Es disparen els acomiadaments al final del període de prova: són els nous contractes temporals?

Els acomiadaments per no haver superat el període de prova dels contractes indefinits s'han disparat un 400% del gener a l'agost d'aquest any, respecte al mateix període del 2019. 

Segons els sindicats, aquesta és una de les conseqüències de la reforma laboral que va entrar en vigor el 2022 i que, entre altres coses, eliminava el contracte per obra o servei i el contracte eventual.

Concretament, les dades del Ministeri de la Seguretat Social revelen que fins a l'agost d'aquest any --les últimes dades disponibles-- es van rescindir 478.009 contractes al conjunt de l'Estat per aquest motiu.

Durant el mateix període del 2019, se'n van finalitzar 96.107, és a dir, gairebé cinc vegades menys.

Quines en són les causes?

Davant d'aquest important repunt d'acomiadaments per no haver superat el període de prova, es plantegen dues hipòtesis: que les empreses s'hagin tornat més exigents amb els nous treballadors i, per tant, n'hi hagi menys que superen la prova; o que es faci servir el període de prova com un contracte temporal a l'ombra.

Max Arias, president de la secció laboral del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) i advocat d'empresa, aposta per la primera opció:

"Abans no es parava tanta atenció al període de prova, perquè hi havia els contractes temporals."

Diu Arias que, d'aquesta manera, si un treballador no convencia, "es tendia a esperar que s'acabés el contracte i no es renovava". 

Ara, com que són contractes indefinits, "els departaments de recursos humans s'han adonat que s'ha de tenir més cura del període de prova i s'ha d'estar més vigilant".

Pels sindicats, un frau

Per contra, els sindicats estan convençuts que es fa servir el període de prova com un contracte temporal encobert. 

Segons Òscar Riu, secretari de Política Sindical de la UGT, és una pràctica molt habitual als sectors on hi ha molta rotació --com ara l'hostaleria i el comerç-- i sobretot en períodes en què hi ha molta feina, com ara a l'estiu o durant les rebaixes: 

"És retorçar el conveni col·lectiu del sector... retorçar la normativa laboral. És un frau."

Òscar Riu hi afegeix que això sobretot "es produeix en empreses amb baixa afiliació i baixa representació sindical" i lamenta que aquest tipus de situacions són "un continu".

Què poden fer els afectats?

Des del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Max Arias assegura que el treballador sempre té l'opció de posar una demanda si considera que "el seu acomiadament no té raó de ser i que la seva contractació ha sigut un frau". 

Això, però, pot suposar un doble problema per al treballador. Des de la UGT recorden que aquests acomiadaments es produeixen en sectors amb poca representació sindical i amb molta rotació, i els treballadors en general prefereixen deixar-ho estar. 

D'altra banda, la secretària general de la USOC, Maria Recuero, també recorda que presentar una demanda suposa una despesa econòmica que generalment els treballadors afectats no poden --o no volen-- assumir. 

Recuero lamenta que "és el treballador el qui s'ha de gastar uns diners per judicialitzar un tema quan és el període de prova el que no s'utilitza correctament".

Per frenar aquest mena d'acomiadaments, tots dos sindicats reclamen més controls per part de l'administració.

Consideren que en general la reforma laboral és una bona norma, i que --com diu Òscar Riu-- "ha destruït el mite que la contractació temporal en aquest país era estructural".

Alhora, però, reclamen al Ministeri de Treball i Economia Social que analitzi la situació i faci actuar la Inspecció de Treball d'ofici en aquestes empreses que estan fent frau de llei a la contractació.