En quina situació es troben ara les protagonistes d'"El retorn: la vida després de l'ISIS?

Les protagonistes d'"El retorn: la vida després de l'ISIS" són sis, però les seves històries representen una realitat compartida per milers de persones. La Shamima, la Hoda, la Kimberly, la Hafida, la Nawal i la Ouidad van néixer i créixer a països occidentals com el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Holanda o Alemanya. Entre 2013 i 2015, van deixar-ho tot enrere per unir-se a l'Estat Islàmic (ISIS) a Síria i l'Iraq, manipulades per la propaganda terrorista i l'odi de les xarxes socials. Amb la derrota de l'organització terrorista el març de 2019, les que havien sobreviscut al règim i la guerra van quedar en mans de les forces kurdes que controlen el nord-est de Síria, que les van retenir en camps de detenció a l'espera de rebre notícies dels seus respectius països d'origen per saber com procedir. Però aquestes notícies en molts casos no han arribat i, quan ho han fet, ha sigut generalment per retirar-los la nacionalitat o afirmar que no podran tornar a trepitjar el seu territori mai més.

"El retorn: la vida després de l'ISIS" dona veu a algunes d'aquestes dones, que relaten les seves colpidores històries, revelant per què es van sentir atretes per l'ISIS, els horrors que van viure sota el seu règim, les seves pors i les seves esperances de cara al futur.

 

El film ha viatjat a reconeguts festivals internacionals (SXSW, HotDocs, Sheffield, Thessaloniki, NY Human Rights Watch), s'ha estrenat a televisions per tot el món i ha rebut múltiples reconeixements com el Premi Gaudí al millor documental, una nominació als Premis Goya, als Rose d'Or Awards i als RTS Awards, dos premis al DocsBarcelona, la menció especial del jurat al Festival de Varsòvia... A més, ja ha generat impacte en alguns dels principals cercles polítics del món: el film va ser la peça central de la Setmana Antiterrorista de l'ONU del 2021, i el Departament d'Estat dels EUA i diverses ambaixades d'arreu del món l'han projectat i utilitzat com a eina per lluitar contra la radicalització.

 

 

Dos anys després del final del rodatge del film i tres anys després de la derrota de l'ISIS, una de les preguntes més freqüents entre les espectadores i espectadors és: «En quina situació es troben les protagonistes del documental avui dia?».

Celebrem poder afirmar que tres de les sis protagonistes han pogut tornar als seus països d'origen. La primera va ser la Ouidad, que va tornar a casa, a Alemanya, fa dos mesos i mig. Ens va explicar que els seus fills i filles ja anaven a l'escola i que, quan el personal docent es va assabentar d'on havien crescut, es van quedar parades. Tot i que està molt agraïda d'haver pogut tornar, la Ouidad afirma que li està costant molt adaptar-se: la seva família ha sigut molt acollidora, li ha fet costat en tot moment, però fa com si no hagués passat res i ella sent que no pot connectar amb aquells que l'envolten si no poden parlar d'aquests darrers anys a Síria. D'altra banda, fa tot just tres setmanes, la Nawal i la Hafida van ser repatriades a Holanda, tot i que de moment no en sabem res més que això.

L'altra cara de la moneda és molt menys esperançadora. La Kimberly, de doble nacionalitat EUA-Canadà, ha vist el seu retorn bloquejat per enèsima vegada aquest 2022. El 10 de febrer del 2022, un grup d'expertes de l'ONU van fer una crida al govern del Canadà per demanar la seva repatriació urgent, al·legant que la Kimberly es troba en un estat de salut mental i física molt vulnerable, tal com van avaluar Metges sense Fronteres. La seva família també ha fet diverses peticions a favor de la repatriació de la Kimberly o, com a mínim, perquè se li doni accés a atenció mèdica immediata o pugui recuperar el seu passaport canadenc com a primer pas per tornar a casa. Actualment, la Kimberly està en vaga de fam com a protesta davant la manca d'acció del govern canadenc.

 

 

El cas de la Hoda ha tornat a topar amb una trava per part del govern dels Estats Units. L'any 2019, un tribunal federal li va revocar la nacionalitat i li va bloquejar l'entrada als EUA al·legant que no complia els requisits per ser considerada ciutadana del país. El seu pare va apel·lar-hi en contra, defensant la nacionalitat nord-americana de la Hoda, però aquest gener del 2022 el Tribunal Suprem ha rebutjat l'apel·lació sense comentaris. El següent pas és encara incert.

Per últim, la Shamima es troba en una situació semblant. El 2019, el Regne Unit va retirar-li la nacionalitat i es va convertir en apàtrida, i, per ara, cap de les apel·lacions del seu advocat ha donat fruits. La Shamima ha declarat que sent que la seva vida està en risc davant l'amenaça de les dones més radicals del camp. Tot i que no hi ha hagut grans avenços en el seu cas, la seva figura segueix generant enrenou al Regne Unit. Recentment es va publicar un informe parlamentari que al·legava que el govern del Regne Unit està fent un regal de propaganda a l'ISIS en negar-se a repatriar la Shamima i altres dones britàniques, a més d'estar castigant dones que han sigut víctimes del tràfic de persones, exposant-les a grans riscos com la mort, la tortura i el tràfic altra vegada per part de l'ISIS o altres grups similars.

Com la Kimberly, la Hoda i la Shamima, milers de dones, homes i criatures segueixen detingudes en presons i camps de detenció al nord-est de Síria sense haver tingut accés  a un judici just perquè els seus països d'origen es neguen a actuar. Des d'Alba Sotorra Cinema Productions, seguim en contacte amb les nostres protagonistes, a l'espera de nous avenços que, confiem, ens acostaran a la comprensió, la justícia i la pau.