Enrique Vila-Matas: "El gran misteri de la vida és que hi ha un misteri"
Vila-Matas va d'un tema a un altre, però amb un punt de partida clar: la seva última novel·la, "Montevideo" (Seix Barral).Una obra de la qual va escriure l'esborrany abans de rebre un transplantament de ronyó:
El primer dia de l'any 2022, em van fer el trasplantament de ronyó, gràcies a la Paula de Parma, la meva dona, que va donar el ronyó. Havia deixat escrit un esborrany (de 'Montevideo'), sense saber si el trobaria a la tornada, perquè podia passar de tot, evidentment.
L'escriptor no estava gaire preocupat per acabar el llibre, el que li preocupava de debó era que tot sortís bé, que no li passés res a cap dels dos, ni a ell, ni a la seva dona, que era la donant.
Moltes vegades hi ha molta inquietud, abans d'una operació, però aquesta era tan descomunal que em superava
Un cop recuperat, Enrique Vila-Matas va reprendre la redacció de l'obra:
Em vaig trobar amb un esborrany, que estava bé, perquè ja estava creat... Però que és com trobar-se un quadre a mitges.
Però la tornada a la feina després de l'operació va suposar canvis en la novel·la i també una feina de la qual gaudia molt
De mica en mica, vaig anar completant el llibre, d'una forma que al final no s'assemblava gens (al que havia escrit fins el 31 de desembre de 2021). Ha sigut el treball més feliç de tots els que he fet.
Molt conscient que cada vegada estava millor físicament i al mateix temps cada vegada m'ho estava passant més bé més amb el que escrivia, i amb la llibertat amb la qual treballava.
La novel·la la protagonitza un escriptor que té un bloqueig creatiu i que per trencar-lo fa un viatge. L'autor introdueix un element fantàstic que li permet parlar de la realitat i la fantasia, i que parteix d'un conte de Julio Cortázar, "La puerta condenada". El personatge protagonista de "Montevideo" s'instal·la en un hotel de la ciutat uruguaiana per saber què hi ha darrere de la porta "condemnada" del conte de l'escriptor iberoamericà, i si allà és on es troben la fantasia i la realitat.
En aquesta novel·la escrita en primera persona, el protagonista busca saber quin tipus d'd'escriptor és. Vila-Matas diu que aquesta era la idea inicial del llibre.
Escollir per mi mateix quin era el tipus d'escriptor realment que jo volia ser i que m'agradava de veritat.
Vila-Matas duran l'entrevista comenta alguns aspectes de la seva experiència com a escriptor.
És tracta que sigui entretingut i de fer coses que siguin complicades, difícils, i buscar l'equilibri perquè el lector ho segueixi perfectament.
Tot i que el títol del llibre és "Montevideo", capital de l'Uruguai, a la novel·la es parla de moltes més coses. Vila-Matas volia evitar que la portada del llibre fos una vista d'aquesta ciutat i per això va proposar a l'editorial una imatge del quadre "Quatre habitacions" (1914), del pintor danès Vilhem Hamershoi.
El que s'hi havia de posar (a la portada) era una idea com de misteri.
És com la metàfora, una mica de la vida i de la mateixa novel·la, que avança amb un misteri que s'ha de resoldre, o no, que és la vida en realitat, també.
Aquesta idea del misteri també és troba al final del llibre. L'autor explica que a l'últim paràgraf de la novel·la recorda una anècdota amb la seva mare, qui, cansada que el seu fill petit no deixés de fer-li preguntes, li va dir:
El gran misteri de la vida és que hi ha un misteri de la vida (o de l'univers).
Durant la conversa l'autor explica que per a ell ser fidel a sí mateix quan escriu és importantíssim i que en aquesta última novel·la tampoc "s'ha traït".
A vegades m'he retingut una mica a l'escriure pensant en gent que ha dit coses del que jo feia en sentit negatiu, també n'hi ha moltes en positiu, però naturalment n'hi ha moltes que busquen el pitjor, l'escletxa que hi ha per criticar i trobar-me algun defecte; que en tinc, naturalment.
I en aquesta ocasió he pensat: Tots són uns imbècils, els que han anat trobant aquestes coses.
2022 va ser molt especial per a Vila-Matas, un any que va començar amb un trasplantament de ronyó, en què va acabar d'escriure i publicar "Montevideo" i en què la seva novel·la va ser molt reconeguda, i que per això no escriurà sobre aquest any.
Ha sigut l'any més intens. Tan bo, que no l'escriuré. Perquè l'he viscut i no s'assemblaria al que he viscut.
Enrique Vila-Matas
