Empenta per fer el cim amb una discapacitat: "Si es pot somniar, es pot fer"
Per l'Albert Cogul i el Martí Batalla la paraula impossible no existeix. Gràcies a la seva empenta i esperit de superació tots dos han aconseguit fer front a les seves discapacitats per continuar fent el que més els agrada, fer rutes per la muntanya. El paper dels voluntaris, però, resulta imprescindible en aquesta tasca. Junts formen un equip indissoluble per arribar al cim.
L'any 2016 l'Albert Cogul va patir un accident mentre feia parapent. Després de moltes operacions es va haver de fer a la idea que mai podria tornar a caminar i es va reinventar:
Era cuiner professional, amant de la muntanya, escalador i montserratí de raça; entre altres coses també volava en parapent, però vaig tenir un accident de pilotatge i em vaig provocar una lesió medul·lar que em va deixar en cadira de rodes. Em vaig haver de reinventar.
L'Albert havia escalat moltes de les agulles de Montserrat, muntanya que considera la seva segona casa. Després de l'accident va pensar que no la podria tornar a visitar, però el voluntaris de l'Associació Rodamunt van fer possible la seva tornada a Montserrat i a molts altres cims que havia coronat abans del seu accident.
Per arribar a Sant Jeroni (1.236 metres), el cim més alt de Montserrat, és indispensable una cadira especial, la Joëlette, i un equip de voluntaris que vagin fent torns per pujar-la. Amb el funicular de Sant Joan (FCG) s'arriba al pla de les Taràntules, des d'on comença la ruta. Dues hores d'un ascens, que comença de manera suau per acabar amb gairebé dos centenars d'esglaons que acaben al cim.
Per l'Albert, res és impossible: "Es pot fer tot. Tot està a dins d'un mateix. Si es pot somniar, es pot fer."
El caràcter que m'havia donat la muntanya és d'on vaig treure l'energia per ser qui soc.
Reconeix que el paper dels voluntaris és clau: "Els voluntaris són molt grans. Ens ajuden a retornar a la natura i poder sortir i ser en llocs com Montserrat és un privilegi. Això no té preu. Els estimo."
El Martí Batalla és cec de naixement. Va néixer prematur, als sis mesos, i per accident li van cremar la retina a la incubadora. És músic, escriptor i també un enamorat de la natura:
La muntanya és de les coses que em dona pau interior. De vegades hi ha sensacions que costa d'explicar, no s'hi poden posar paraules... i és normal tenir por, és una emoció que tots tenim. Però el meu consell és que si tens por, fes-ho amb por... però fes-ho!
Ser invident i anar a la muntanya no és tasca fàcil. El Martí i el guia de l'ONCE, el Paco Crespo, formen un equip. Les indicacions han de ser clares i concises per no tenir cap accident. Les branques i fulles dels arbres i les pedres o arrels, són els principals esculls amb què es troben en el camí fins que arriben a un dels miradors més coneguts de Collserola, el del turó de la Magarola. Un cop al cim, el guia explica al Martí tot el que es pot veure des del mirador: "El guia a la muntanya és indispensable per a una persona cega... són els meus ulls."
Quan hi ha pujada forta, no pots estar per res però quan hi ha tros pla, els guies i jo hem fet converses de vegades molt confidents.
I té clars quines són les seves prioritats i objectius a la vida:
"Jo el que vull és dia a dia anar vencent obstacles i anar aprenent coses, perquè el dia que deixi d'aprendre seré home mort."
Agraïments: Associació Rodamunt, ONCE, Patronat de Montserrat, FGC, Fundació Johan Cruyff
