Es doblen les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum a Catalunya
Catalunya ja té 50.000 instal·lacions per captar l'energia solar i destinar-la a l'autoconsum. Fa només un any n'hi havia la meitat, però l'octubre del 2021 el govern va aprovar un decret per accelerar el desplegament d'aquestes instal·lacions i en només 12 mesos n'han entrat en servei 25.000 més, just el doble.
En un 95% de casos són instal·lacions col·locades a les teulades de cases o empreses petites que generen en total 400 megawatts de potència, una petita part dels 2.100 que es necessiten per al 2030.
Les traves de les grans distribuïdores
Assumpta Farran, la directora general d'Energia, celebra l'èxit de l'autoconsum fotovoltaic, però denuncia que almenys 2.000 d'aquestes instal·lacions no poden injectar a la xarxa l'energia que els sobra perquè les distribuïdores, sobretot Endesa, hi posen molts entrebancs.
Ferran ha anunciat que si les elèctriques no faciliten la connexió, la Generalitat farà informes desfavorables als seus plans d'inversió. Una de les condicions sine qua non és aquesta:
S'han de reforçar totes aquelles línies en què hi ha projectes d'autoconsum grans, sovint associats a indústries, que els ho han denegat, i han de dedicar un mínim del 10% del pressupost a reforçar això. Si això no passa, no aprovarem el seu pla d'inversions.
Si les grans distribuïdores no aprofiten els excedents de l'energia produïda, aquesta s'acaba perdent, explica Farran:
Imagineu-vos, per exemple, un edifici d'oficines que té una instal·lació molt gran, o una gran indústria, que tanquen els caps de setmana o el mes d'agost. Què passa amb l'energia que generen i que no poden autoconsumir? Que es perd. Amb la crisi energètica que tenim algú es pot arribar a imaginar que es pugui perdre aquesta energia? Doncs això està passant.
Farran també ha qüestionat que alguns Ajuntaments demanin llicències d'obra per autoritzar la col·locació de plaques, quan la llei diu que només cal un assabentat.
Més molins de vent a comarques
La generació d'energies renovables també tira endavant amb els parcs eòlics. Entre finals d'aquest any i principis del 2023 n'entraran en servei quatre més, dos a la Terra Alta, un al Priorat i un altre a les Garrigues.
A banda, els últims 12 mesos la Generalitat ha autoritzat 34 instal·lacions eòliques més en sòl no urbanitzable, que podran produir fins a 100 megawatts. També hi ha 200 projectes més, qualificats de complexos, que estan en estudi. Calculen que amb tot plegat l'any que ve hi haurà autoritzada la producció d'un gigawatt de potència.
Les empreses volen tràmits més àgils
El sector empresarial de les renovables celebra que els projectes tirin endavant, però consideren que el procés encara és massa lent. Aquesta és la queixa de Víctor Cusí, president d'Eoliccat.
Si s'aprovessin tots els projectes que han sortit a exposició pública, es podria complir l'objectiu de l'any que ve. La mala notícia és que això s'ha de fer cada any, i per això cal desencallar molts projectes que estan en cartera.
Des que es va modificar el decret de renovables, la Generalitat ha posat a informació pública 8 parcs eòlics, els primers que es tramiten des del 2017, amb una potència total de 300 megawatts. El ministeri n'està tramitant 6 més, amb una potència total de 400 megawatts.
