"Entabanar", "clissar" i "clatellot", les paraules protegides de la setmana

Entabanar ve, probablement, de taba, una conversa d'assumpte incoherent. I quan algú ens vol entabanar, ens ensarrona o ens engalipa amb promeses enganyoses per induir-nos a fer alguna cosa.

Però entabanar també pot ser que vingui de tabac. Sobretot a les Balears, s'utilitza quan una olor o el fum d'alguna cosa ens impedeix respirar bé i ens fa marejar.

Pel que fa a clissar, vol dir 'veure', especialment en el sentit de veure-hi de lluny o de veure a venir una cosa. Per veure-hi de lluny, també podríem fer servir guipar.

L'origen de clissar és incert, però podria derivar del verb eclipsar-se, en el sentit de 'quedar-se absort, perdre el món de vista'.

I acabem amb clatellot, però sense fer mal a ningú! Ve de clatell, la part posterior del coll, que deriva de clotell, és a dir, un clot, una concavitat en una superfície, en aquest cas, al coll.

Si ens posem agressius, podem clavar un clatellot a algú, un mastegot al clatell, una clatellada. Quan portem el cotxe al taller i la reparació ens costa més del que esperàvem, això també és una clatellada.

Entabanar, clissar i clatellot. Si teniu ocasió de fer servir aquestes paraules, no us en estigueu!