Envasos, canonades de PVC i para-xocs més cars: l'impacte de la guerra en la indústria
L'encariment del petroli arriba com un llamp a peu de carrer, gairebé sense filtre, a través de les gasolineres, de manera que l'impacte a la butxaca del consumidor és palpable des del primer moment que s'omple el dipòsit del cotxe. Però la guerra a l'Orient Mitjà tindrà altres efectes, més difícils de copsar a primera vista.
És el cas de la indústria química i els seus derivats, indispensables per a molts productes de gran consum. Al final de la cadena hi ha la venda al públic, que també ha de fer equilibris per no repercutir tot l'increment de costos en el consumidor.
L'empresa Complas, a Barcelona, treballa amb productes de plàstic, com material escolar o rètols. I recentment ja han rebut la carta dels seus proveïdors avisant d'un encariment de costos. "El que més venem és metacrilat", explica el seu responsable, Miquel Sánchez, "i la pujada de mitjana de tots els fabricants que tenim aquí és d'entre un 15 i un 20%".
En aquest cas, intenten no traspassar-ho als seus clients: "En un projecte que tenim ja signat o preparat per a un client fix, d'un dia a l'altre no podem apujar el preu un 20% per damunt del previst, això és impossible, l'haurem d'assumir."
Plàstic, canonades de PVC i para-xocs
El tancament virtual d'Ormuz, els problemes de transport i els danys directes a refineries estan encarint el subministrament de productes bàsics derivats del petroli i el gas. És el cas de la nafta, element que serveix com a eina bàsica de la indústria per produir polímers, clau de la cadena.
I això significa encarir tota mena de productes. Des dels embalatges, els envasos, el PET de les ampolles o bosses, fins als materials de construcció com tubs i canonades de PVC, para-xocs i aïllaments per a cables de la indústria de l'automòbil, així com envasos i tubs per productes farmacèutics o fibres sintètiques.
L'impacte directe és a l'Àsia, sobretot a l'Índia, on la dependència del subministrament des del Golf és més alta. Excepte en el cas de la Xina, que té una indústria pròpia i estocs acumulats.
Ara bé, tot plegat s'acaba transmetent el mercat mundial, de manera que les grans multinacionals químiques europees també estan anunciant increments de preu als seus clients per la pujada de costos.
La indústria química apuja preus
L'alemanya BASF ha anunciat als seus clients una pujada del 30% de productes de neteja, desinfecció o manteniment, per "la volatilitat de preu i de subministrament de matèries primeres, costos més alts de transports i d'embalatge i energia". D'altres grans empreses químiques com Covestro o Evonik també han anunciat que pugen tarifes, com és el cas de Lanxess, un 40%.
Tots aquests costos s'acaben transmetent en cadena als fabricants europeus. Segons l'últim indicador PMI d'indústria europea, de 26 matèries primeres analitzades, 22 han registrat increments de preu per damunt de la mitjana.
És el cas dels semiconductors, però també elements electrònics, transport, alumini i energia. I de fet, els fabricants avisen que tenen problemes de subministrament, més enllà del preu, en 11 matèries primeres, com seria el polietilè, el cautxú i, també, l'alumini.
En el cas d'Espanya, i segons el mateix indicador PIM, tota aquesta incertesa en les cadenes de subministrament es tradueix en una caiguda de la producció i de les noves comandes, que també pot acabar significant una destrucció de llocs de treball. També es nota en terminis d'entrega més llargs per part dels proveïdors, de manera que s'estan utilitzant els estocs existents per sortir del tràngol.
De moment, els estocs permeten a Hiperaluminio mantenir preus, segons la seva responsable Patrícia Hernández. "Vam fer algunes compres abans i de moment no hem apujat preus."
Ara bé, tenen clar que un cop hagin de tornar a comprar matèria primera, toparan amb un mercat que s'ha disparat pels efectes de la guerra:
Una fàbrica de Qatar ha hagut d'abaixar la producció perquè la central energètica que els subministra gas ha estat bombardejada i no tenen gas per treballar. Això afecta, perquè en haver-hi menys producció, menys oferta, pugen les preus.
L'alumini, també tocat
El Golf té algunes de les foneries d'alumini tecnològicament més avançades del món, als Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Qatar o Oman. Segons les últimes dades, l'any 2025 van produir 6,1 milions de tones d'alumini primari, el 8% del subministrament mundial. Algunes d'aquestes instal·lacions, com la d'Al-Taweelah, va rebre un atac directe per part de l'Iran.
El preu bàsic de l'alumini al mercat de Londres ha pujat un 7% des de l'inici de la guerra i ha arribat al nivell més alt en tres anys, segons dades de S&P Global Market.
En canvi, el coure no ha pujat de preu, tot el contrari. L'Iran i els països del Golf Pèrsic només representen, en conjunt, el 2,7% de la producció mundial, i ja fa mesos que la indústria acumula estocs. A més, la perspectiva d'una frenada econòmica mundial perjudica el preu del coure, perquè se'n preveu menys demanda.
Sí que pot pujar el preu del níquel, perquè el procés de producció depèn de derivats del sulfur, més escassos pel tancament d'Ormuz.
La factura d'electricitat dona una treva
Un altre cost per a les empreses és el de l'energia. De moment, però, la factura no s'està encarint com els anys 2021-2023, per la sortida de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. "Si ets una empresa amb una corba de consums de les vuit del matí a les set de la tarda, et pots beneficiar del preu real del mercat", explica Isaac Martínez, d'ElectryConsulting, "perquè amb l'energia solar hi ha hores amb la llum cotitzant a zero o en negatiu".
Sigui com sigui, les consultores energètiques recomanen estar preparats i signar contractes de compra d'energia a l'engròs i a terminis, anomenats PPA.
