Anàlisi
Erdogan: un islamista en defensa de l'estat laic
Jaume Bartrolí és redactor de la secció d'Internacional de Televisió de Catalunya.
2 min
Final de gira. El primer ministre turc ha visitat Trípoli l'endemà de Nicolas Sarkozy i David Cameron. L'ajuda turca als rebels libis va arribar més tard que la francesa o la britànica, però Reccep Tayyip Erdogan també vol cobrar-ne els rèdits. Per això, ha viatjat acompanyat de sis ministres i 200 empresaris. Turquia ja tenia firmats amb la Líbia de Gaddafi contractes per valor de 15.000 milions de dòlars, i n'espera firmar molts més. Tothom busca la seva part de pastís. Però Erdogan té ambicions de molt més ample abast.
A Trípoli, a l'antiga plaça Verda de Gaddafi, ara rebatejada plaça dels Màrtirs, Erdogan ha fet el que ahir ni Sarkozy ni Cameron van poder fer: sumar-se a l'oració dels fidels al costat dels líders i del poble libi. Com a musulmà, juga amb avantatge. I és precisament això el que dóna moltíssima més força al missatge central de la seva visita: que islam i democràcia són compatibles i que Turquia n'és el millor exemple.
Dilluns, els dirigents del Consell de Transició libi van anunciar que la xaria, la llei islàmica, seria la principal font de legislació de la nova Líbia. I avui Erdogan, que lidera un partit i un govern sovint qualificats d'islamistes moderats, els ha aconsellat que separin la llei islàmica de l'estat. A Egipte, a Tunísia, a Egipte, a cada escala de la seva gira ha repetit el mateix: la clau de la prosperitat i l'estabilitat del Mediterrani Oriental són democràcies laiques on puguin governar tant partits laics com partits islamistes. I posa l'èxit econòmic de Turquia com a exemple. La premsa turca ja parla del "neolaicisme" del seu primer ministre.
Aquest és la gran originalitat d'Erdogan: "Un estat laic respecta totes les religions. No tingueu por de la laïcitat", va dir als líders del partit islamista tunisià quan es va reunir amb ells. "Un musulmà port governar un estat laic amb èxit. A Turquia ho podem fer. Vosaltres podeu fer el mateix", els va encoratjar. El mateix missatge va donar a Egipte. I les seves paraules no van agradar a la cúpula dels germans musulmans, que volen una constitució basada en la xaria. Però, en canvi, va entusiasmar molts joves islamistes, que admiren Erdogan i s'emmirallen en el model turc. Animats per l'esperit de la plaça Tahrir, molts joves islamistes egipcis no volen renunciar a la democràcia en nom dels valors islàmics. I Erdogan els promet que uns i altres són compatibles.
L'objectiu de la gira d'Erdogan va molt més enllà del merament econòmic. Ha entès la nova època de canvi que arriba al món àrab. I vol aprofitar-ho per convertir-se en líder del nou món musulmà que en pot resultar. Erdogan aprofita la seva indiscutible popularitat entre els àrabs del carrer per propagar el seu missatge. Exporta el model turc, i qui diu model, diu influència política. Turquia com a potència regional. Però les revolucions àrabs no han acabat, com ell mateix ha recordat.
"Heu provat als ulls del món que no hi ha cap règim que pugui anar contra la voluntat d'un poble lliure. I això és del que se n'han d'adonar els que oprimeixen el poble de Síria."
Els països àrabs viuen temps de canvi i Erdogan sembla postular-se com a inspiració d'aquest canvi.
A Trípoli, a l'antiga plaça Verda de Gaddafi, ara rebatejada plaça dels Màrtirs, Erdogan ha fet el que ahir ni Sarkozy ni Cameron van poder fer: sumar-se a l'oració dels fidels al costat dels líders i del poble libi. Com a musulmà, juga amb avantatge. I és precisament això el que dóna moltíssima més força al missatge central de la seva visita: que islam i democràcia són compatibles i que Turquia n'és el millor exemple.
Dilluns, els dirigents del Consell de Transició libi van anunciar que la xaria, la llei islàmica, seria la principal font de legislació de la nova Líbia. I avui Erdogan, que lidera un partit i un govern sovint qualificats d'islamistes moderats, els ha aconsellat que separin la llei islàmica de l'estat. A Egipte, a Tunísia, a Egipte, a cada escala de la seva gira ha repetit el mateix: la clau de la prosperitat i l'estabilitat del Mediterrani Oriental són democràcies laiques on puguin governar tant partits laics com partits islamistes. I posa l'èxit econòmic de Turquia com a exemple. La premsa turca ja parla del "neolaicisme" del seu primer ministre.
Aquest és la gran originalitat d'Erdogan: "Un estat laic respecta totes les religions. No tingueu por de la laïcitat", va dir als líders del partit islamista tunisià quan es va reunir amb ells. "Un musulmà port governar un estat laic amb èxit. A Turquia ho podem fer. Vosaltres podeu fer el mateix", els va encoratjar. El mateix missatge va donar a Egipte. I les seves paraules no van agradar a la cúpula dels germans musulmans, que volen una constitució basada en la xaria. Però, en canvi, va entusiasmar molts joves islamistes, que admiren Erdogan i s'emmirallen en el model turc. Animats per l'esperit de la plaça Tahrir, molts joves islamistes egipcis no volen renunciar a la democràcia en nom dels valors islàmics. I Erdogan els promet que uns i altres són compatibles.
L'objectiu de la gira d'Erdogan va molt més enllà del merament econòmic. Ha entès la nova època de canvi que arriba al món àrab. I vol aprofitar-ho per convertir-se en líder del nou món musulmà que en pot resultar. Erdogan aprofita la seva indiscutible popularitat entre els àrabs del carrer per propagar el seu missatge. Exporta el model turc, i qui diu model, diu influència política. Turquia com a potència regional. Però les revolucions àrabs no han acabat, com ell mateix ha recordat.
"Heu provat als ulls del món que no hi ha cap règim que pugui anar contra la voluntat d'un poble lliure. I això és del que se n'han d'adonar els que oprimeixen el poble de Síria."
Els països àrabs viuen temps de canvi i Erdogan sembla postular-se com a inspiració d'aquest canvi.
