Barcelona
Els universitaris no es podran titular sense dominar una llengua estrangera
Catalunya no vol més universitaris que no parlin llengües. Els joves que entrin a la universitat a partir del curs que ve només obtindran el títol de grau si tenen el first certificate, en el cas de l'anglès, o un nivell similar d'una altra llengua estrangera.
Redacció
04/04/2013 - 19.00 Actualitzat 09/11/2021 - 10.37
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha anunciat aquest dijous que proposarà requerir als estudiants universitaris un cert nivell de llengua estrangera, equivalent al First Certificate o al B2 del marc comú europeu, en el cas de l'anglès, per titular-se.
Per Mas-Colell és una mesura que presentaran al Consell Interuniversitari de Catalunya les properes setmanes amb l'objectiu d'aconseguir que "d'una vegada per totes" hi hagi "la garantia" que els titulats universitaris tenen les competències en una tercera llengua. En algunes facultats, com la de Dret de la UB, ja s'exigeix, al tercer curs, tenir el títol del First Certificate d'anglès.
Més graus de lletres, més ajustos
En la seva compareixença en la comissió d'Ensenyament i Universitats del Parlament, Mas-Colell també ha sorprès amb un altre anunci sobre les línies estratègiques del seu departament de cara als propers anys. Creu que cal ampliar l'oferta universitària d'humanitats i llengües. Per Mas-Colell, "estaria bé que tinguéssim més estudis d'aquest tipus", que representen un 6,5% del total mentre que la mitjana europea és del 12. El conseller ho ha justificat dient que no tota la programació universitària s'ha de fer en funció de les necessitats del mercat. Diu que també cal tenir en compte les demandes socials.
Mas-Colell ha quantificat que l'increment de les taxes universitàries i les retallades de sous i de personal aplicades per les universitats públiques ha permès a aquests centres compensar un 7% del 20% total (160 milions d'euros) que el govern ha retallat al sistema en el període 2010-2012. La nova política d'increment de taxes ha suposat aquest curs uns ingressos de 53,5 milions d'euros per a la Generalitat, que ha dedicat una quarta part d'aquesta xifra, uns 23 milions, a beques pròpies.
El conseller d'Economia i Coneixement també ha reconegut que hi haurà més retallades a les universitats públiques perquè "la situació econòmica i fiscal no millora", però no ha concretat cap xifra ni cap mesura.
Per Mas-Colell és una mesura que presentaran al Consell Interuniversitari de Catalunya les properes setmanes amb l'objectiu d'aconseguir que "d'una vegada per totes" hi hagi "la garantia" que els titulats universitaris tenen les competències en una tercera llengua. En algunes facultats, com la de Dret de la UB, ja s'exigeix, al tercer curs, tenir el títol del First Certificate d'anglès.
Més graus de lletres, més ajustos
En la seva compareixença en la comissió d'Ensenyament i Universitats del Parlament, Mas-Colell també ha sorprès amb un altre anunci sobre les línies estratègiques del seu departament de cara als propers anys. Creu que cal ampliar l'oferta universitària d'humanitats i llengües. Per Mas-Colell, "estaria bé que tinguéssim més estudis d'aquest tipus", que representen un 6,5% del total mentre que la mitjana europea és del 12. El conseller ho ha justificat dient que no tota la programació universitària s'ha de fer en funció de les necessitats del mercat. Diu que també cal tenir en compte les demandes socials.
Mas-Colell ha quantificat que l'increment de les taxes universitàries i les retallades de sous i de personal aplicades per les universitats públiques ha permès a aquests centres compensar un 7% del 20% total (160 milions d'euros) que el govern ha retallat al sistema en el període 2010-2012. La nova política d'increment de taxes ha suposat aquest curs uns ingressos de 53,5 milions d'euros per a la Generalitat, que ha dedicat una quarta part d'aquesta xifra, uns 23 milions, a beques pròpies.
El conseller d'Economia i Coneixement també ha reconegut que hi haurà més retallades a les universitats públiques perquè "la situació econòmica i fiscal no millora", però no ha concretat cap xifra ni cap mesura.
Avui és notícia
Així va néixer (i morir) el controvertit model sanitari publicoprivat valencià que ha adoptat Madrid
Acord per mantenir la rebaixa del 50% en la T-usual i la T-jove per al 2026
On serà vàlid l'abonament de transport públic de 60 euros mensuals, 30 per als joves
Sindicats i ministeri acorden ampliar el permís per dol i crear-ne un per a cures pal·liatives
Treballar més d'un segle per igualar el sou anual d'un alt directiu: retrat de la bretxa salarial