Ernest Folch: "De sobte veus la cara a la mort i la mires als ulls"

La vida és imprevisible, aleatòria, atzarosa, imprevista, incerta, i cal ser-ne molt conscient. Cada any unes quatre mil persones tenen un infart a Catalunya. I més d'onze mil, un ictus. I hi ha més de vint mil accidents de cotxe que provoquen prop de mil cinc-cents ferits greus. Per tant, en algun moment de la vida a tots ens pot tocar viure un tràngol.

Com l'editor Ernest Folch, que no s'esperava que li tocaria viure un infart, en primera persona. Però quan et toca cal afrontar-ho com ell ho va fer.

A la vida hi ha tempestes, i algunes arriben amb onades gegantines que volen ofegar-nos. Però si aconseguim tornar a treure el cap a la superfície, podem canviar la perspectiva de moltes coses. Per exemple, adonar-nos que la vida, com diu Ernest Folch durant la conversa, és un regal.

Un regal que sí, que a vegades et fa putades, però que val la pena aprofitar i gaudir. Perquè ser feliç no vol dir que no et toqui passar dies dolents

Dies dolents com el que va tenir l'Ernest, o com els que va viure la seva dona, la Susanna, passant la quimioteràpia junts. Espero que aquesta xerrada sigui útil i que us encomani l'optimisme i l'energia que traspua.

I que sobretot compartiu amb nosaltres el que em va dir l'Ernest, que quan ha passat la tempesta et lleves al matí i descobreixes que la vida és meravellosa.

I que viure és urgent i que agrair cada dia també, i que aprofitar el temps d'aquest viatge, recorregut, travessa d'anada i no de tornada, encara és molt més que necessari.