Declaren l'emergència per sequera en 22 municipis de l'Alt Empordà: llistat i restriccions

El 2025 arriba amb novetats pel que fa a la sequera persistent a Catalunya. El govern ha decretat aquest dimarts l'entrada en fase d'emergència 1 dels 22 municipis de l'Alt Empordà que s'abasteixen de l'aqüífer Fluvià-Muga.

Es tracta d'Agullana, Capmany, Garriguella, la Jonquera, l'Armentera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum i Espolla.

En aquesta zona l'abastiment d'aigua es garanteix amb l'aqüífer alimentat pel curs dels rius Fluvià i Muga. Aquest aqüífer tenia més de 16 metres d'alçada l'any passat, però ara ha baixat als 14. Per aquest motiu, el govern decreta l'entrada en emergència.

Consulta la fase en què es troba el teu municipi

En aquest mapa pots consultar en quina fase del pla de sequera es troba actualment cadascun dels municipis que abasteixen les conques internes catalanes.

Ni el mapa ni el llistat posterior inclouen els municipis de l'àrea de Ponent, que s'abasteixen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i queden, per tant, fora de l'àmbit competencial de la Generalitat.

Taula de la situació municipi per municipi

A més de situar-los en el mapa, en aquesta taula es pot fer una cerca municipi per municipi per veure la fase del pla de sequera en què es troba cada localitat i la conca que l'abasteix.

Les noves restriccions

L'entrada en aquesta fase comporta una reducció del consum d'aigua permès en diversos sectors. Concretament, es limita a 200 litres per persona i dia. Això es tradueix, entre d'altres, en:

· Supressió del reg agrícola en un 80% (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).

· Reducció de l'ús de l'aigua per a usos ramaders del 50%.

· Reducció del 25% dels consums d'aigua dels usuaris industrials.

· Es prohibeix omplir les piscines (totalment o parcialment), excepte les que són cobertes i estan inscrites al cens d'equipaments esportius de la Generalitat, les d'ús terapèutic o les que tenen aigua de mar.

· Es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.

· Es prohibeix el reg de jardins i zones verdes, excepte quan sigui per garantir la supervivència de l'arbrat o, en el cas de jardins botànics públics, si es fa amb aigua regenerada o freàtica.

· Només es permet el reg de camps esportius de gespa amb aigua regenerada o freàtica.

Pous en marxa

Tot i l'entrada en emergència, l'Agència Catalana de l'Aigua contempla que la situació en els 22 municipis afectats pugui millorar en les pròximes setmanes per l'obertura de cinc pous nous a la zona de Peralada.

Quan estiguin en funcionament, l'abastiment d'aigua a tota la zona de l'aqüífer Fluvià-Muga, segons el govern, s'incrementarà notablement.

Vallirana surt de l'emergència

Les notícies, ara, són millors a Vallirana. Aquest municipi del Baix Llobregat va ser el primer de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que va entrar en emergència per sequera. Va ser la tardor de 2023 per petició expressa de l'Ajuntament.

Vallirana només obté l'aigua dels seus propis pous, i el nivell havia arribat a baixar per sota del 10%. De fet, n'hi va haver que tenien un nivell tan baix que l'aigua es barrejava amb el fang i deixava de ser apta per al consum.

Les pluges dels últims mesos han permès que les reserves en aquests pous millorin, i per aquest motiu l'Ajuntament ha demanat passar de la fase d'emergència a la d'alerta, la mateixa que hi ha a la resta de l'Àrea Metropolitana.

Malgrat tot, aquí també continuen les obres per garantir l'abastiment d'aigua a llarg termini. En aquest cas, es treballa per connectar Vallirana a la xarxa Ter-Llobregat, de manera que el municipi deixi de dependre només dels pous propis.

Les obres, que segons l'Ajuntament avancen a bon ritme, està previst que s'acabin a l'estiu.