Erradicar el sensellarisme: en tràmit una llei que "evitarà situacions com la de Badalona"

El Parlament de Catalunya està tramitant una llei per fer front al sensellarisme que, quan s'aprovi, hauria d'evitar situacions com la viscuda a Badalona, amb desenes de persones dormint al ras després de ser desallotjades d'un antic institut. 

La proposició de llei reconeix el dret de les persones sense llar a tenir un espai residencial digne, que han d'oferir els municipis en col·laboració amb la Generalitat o les entitats legalment reconegudes. La llei està previst que s'aprovi, a tot estirar, a la tardor que ve. 

"Evitar situacions com la de Badalona"

Es tracta d'una legislació pionera que van presentar, el febrer passat, el PSC, Junts, Esquerra, els Comuns, la CUP i també el Partit Popular, la formació a la qual pertany l'alcalde badaloní Xavier García Albiol. 

L'objectiu de la proposta és erradicar el sensellarisme perquè obligarà els ajuntaments a oferir un sostre a les persones que dormen al ras, ja sigui una pensió, un hotel, un alberg o qualsevol altra instal·lació equiparable. 

Les entitats que han impulsat la llei --la comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu, la fundació Arrels, el centre Assís i Càritas-- defensen que, amb aquesta iniciativa, no es podran repetir situacions com la de Badalona. 

El vicepresident de Càritas Catalunya, Martí Batllori, en destaca que reconeix l'espai residencial digne com un "dret subjectiu" i, per tant, diu, "és exigible a les administracions". La voluntat, explica, és "evitar que la gestió d'una situació dramàtica com és viure al carrer quedi en mans de la voluntat d'una sola persona".

La llei ha de garantir un dret a un espai residencial digne, i aquest dret no pot ser d'aplicació voluntària.

Batllori puntualitza, però, que "l'erradicació d'aquesta forma extrema de vulneració de drets" ha de venir acompanyada de pressupost: "En funció del pressupost que s'apliqui avançarem de forma més ràpida o més lenta", recorda.

Tapar un buit legal

La llei l'ha redactada el catedràtic de Dret Administratiu Antoni Milian, que durant vuit anys va atendre centenars de persones sense llar com a voluntari de la comunitat de Sant Egidi. 

Es va adonar que hi havia un buit legal i, per això, va decidir portar el text al Parlament. Ell afirma que "amb els termes actuals de la proposició de llei, el cas de Badalona no hauria passat", perquè "obliga a establir una solució habitacional". 

Milian confia que, amb aquesta normativa, pràcticament ningú no haurà de viure mai més al carrer en els pròxims anys, i explica que "estableix uns terminis de dos i cinc anys". 

La proposició de llei recorda també als ajuntaments que han d'empadronar les persones sense sostre perquè puguin tenir accés a serveis com la sanitat.

També obligarà els municipis de més de 50.000 habitants a fer recomptes amb l'objectiu de tenir un mapa del sensellarisme a Catalunya, on es calcula que unes 6.500 persones viuen al carrer.