En moments de pandèmia volem explorar mil altres vides possibles a la ficció
Fa massa sol, arribo molt tard, veig una cua enorme. Regalen ventalls d'un partit polític? Prometen una sardinada? És el primer dia de venda d'un nou model d'iPhone? No. La cua és al Retiro, a les portes de la Fira del Llibre de Madrid. Esperen de dues a tres hores per poder comprar llibres. Per conèixer qui els ha escrit. El cap de setmana passat vaig signar la meva novel·la tres dies seguits allà i vaig haver de mossegar-me les galtes molts cops per comprovar que allò no era un somni. I no ho era.
En les mateixes dates, la Setmana del Llibre en Català ha tingut 50.000 visitants, amb una facturació de més de mig milió d'euros. I fa poques setmanes, se celebrava el Fòrum Edita: les vendes de llibres han pujat un 44% aquest any.
Potser en moments de vides enlletgides i empetitides per la pandèmia, volem explorar mil altres vides possibles a la ficció. Potser molts lectors que havien perdut l'hàbit, s'han retrobat amb ell, com si fos un amic o un amor de joventut. Potser és que el llibre, com en aquell capítol de "La dimensió desconeguda", sobreviu fins i tot un atac nuclear. Perquè, com deia Umberto Eco, és "tan perfecte com un ganivet o una roda".
