Entendre el que llegim: la clau per millorar els resultats educatius

"La comprensió lectora és l'eina principal d'aprenentatge, sense ella no es pot aprendre", és el que ens diu Elena Romero, cap d'estudis de l'Institut Damià Campeny de Mataró i professora de català.

Reforçar aquesta habilitat pot aconseguir una millora global dels resultats dels alumnes, ja que entendre què llegim és clau a totes les matèries, no només a les lingüístiques.

Aquest institut serveix d'exemple dels problemes de comprensió lectora que molts professors detecten entre els alumnes a secundària: lectures superficials, dificultat per afrontar textos llargs o falta de concentració.

Laura Ruiz és professora de ciències socials i explica que quan els alumnes fan una lectura dels textos de seguida es frustren perquè no els entenen:  

"No s'aturen, no fan una relectura, no es pregunten què és el que no estan entenent i per què no ho entenen."

El resultat és que al final no són capaços de dur a terme l'activitat que se'ls demana perquè és fonamental que entenguin el text.

I això passa a totes les matèries, tant si són de llengua com si no. Conscients d'aquesta realitat, l'Institut Damià Campeny es va inscriure el curs passat a la Xarxa de competència lectora, en què aquest curs ja participen més de 530 escoles i instituts.

Noves pràctiques

El programa organitza uns plenaris on assisteixen dos representants de cada centre d'un mateix territori. Allà reflexionen amb altres professionals, intercanvien coneixements i bones pràctiques de lectura.

Aquests representants de cada centre són els encarregats, després, d'organitzar sessions de treball als seus centres en què participa bona part del claustre i on també decideixen com es farà el treball amb els alumnes.

La cap d'estudis de l'Institut Damià Campeny, Elena Romero, que també és una de les dues representants del centre a la xarxa, explica que en aquestes sessions es treballen tots els components de la comprensió lectora per separat.

Així, diu Romero, "treballem les estratègies de comprensió lectora d'una en una, de manera que entenguem com funcionen, mostrar-ho als alumnes i fer un treball conjunt perquè després ho puguin fer sols".

Una d'aquestes estratègies, el resum, és --precisament-- la que més costa als alumnes de secundària amb qui hem parlat.

En Lluc admet que quan ha de resumir no sap amb quines paraules fer-ho i l'Adrià afegeix que el seu problema, molt generalitzat, és que vol explicar-ho tot:

"M'agrada posar-hi detalls i explicar les coses bé perquè s'entenguin, i llavors hi poso més coses de les que caldria."

Implicar els professors

Pel centre, un dels aspectes clau és la implicació de part important del claustre i això vol dir, també, que hi participen els professors de les matèries no lingüístiques.

I és que els alumnes diuen que les matèries on tenen més dificultats són matemàtiques o història perquè els textos són llargs i sovint els enunciats els demanen moltes coses.

Ara, professors com Xevi Camps, de biologia, revisen algunes de les pràctiques que fan a l'aula. Fins ara llegien un text, es plantejaven quatre preguntes i seguien: "Moltes vegades el ventilem en 20 minuts. Ens hem d'aturar una mica".

O es focalitzen en la comprensió del vocabulari, com ja fa Laura Ruiz, que destaca que ha trobat en el modelatge una bona eina per treballar amb els alumnes.

Així, llegeix el text en veu alta, es fa preguntes i es centra en aquella terminologia específica que sap que pot tenir més dificultat.

"És com fer teatre davant dels alumnes perquè vegin el procés intern que han de fer."

Però més enllà de les pràctiques i estratègies que puguin fer els professors per millorar la comprensió lectora, asseguren que noten de seguida si l'alumne té hàbit lector o no. I aquesta és una feina que ja va més enllà de l'escola.