Els tres additius que has d'evitar a la dieta
Fa dècades que consumim aliments amb additius. La mateixa sal n'és un. En aquest cas, però, és d'origen natural, i ara la majoria d'additius són d'origen sintètic. La periodista experta en nutrició Núria Coll alerta del consum de tres en concret.
El glutamat monosòdic (E621)
També es pot trobar en les etiquetes com a "potenciador de gust" o amb l'identificador E621. És present a les olives, a les quals dona gust salat, i també a la gran majoria de patates xip de bossa, les pastilles per fer brous o els fruits secs.
En aquest cas, en la dosi hi ha el verí, així que no sabem a partir de quina quantitat de glutamat monosòdic podem tenir una reacció tòxica.
Sulfits (E220 a E228)
Aquests els trobem bàsicament en vi, marisc o fruits secs, per evitar el creixement de microorganismes o per fixar el color al vi blanc. Hi ha persones que són especialment sensibles als sulfits.
Com podem saber si som aquest tipus de persones? "Si al prendre aquests aliments tenim mal de cap, asma, al·lèrgia, sensació d'irritació o dèficit d'algunes vitamines, és que ho som", avisa Coll.
Nitrats i nitrits (E249-52)
Es fan servir sobretot en embotits. Són necessaris perquè eviten el creixement de les espores "Clostridium botulinum" que poden causar botulisme, però, segons Coll, "el problema d'aquests és que generen nitrosamines, que s'ha demostrat que són potencialment cancerígenes.
També hi ha additius bons
També existeixen additius totalment innocus. Alguns d'aquests són les pectines, d'origen natural, que es fan servir com a espessidors naturals, sobretot en melmelades i dolços amb fruita:
- L'àcid ascòrbic: és la vitamina C, i normalment el que es fa es extreure-la de fruites o verdures o té origen sintètic.
- L'agar-agar: aquest additiu s'obté a partir d'algues marines i serveix com a aglutinant o espessidor. En gelatines, postres, gelats...
Per saber quins additius són més o menys perillosos pel seu nivell de toxicitat, cal consultar el web d'"Aditivos Alimentarios".
