"És com un Sant Jordi multiplicat per nou dies": la Fira de Guadalajara s'entrega a Barcelona
Per entendre Mèxic, cal perdre's pels seus mercats, i a Guadalajara presumeixen de tenir el més gran de Llatinoamèrica. És el de San Juan de Dios, un laberint de parades caòtiques i acolorides, amb muntanyes de dolços i artesanies.
Guadalajara té fama de ciutat gastronòmica i, de la mà de l'escriptor Juan Pablo Villalobos, descobrim què són les "tortas ahogadas", el plat més típic de la ciutat. "Entrepà de porc amb salsa picant", ens explica. "Especial per a la ressaca", afegeix. Aquesta ciutat és també la ciutat del tequila, envoltada de camps d'agave i destil·leries.
Villalobos és el millor amfitrió de Barcelona a Guadalajara, la ciutat on va créixer. Fa vint anys que va marxar a viure a la capital catalana, però ve gairebé cada any a la FIL, el nom amb què aquí tothom coneix la fira del llibre que ha convertit aquesta ciutat en la capital editorial de Llatinoamèrica.
"És el primer cop que parlo català a Guadalajara", diu Villalobos. Sap que aquest any viurà la FIL d'una manera especial. Barcelona és la ciutat convidada i ell, l'escriptor que millor simbolitza els ponts literaris entre totes dues ciutats, entre Catalunya i Mèxic.
I amb la panxa plena --aquí els esmorzars són sagrats-- ens endinsem, ara sí, en un altre mercat. Aquest fa una altra olor: olor de paper. També hi ha piles, però de llibres, i un laberint de passadissos, a estones tan plens de visitants, que és difícil obrir-s'hi pas.
Si vens de Catalunya, la imatge resulta familiar. Les cues infinites per aconseguir la signatura d'un autor, les que posen a prova la paciència per pagar els llibres i les riuades de gent que entren i surten dels centenars d'estands de la fira, que acull 2.500 segells editorials d'arreu del món.
"És com un Sant Jordi, però multiplicat per nou dies", diu Anna Guitart, la comissària del programa de Barcelona. I és ben bé així. A l'estand de Penguin Random House ofereixen una caixa de cartró que pots omplir de llibres fins a dalt per un preu únic.
La FIL és el paradís dels lectors, molt més que una fira estrictament professional. No té res a veure amb la Fira del Llibre de Frankfurt, més formal i centrada en el negoci, on la cultura catalana va ser convidada ara fa vint anys.
FIL de Guadalajara
A Guadalajara, el mateix dia de la inauguració, la fira obre les portes al públic, i per entendre aquest fenomen literari i popular busquem una veu mexicana de referència: Cristina Rivera Garza, l'escriptora del moment al país i pregonera de Sant Jordi l'any passat.
Malgrat tenir una agenda atrafegada, ens concedeix un moment per explicar-nos el fenomen FIL.
La FIL és sempre una bogeria, una gran festa. T'has de preparar físicament, emocionalment i fins i tot espiritualment per viure-la.
I amb aquests savis consells, encara sota els efectes del jet-lag, creuem els pòrtics del pavelló de Barcelona, que ha dut a la fira un tros de l'espai públic barceloní.
Una plaça amb bancs, arbres i fanals, que ens recorda la plaça Reial o la plaça Vicenç Martorell, al Raval. L'ha dissenyat l'estudi d'arquitectura barceloní Fàbric i Santiago de León i ha funcionat realment com una plaça, amb visitants asseguts als bancs tothora, buscant un respir enmig de la voràgine de la fira.
"Tinc la sensació d'estar una mica a Barcelona", diu una visitant a Anna Guitart, la comissària del programa de Barcelona, que ha dut aquí una delegació de 69 escriptors per explicar "la literatura que es fa ara" a la ciutat i al país.
Escriptors catalans a Mèxic
Ser a la FIL obre l'oportunitat perquè escriptors que publiquen en català accedeixin a un mercat amb milions de lectors potencials.
Xavier Bosch acaba de publicar a Mèxic el seu últim best-seller, "Diagonal, Manhattan", però li han canviat el títol per "Barcelona, Manhattan".
"Al món, si hi ha un carrer que coneixen és la Rambla, no la Diagonal. Per això, van considerar que "Barcelona, Manhattan", en termes comercials, es vendria molt millor a Llatinoamèrica", explica Bosch.
La marca Barcelona ven, i les estratègies de màrqueting també manen en el sector del llibre.
"Això ha estat màgic, o m'ho ha semblat a mi?", diu Maria Mur, la directora de l'editorial Consonni, després de l'homenatge a Montserrat Roig a l'auditori del pavelló, ple a vessar per escoltar Izaskun Arretxe, directora de l'àrea de literatura de l'Institut Ramon Llull, i les escriptores Gemma Ruiz, Elisenda Solsona i Begoña Gómez Urzaiz, que n'han reivindicat el llegat.
Quan acaba l'acte, alguns oients creuen la plaça i entren a la llibreria que hi ha al pavelló per comprar els llibres de Roig. Barcelona reivindica els autors del moment, però també els nostres clàssics contemporanis.
Sortim de la fira, travessem la ciutat amb un trànsit impossible i una hora i mitja després arribem a un enorme complex teatral, amb auditori i biblioteca.
Una biblioteca on conserven el fons de llibres en català més gran de Llatinoamèrica: 10.000 títols que va donar l'escriptor Josep Maria Murià i Romaní, un dels molts exiliats republicans que van trobar refugi a Mèxic.
El llegat de Rodoreda
En una sala propera, exili, guerra i postguerra ressonen fort a l'estrena de "La plaça del Diamant" de Rodoreda, que acaba amb bona part del públic amb els ulls brillants.
Carlota Subirós ha dirigit una lectura dramatitzada de l'obra i ha sumat veus mexicanes al cor d'actrius, que interpretaven el muntatge que va emocionar fa dues temporades al TNC.
"Per mi era un enigma molt gran com sonaria l'escriptura de la Rodoreda, no només en castellà, sinó amb la música i la cadència mexicana, i sona més vibrant que mai", diu Subirós.
"Nosaltres no hem viscut la Guerra Civil, però a Mèxic tenim altres guerres internes com el narco", diu Irse Orozco, una de les actrius mexicanes. Per Vicenta N'Dongo, el discurs de Rodoreda no ha envellit:
Rodoreda no només és vigent, sinó que hauria de ser un lema constant per a les dones.
I no és casual que Barcelona hagi arribat a la fira amb el lema "Vindran les flors", del conte "Felicitat", de Rodoreda.
"T'agrada que et descriguin com un proveïdor de felicitat?", pregunto a Eduardo Mendoza, abans que tingui l'honor d'inaugurar el Saló Literari de la fira, un dels grans moments d'aquest esdeveniment.
Ell és el millor ambaixador literari d'una ciutat que ha fet tants cops protagonista de les seves novel·les, com "La ciutat dels prodigis" o "Sin noticias de Gurb". "No hi ha cap elogi que m'hagi agradat més", i somriu amb els ulls.
L'espera l'imponent auditori amb més capacitat de la fira ple de gom a gom. I, després de reconèixer davant del públic que està molt nerviós, parla, esclar, de Barcelona.
També ho fa Joan Manuel Serrat, després d'entrar envoltat d'un núvol de càmeres a la roda de premsa que ha ofert a la fira. Silenci reverencial a la sala. "Soc aquí com a barceloní", diu amb orgull.
La rebuda de la premsa llatinoamericana confirma que continua sent tot un ídol a Llatinoamèrica. Hi ha molts periodistes mexicans, però també xilens, argentins i colombians, que li expliquen com els ha marcat la seva banda sonora i com l'han transmès de generació en generació.
Li preguntem pel paper que Mèxic ha tingut en la seva vida i trajectòria, i ens respon:
Mèxic és el lloc on em van obrir les portes quan es van tancar les de casa meva. I ara, sempre que truco, em diuen: per què truques si les portes estan sempre obertes?
Serrat va estar exiliat a Mèxic a finals del franquisme. Aquesta ha estat sempre la seva segona casa. A la nit, al taxi de tornada, a la ràdio sona "Paraules d'amor".
El cantautor ha vingut a la fira per trobar-se amb 1.000 joves, els autèntics protagonistes d'aquest esdeveniment. Allà on mires, hi veus grups d'adolescents. I, durant dos dies, la fira s'obre als instituts.
És habitual veure el cartell de "cupo lleno" a molts dels actes de la fira, per on han passat 800 escriptors i també alguna estrella cinematogràfica.
Se senten crits de "Bernal, Bernal". L'actor i director Gael García Bernal és un ídol a Mèxic i especialment a Guadalajara, la seva ciutat natal, i també ha vingut a la fira. Els joves que s'han quedat fora esperen pacients i es resignen a seguir-lo per una pantalla. S'espera amb expectació l'arribada de Richard Gere.
No tot és literatura a la FIL, i una de les sorpreses és constatar que el públic rep amb la mateixa eufòria un escriptor que una estrella del cinema. Com a prova, els aplaudiments i els crits entusiastes dels adolescents quan entra a la sala, també plena fins dalt, l'escriptora de literatura juvenil Maite Carranza, traduïda a més de 30 llengües i autora de sèries com "La guerra de les bruixes".
Una mica aclaparada, ens confessa que "els escriptors som una mica solitaris i, per tant, amb tanta socialització hi ha un moment que comencem a aclaparar-nos. Però és molt agraït que et donin un micròfon i que ens escoltin".
Tornem a retrobar-nos al pavelló de Barcelona amb Anna Guitart. Han passat set dies des que vam volar a Guadalajara. "Aquí no pots parar, no pots abaixar la guàrdia. Ja dormirem a Barcelona", em diu amb un somriure còmplice.
Concerts de grups catalans
"Ejército de Salvación", o el que és el mateix, Love of Lesbian, amb Santi Balmes al capdavant, arriba just a temps per rescatar-nos i desconnectar-nos una estona de la bogeria de la fira. La banda és tot un fenomen a Mèxic.
Estrenen l'escenari exterior del recinte de la fira, el FORO FIL, amb el públic corejant de la primera a l'última cançó. "Mèxic és com si agafessis una tele i hi apugessis el contrast de color, de volum; tot és absolutament més extrem i la gent és fan de veritat. Si ets en un concert amb 200 persones sembla que n'hi hagi mil", m'explica Balmes, i no ens ho podia descriure millor.
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi s'han estrenat als escenaris del país davant d'un públic encuriosit i entusiasta que els ha aplaudit molt. "La gent de Llatinoamèrica rep el català amb naturalitat, curiositat i sense prejudicis", expliquen Mas i els músics de la cobla.
Al repertori, majoritàriament en català, inclouen "La Llorona", que Mas va versionar al segon disc amb la cobla.
I taral·larejant l'"Ay de mí, llorona, llorona" arribem fins a la Rambla de Catalunya de Guadalajara. Sí, aquesta ciutat també té una Rambla de Catalunya i una estàtua de Sant Jordi, de Josep Llimona, que va regalar Catalunya quan la cultura catalana va ser convidada a la fira, ara fa vint anys.
Una rèplica que ens recorda que, malgrat els 10.000 quilòmetres que separen les dues ciutats, Barcelona i Guadalajara tenen vincles culturals i literaris que, a partir d'aquesta edició de la FIL, seran encara més forts.
