Què suposarà l'emergència per sequera? Tancar dutxes d'equipaments esportius i reduir cabals
INFORMACIÓ ACTUALITZADA: El govern limita ara a casos molt concrets el tancament de dutxes de centres esportius
El govern de la Generalitat preveu que, si en les pròximes setmanes no plou prou, el sistema Ter-Llobregat entrarà en fase d'emergència al gener.
Ho ha explicat aquest dimarts el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, en la roda de premsa posterior al consell executiu.
L'entrada en la fase d'emergència implicarà noves mesures d'estalvi d'aigua, com ara la reducció dels cabals ecològics dels rius i l'ajornament dels projectes empresarials i urbanístics nous.
Són mesures que tenen l'objectiu d'alentir el ritme amb el qual es buiden els embassaments, i que inclouen tancar les dutxes de tots els equipaments esportius.
Aquestes mesures està previst que entrin en vigor quan els embassaments del Ter, del Llobregat i de la Muga, que ara estan al 17,7% de capacitat, baixin fins el 16%, tal com estableix el Pla Especial de la Sequera.
El conseller d'Acció Climàtica ha dit que en els dos últims anys s'ha estalviat prou aigua per a omplir del tot el pantà de Sau, que correspon al consum de 8 mesos de les conques internes.
"Allargar l'aigua el màxim possible"
Això ha implicat endarrerir aquest temps l'entrada en emergència, i ha afegit que aquest novembre ha baixat el consum un 12% respecte a l'any anterior en el sistema Ter Llobregat.
Segons Mascort, això ha permès posposar al gener l'emergència, prevista fins fa poc per aquest desembre, i per això s'ha mostrat molt satisfet de com s'està encarant la sequera a Catalunya:
Des d'aquí felicitar i agrair al conjunt de la ciutadania l'esforç que està fent, no només a casa sinó en totes les activitats econòmiques i socials, perquè aquest repte que ens estem plantejant d'aconseguir allargar l'aigua el màxim possible.
Per preparar la fase d'emergència prevista en el Pla Especial de Sequera aprovat el 2020 i per poder aplicar les modificacions que s'ha considerat que cal fer-hi, Mascort ha explicat com s'aplicaran les mesures que implica.
Ajornar els projectes urbanístics i empresarials nous
Les mesures inclouran la prohibició de començar o ampliar activitats turístiques, industrials, de serveis o ramaderes que exigeixin un ús intensiu d'aigua.
També frenar els plans urbanístics que siguin "incompatibles" amb l'actual situació de sequera. En tot cas, Mascort ha precisat que tots els projectes tant urbanístics com empresarials que estiguin en fase de preparació es podran continuar tramitant.
L'únic que passarà és que, mentre s'estigui en fase d'emergència per sequera, la posada en marxa d'aquests projectes s'ajornarà fins que aquesta fase ja no estigui vigent.
La fase d'emergència està dividida en tres nivells, cadascun dels quals implica més limitacions en el consum d'aigua: en el nivell 1 baixarà a 200 litres per dia i persona, en el 2 a 180 i en el 3 a 160.
Reduir els cabals ecològics dels rius
La mesura que s'ha explicat amb més detall és la revisió a la baixa dels cabals ecològics fixats en el Pla Especial pels rius Muga, Ter i Llobregat, cosa que es calcula que permetrà estalviar 4 hectòmetres i mig cada mes.
Aquesta mesura comporta que el Llobregat a Sant Joan Despí porti només 250 litres per segon, que el Ter des del Pasteral fins a la desembocadura 600 litres, i la Muga 40 des de Pont de Molins.
Per mitigar el perjudici ambiental d'aquesta mesura, dos cops per setmana i durant 6 hores s'augmentaran els cabals a 500, 3.000 i 300 litres per segon, respectivament ,en els trams indicats, estratègia anomenada "hidropuntes".
Amb aquesta mesura s'alentirà la pèrdua d'aigua dels embassaments d'11 hectòmetres al mes a 6,5, cosa que implicarà endarrerir 136 dies l'esgotament del sistema Ter-Llobregat, i 240 el de la Muga.
Regar arbres i tancar dutxes d'equipaments esportius
Mascort ha anunciat dues modificacions més al Pla Especial de Sequera: permetre als ajuntaments de regar arbres i tancar les dutxes dels equipaments esportius.
En el primer cas, s'ha considerat que si els arbres es moren es perdran moltes zones d'ombra a l'estiu, que és quan més falta fan, sobretot amb les temperatures que comporta l'escalfament planetari.
En la segona, Mascort l'ha justificada afirmant que el 80% de l'aigua que es gasta a equipaments com les piscines públiques és a les dutxes, i que això implicarà estalviar molta aigua:
Ja ho vam fer amb la covid, la gent feia esport i després es dutxava a casa, s'haurà de tornar a fer, perquè es consumeix molta més aigua quan ens dutxem en aquests equipaments que no pas a casa.
Aquestes dues modificacions exigeixen tràmits jurídics per poder-les aplicar, i el govern calcula que hi ha prou temps per fer-los abans que s'entri en la fase d'emergència.
Com estan els municipis de les conques internes?
En el següent mapa pots consultar si el teu municipi compleix o no el llindar assignat a la fase del pla de sequera en què es troba.
Està elaborat amb les dades d'octubre de l'Agència Catalana de l'Aigua corresponents als municipis de les conques internes catalanes i que no inclouen els que s'abasteixen amb aigües de la conca de l'Ebre.
A diferència dels embassaments de les conques internes, en els de la conca de l'Ebre l'aigua està per sobre del 40%, de manera que estan lluny de la situació extrema que viu la resta del país.
