"Em sentia incapaç de tot, fins i tot de viure": la covid també passa factura als sanitaris

Cada tres segons es detectava un nou contagi de covid-19, a Catalunya, la setmana passada. L'òmicron avança, tensiona i provoca estralls entre la població. Un dels col·lectius més castigats per la pandèmia és el sanitari, sempre en primera línia, amb el risc i els danys col·laterals que això comporta.

A "El matí de Catalunya Ràdio" hem conegut el cas d'una metgessa, la Cristina, a qui la depressió severa l'ha portat a l'ingrés hospitalari durant setmanes. No se sentia capaç de res, ni tan sols de continuar vivint.

"Estic de baixa des del 12 de juliol per una depressió major que va anar acompanyada d'intents de suïcidi i de setmanes i setmanes d'ingrés hospitalari."

"En cap moment pensava que jo podia estar malalta. Tenia el convenciment que pel fet de no haver-me reciclat en aquests mesos i de només haver estat pendent de la covid era incapaç de tornar a fer la meva feina ben feta."

 

No poder veure els seus pacients habituals i pensar que les malalties que tenien podien empitjorar per falta d'atenció mèdica l'angoixava molt.

"Els pacients que tenien altres problemes no ens veien, a mi això em generava molta sensació d'angoixa. Jo sempre preguntava quan podria tornar-los a veure... Quan ens vam retrobar amb ells les situacions de molts havien empitjorat i jo no sabia com ajudar-los. Pensava que era una persona incapaç de fer res. Ni de ser metge, ni de cuidar la meva família."

És llavors quan demana ajuda, veu que té un bloqueig mental, emocional i fins i tot físic.

"Jo demano ajuda perquè detecto que estic irritable, que tinc insomni, que no descanso pensant en els pacients, estava amb el mòbil mirant els protocols tot el dia, mirant l'ordinador. Sense adornar-me'n vaig deixar de ser persona per només ser sanitària, estava implicada al 200%... Vaig deixar d'anar amb arracades, anells... jo ja m'era igual."

Ara, passats uns mesos, es troba millor i segueix el tractament amb la Fundació Galatea, que atén sanitaris que necessiten suport emocional.

"Ara em sento millor, estic en una situació d'estabilitat. Amb les eines que m'han donat puc tornar a sentir emocions i sortir del bloqueig que tenia. No podia sentir ni amor, ni tristesa, ni res."

La història de la Cristina no és un cas aïllat, molts sanitaris tenen problemes de salut mental com a conseqüència d'aquesta llarga pandèmia.