EN DIRECTE | Guerra Hamas-Israel, dia 12

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat que 115 instal·lacions sanitàries, membres del personal mèdic i ambulàncies han sofert atacs des que va començar la guerra entre Israel i Hamas.

Després de l'atac a l'hospital Al-Ahli de Gaza, aquest dimarts al vespre, el més greu dels que hi ha hagut fins ara, el representant de l'organització per a Palestina, Richard Peeperkorn, ha recordat que s'han registrat més de 3.000 morts i 11.000 ferits a Gaza i ha alertat que augmentaran encara més.

El representant de l'OMS ha implorat que es permeti l'entrada d'aliments, aigua, medicaments i combustible a Gaza.

Mentre el president Joe Biden viatja cap a Israel, on està previst que aterri aquest matí, el portaveu de la Casa Blanca, John Kirby, ha assegurat que "els israelians han negat categòricament i molt contundentment que tinguin res a veure" amb l'atac a un hospital de Gaza, que ha mort mig miler de persones.

Hamàs en culpa Israel, que al seu torn en fa responsable la Gihad Islàmica Palestina. Tots dos ho neguen.

L'atac ha canviat els plans de Biden. La reunió amb líders àrabs prevista a Jordània ha estat cancel·lada. Segons Kirby, per "decisió mútua".

El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, demana un alto el foc humanitari immediat, després de l'atac a l'hospital Al-Ahli de Gaza, on han mort almenys 500 persones.

"Estic horroritzat pels centenars de persones que han mort en l'atac a l'hospital al-Ahli a Gaza, el qual condemno, i demano un alto el foc humanitari immediatament per alleujar el patiment humà que estem presenciant. Moltes vides i el destí de la regió pengen d'un fil", ha afirmat en una intervenció en un fòrum internacional a Pequín.

Guterres, que no s'ha pronunciat sobre l'autoria de l'atac, ha assenyalat abans en un tuit que els hospitals i el personal mèdic "estan protegits pel dret internacional humanitari".

Israel insisteix que l'atac a l'hospital de Gaza l'ha dut a terme la Jihad Islàmica Palestina. El compte de les Forces de Defensa d'Israel ha publicat aquest dimarts a la nit un vídeo que no està verificat del que assegura que és el míssil que ha impactat contra l'hospital.

Segons la defensa israeliana, un projectil que es dirigia cap a Israel ha fallat i ha explotat en el mateix moment en què s'ha produït l'explosió a l'hospital.

La matança a l'hospital d'Al-Ahli, a Gaza, per la qual s'acusen mútuament Israel i els palestins, ha fet sortir al carrer en senyal de protesta milers de persones.

Diverses ciutats de Cisjordània, el territori palestí que controla el partit oficialista Fatah, a diferència de Gaza, on governa Hamas, han acollit manifestacions de rebuig.

Nablús, Ramal·lah, Tubas, Hebron o Tulkarem són algunes de les localitats on hi ha hagut concentracions.

També en ciutats d'altres països, com Istanbul, Teheran o Beirut.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha insistit a acusar els mateixos palestins de l'atac contra un hospital de Gaza, que ha provocat una massacre, amb centenars de morts. En una piulada a la xarxa X, abans Twitter, publicada en hebreu, anglès i àrab, Netanyahu ha afirmat: 

A l'hospital de Gaza on han mort centenars de persones per un atac aeri s'estan fent operacions a terra i als passadissos, moltes sense anestèsia, segons ha informat el Ministeri de Sanitat de Gaza.

El ministeri també ha indicat que el bombardeig ha causat un "increment significatiu" dels morts i ferits, sense concretar-ne la xifra. Sí que diu que "centenars" de víctimes s'han acostat al centre, moltes de les quals són dones i nens.

I moltes víctimes, afegeix, han arribat a l'hospital "sense alguna extremitat, sense cap o esventrats".

L'hospital està desbordat i molts pacients moriran per falta de subministraments mèdics, aigua o electricitat, conclou.

L'exèrcit israelià insisteix a atribuir als grups armats de Gaza l'explosió a l'hospital Al-Ahli d'aquest dimarts que Hamas diu que va provocar la mort de centenars de persones.

Daniel Hagari, portaveu de l'exèrcit, ha afegit una nova argumentació i afirma que això no és cert, que només va haver-hi una petita explosió a l'aparcament, que l'edifici no està afectat i que no hi ha mort tanta gent:

Hagari ha afegit que des del 7 d'octubre 450 coets llançats des de Gaza han caigut a dins de la mateixa Franja.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ja ha arribat a Israel. L'Air Force One acaba d'aterrar. 

Biden es reunirà amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que l'ha rebut a la mateixa pista d'aterratge.

El viatge no inclourà finalment la reunió amb els líders àrabs prevista a Jordània, que s'ha cancel·lat després de l'atac a l'hospital de Gaza, que ha deixat centenars de morts.

Israel ha delimitat aquest dimecres la que ha anomenat "zona humanitària" del sud de Gaza, on fa anar per força els habitants del nord de la Franja que han de fugir de casa seva per l'amenaça d'un atac israelià imminent "per terra, mar i aire". Es tracta de la zona d'Al- Mawasi, una àrea costanera, a tocar del Mediterrani, de 6 km de llarg per 1,5 d'ample, amb una superfície total de 7 km², que és a 28 km al sud de la ciutat de Gaza.

Una àrea on ara hi ha pocs habitatges i molts hivernacles, descampats i zones agrícoles i on s'haurien d'acomodar 1,1 milions de persones. Si hi arribessin totes tindrien, com a molt, 6 metres quadrats d'espai cadascuna on encabir-se.

Allà, assegura l'exèrcit israelià, "se'ls proporcionarà ajuda humanitària internacional segons sigui necessari".

Això, si aconsegueixen arribar-hi, perquè l'evacuació està sent molt difícil, per no dir, gairebé impossible. D'una banda, pels bombardejos constants de l'exèrcit israelià, que no ha aturat en cap moment la seva ofensiva. De l'altra, pel mal estat de les carreteres i la falta de combustible i també de menjar, aigua i llum a tot el camí que han de fer. Però també perquè Hamas està intentant impedir que els civils marxin del nord.

L'ordre de les autoritats israelianes coincideix amb la visita del president dels Estats Units, Joe Biden, a Israel i arriba l'endemà del bombardeig a un hospital de Gaza on haurien mort almenys 500 persones.