Embassaments amb menys aigua de la que consta per l'acumulació de fang: mapa pantà a pantà

Catalunya té 19 grans embassaments que, si estiguessin completament plens, sumarien 2.527 hm³ d'aigua. Ara bé, encara que ho estiguessin, les reserves hídriques reals serien inferiors.

I és que els pantans, any rere any, perden capacitat per l'arribada de sediments que queden retinguts a les preses. I això no sempre es té en compte a les dades.

Conques internes: nou embassaments i dades actualitzades

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) gestiona els nou embassaments de les conques internes, que tenen una capacitat superior als 678 hm³. El més gran és Susqueda.

Aquest any, una nova batimetria ha permès determinar el volum real d'aquests pantans, on s'ha anat acumulant fang durant els últims anys.

En termes absoluts, Susqueda, la Llosa del Cavall i la Baells són els que més hectòmetres de capacitat han perdut. En percentatge, el pantà de Foix és el que té més sediments traient espai a l'aigua (un 40% del volum total).

Cal tenir en compte que la velocitat de l'aterrament, el fenomen amb què es coneix la retenció de sediments als pantans, depèn molt de l'embassament. A la Llosa del Cavall, per exemple, és més ràpida perquè està situat en una conca de guixos.

En total, els embassaments de les conques internes han perdut un 4% de capacitat des dels seus orígens: 29 hectòmetres en total.

Per a Enrique Velasco, cap de Gestió de Recursos Hídrics de l'ACA, aquest és "un valor petit en comparació amb els increments d'oferta que s'estan aconseguint amb aigua regenerada i aigua dessalada".

Amb aquestes dades a la mà, l'ACA ha actualitzat els valors de referència amb els quals es calculen les reserves de cadascun dels pantans.

Això vol dir que si, per exemple, el pantà de Susqueda estigués al 100% de capacitat acumularia 223,6 hectòmetres d'aigua i no pas els 233,8 que hi cabien en el moment de la seva inauguració.

Al pantà de Darnius-Boadella, teòricament ara hi ha ara més capacitat d'emmagatzematge, tot i que l'ACA argumenta que es deu a una perfecció de la tecnologia amb què es fan ara les batimetries.

Embassaments de l'Ebre: dades de referència de fa cent anys

Els embassaments regats per l'Ebre i els seus afluents, gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), són més antics -alguns tenen més de 100 anys- i els seus 1.848 hm³ de capacitat total tripliquen els de les conques internes (678 hm³).

En canvi, les batimetries aquí són molt menys habituals i, quan s'han fet -majoritàriament als anys 90 i principis del 2000- no s'han traduït en un canvi en els valors de referència que s'utilitzen per calcular les reserves hídriques.

Això implica que si un pantà com Camarasa estigués al 100%, segons la CHE tindria acumulats 163 hm³ d'aigua, el valor inicial establert quan es va inaugurar (1920). En canvi, l'aterrament aquí ja superava el 16% l'any 2000 i, per tant, en realitat només hi hauria 137 hectòmetres. Una nova batimetria feta avui encara donaria valors més baixos.

El cas de l'embassament de Terradets és encara més espectacular. Des de 1935 i fins ara ha perdut el 62% del volum disponible.

Segons José Luis Casamor, professor de Geociències de la UB, això desvirtua les dades de capacitat hídrica d'aquests embassaments de la CHE, sobretot en episodis de sequera.

La CHE assegura que els volums són "bastant precisos". Miguel García Vera, cap de Planificació de Recursos Hídrics, explica a 3CatInfo que "si les pèrdues de volum per culpa dels sediments són mínimes no s'ajusten els valors perquè no és rellevant fer-ho".

Expliquen, però, que això sí que s'ha fet recentment a l'embassament de Mequinensa, a la Franja de Ponent, on els sediments ja ocupen el 8,6% del volum total inicial. "És un pantà molt gran i molt important per a nosaltres", afegeix.

Seria viable retirar tots aquests sediments?

Els sediments que queden retinguts als pantans no arriben als trams finals dels rius i això contribueix a la regressió de platges i deltes. Per això, entitats com l'Associació Sediments reclama intervencions per aturar l'"espoli de sediments" del qual, afirmen, és víctima el delta de l'Ebre.

Casamor, professor de Geociències de la UB es pregunta: "Quants milers de camions farien falta per portar tota aquesta sorra al Delta? Quants quilòmetres hi ha?"

I García Vera, de la CHE, explica que ells ja estan desenvolupant proves pilot per promoure la mobilització d'aquests sediments: "Hem de jugar amb la força de l'aigua i, quan hi ha crescudes, canalitzar-les per gestionar millor el desplaçament d'aquest material riu avall."

Finalment, Velasco, de l'ACA, afegeix que cal tenir en compte el cost econòmic d'aquesta possible retirada de sediments i conclou que, en remoure aquest material, que no és innocu, podria contaminar-se l'aigua dels pantans.