"Era la gran excusa per a pallisses i violacions a les comissaries": quan ser gai, lesbiana o trans era delicte

El que ara coneixem com a moviment LGTBI es va covar a Barcelona als anys 70. "Barcelona fora de l'armari" és un exercici de recuperació històrica del mateix moviment i de les persones gais, lesbianes i trans que es van haver d'enfrontar a l'estigma i al menyspreu imposats pel franquisme i lluitar pels seus drets, un per un, a costa de la repressió més salvatge, la presó i la marginalitat
2 min

"El gener del 1979 vam deixar de ser delinqüents. Es van obrir les portes de les presons i els reclusos i recluses que encara hi havia van poder sortir al carrer", explica Mar Cambrollé, fundadora del Moviment Homosexual d'Acció Revolucionària a Andalusia i ara presidenta de la Plataforma Trans. Fins a aquell any no es van deixar sense efecte les multes i les penes de presó previstes per a les persones homosexuals a la llei sobre perillositat i rehabilitació social. Les persones trans encara van tenir molts anys més l'espasa de Dàmocles de la llei d'escàndol públic.

La gran excusa per a detencions arbitràries, pallisses i violacions a les comissaries.

Aquesta fotografia de Colita durant la primera manifestació de gais, lesbianes i trans a Barcelona el 1977 va esdevenir icònica per al col·lectiu("Barcelona fora de l'armari")

"Va ser la primera gran victòria del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, fundat dos anys abans. Però a banda de la llei --recorda Jordi Petit, un dels dirigents històrics del FAGC--, quedava el problema de la no acceptació. I això va comportar molts suïcidis, moltes depressions."

No era possible projectar-se en el futur. Aquesta és la diferència: les noves generacions sí que poden, relata Jordi Samsó, del Casal Lambda.

A Barcelona va sorgir, fa molts anys, un col·lectiu de persones que van haver de ser molt valentes, resumeix la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament, Laura Pérez (2015-2023)

"La llei d'escàndol públic, va ser la gran excusa per a detencions arbitràries, pallisses i violacions a les comissaries" ("Barcelona fora de l'armari")

Ho van haver de ser molt, les dones lesbianes. "Barcelona fora de l'armari" recobra també l'articulació d'aquests col·lectius. Maria Giralt recorda que, a mitjans dels 70, ella es pensava que era l'única dona lesbiana del món.

Un dia vaig anar a una assemblea de la FAGC i vaig demanar si hi havia alguna lesbiana. Em van dir que no, però em van donar un full amb 30 noms de dones i els telèfons. I aixi va néixer el Col·lectiu de Lesbianes.

El Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), creat el 1977, va ser crucial en la lluita contra la discriminació("Barcelona fora de l'armari")

Un moviment, pioner a Espanya, que el documental analitza des de la gran manifestació del 1977 a la Rambla de Barcelona, fins ara, que gais, lesbianes i transsexuals formen part dels òrgans consultius de l'Ajuntament de Barcelona i lluiten, encara, per impedir que el menyspreu trobi cap racó per coure's i expandir-se. I sumar forces per la causa. "Convèncer els convençuts no té cap sentit --conclou Katty Pallàs, de l'Associació de famílies FLGTB-- hem de convèncer els no convençuts."

"Barcelona fora de l'armari" és un documental de Helpium TV, dirigit per Iban Pàmies Merlo, Belén Rodríguez López i Toni Torbellino
Méndez.

Avui és notícia

Més sobre Drets humans

Mostra-ho tot