rebre una mala notícia que ha tornat a alterar el seu projecte vital.
Ha estudiat Medicina per treballar de primera mà amb nens malalts de càncer.
Quan estava a punt de celebrar els 40 anys, a l'Eva li van trobar un tumor al còlon en un estat molt avançat: "Ara la meva lluita ja no és allargar la vida, és viure el que em quedi amb qualitat i amb el mínim de dolor".
L'Eva és una de les 17.000 persones que cada any moren pel càncer al nostre país. Ens va deixar fa tres setmanes i ella mateixa ha volgut que el seu testimoni serveixi per conscienciar sobre aquesta malaltia: "La investigació és superimportant".
Els tumors malignes al còlon són el tipus de càncer més freqüent. A Catalunya cada any es diagnostica a unes 7.000 persones.
És el cas de la Laura, una infermera de 32 anys que un dia va adonar-se que alguna cosa no anava bé al seu cos.
El diagnòstic, el tractament i tot el procés de la malaltia han estat durs. Recorda com un dels moments més colpidors quan la seva filla li va preguntar si es moriria. Ara, malgrat les incomoditats físiques associades al tractament i la incertesa sobre el futur, diu que és feliç.
El càncer no només impacta en les persones que tenen la malaltia, sinó també en tot l'entorn familiar. Aquesta Marató vol donar veu a tots aquells que acompanyen els malalts en el seu procés i que, a vegades, han d'aprendre a acceptar la mort.
Josep M. Mainat ha perdut persones molt properes per aquesta malaltia: "El meu germà fa 20 anys, després la Rosa Maria Sardà, la meva primera dona i mare del meu fill. I ara recentment el meu company i germà, en Toni Cruz."
Diu que ningú pot pensar que el càncer no l'afectarà: "És una cosa que ens passa a tots, a més sense avisar i sovint en el moment més inoportú."
En aquesta conversa amb Andrea Fuentes reflexionen sobre com es viu quan algú que estimes pateix un càncer.
La Patrícia Martínez del Hoyo ha tingut un tumor germinal embrionari carcinoma al mediastí.
Durant els darrers mesos ha enregistrat un videodiari per mostrar el seu dia a dia durant el tractament.
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes. Al Jordi l'hi van treure i ara conviu amb els efectes secundaris de la cirurgia i la medicació.
El càncer ha aparegut dues vegades a la seva vida, als 40 i als 61 anys. A més, la malaltia ha afectat altres membres de la família: "El meu germà Arcadi i el meu nebot Marcel ens van donar una lliçó de vida en saber acceptar la mort."