Energies renovables: sí, no, depèn?

La implantació d'instal·lacions d'energies renovables a molts punts del territori, ja siguin molins de vent o plaques solars, ha aixecat un encès debat. Per una banda, són energies netes que poden representar uns importants ingressos en municipis petits, amb baix pressupost, però per l'altra preocupen les conseqüències en la salut de la població, l'impacte visual en el paisatge i la progressiva desaparició de l'activitat agrícola per l'ocupació dels sembrats.

L'oposició a aquests macroprojectes es deixa sentir a comarques de tot el país, des d'Osona a la Conca de Barberà i de la Segarra a l'Empordà, passant pel Priorat, el Bages, l'Anoia o l'Urgell. La polèmica ha arribat al nou govern de la Generalitat, que s'ha compromès a revisar el decret per a la implantació de les energies renovables, i al síndic de greuges, que ha demanat un debat monogràfic al Parlament.

 

Però no tots els municipis tenen la mateixa posició en aquest debat. Hem buscat les tres opcions que conviuen a les comarques del pla de Lleida: la dels municipis que s'hi oposen, la dels que hi estan a favor i la dels que deixen la decisió a mans de la població.

Algerri i Granyena, per ara no

Les protestes contra l'allau de projectes de renovables han anat creixent els últims mesos impulsades per ajuntaments, consells comarcals, comunitats de regants, organitzacions agràries i entitats ecologistes.

Algerri, un poble de la Noguera que no arriba als 400 habitants, ha deixat en suspens la instal·lació de plaques solars. Hi ha dos projectes per col·locar-ne en una superfície que sumaria 250 hectàrees, molt a prop del nucli de població. Ara, l'Ajuntament ha aprovat una moratòria que impedeix que tirin endavant, almenys durant un any. L'alcalde, Miquel Plensa, d'ERC, fa seu l'eslògan: "Renovables, sí, però no a qualsevol preu":

"Potser seria un ingrés molt positiu per al municipi, però no d'aquesta manera. Hem de mirar pel medi ambient i procurar que els nostres joves es quedin aquí, conreant les terres."

Granyena de les Garrigues, amb 140 habitants, també ha suspès la tramitació de llicències dels quatre macroparcs solars que han demanat instal·lar-s'hi. L'alcalde, Francesc Esquerda, exigeix la modificació del decret de les renovables:

"Modifiqueu lo decret, que vingui tot bé, parlem-ne i aixecarem la moratòria. No n'hi ha cap, de problema, però fem-ho d'una altra manera."

Esquerda, de Junts, reclama que sigui imprescindible el vistiplau dels municipis per autoritzar aquestes instal·lacions.

Alcarràs i Castelldans, on s'ha de firmar?

La posició dels ajuntaments en aquest debat no depèn del color polític. Alcarràs, al Segrià, és un poble més gran que els anteriors, amb prop de 10.000 habitants. El seu alcalde, Jordi Janés, és de Junts i vol contrarestar la visió negativa de part del territori respecte als projectes previstos subratllant-ne els avantatges, sobretot econòmics, que suposen per als pobles.

"Se'ns estan despoblant els municipis, i això són fonts de finançament per poder continuar subsistint i tenir els serveis que volem tenir."

Els punts de vista tampoc van per comarques.

Castelldans, a les Garrigues, és un poble de 930 habitants. L'Ajuntament, amb l'alcalde Conrad Llovera, també de Junts, al capdavant, promou, al costat d'Alcarràs, un front comú d'alcaldes que comparteixin la seva visió més favorable a la instal·lació de renovables.

La Pobla de Cérvoles, que parli el poble

En un altre punt de les Garrigues, l'Ajuntament de la Pobla de Cérvoles, de 200 habitants, s'han presentat tres projectes per instal·lar-hi una trentena de molins de vent. Les opinions estan molt dividides en aquest poble de 200 habitants, per això l'alcalde, Jaume Estradé, de Junts, ha decidit fer una consulta veïnal.

"Nosaltres no serem neutrals: defensarem la postura que esculli el poble, la gent que ens va votar, que és lo poble, i nosaltres defensarem aquesta postura."

La Pobla de Cérvoles i altres ajuntaments com el d'Ossó de Sió, a l'Urgell, de 200 habitants, també han aprovat decrets per blindar-se i suspendre temporalment les llicències urbanístiques a nous parcs d'energies renovables.