Es disparen en 10 anys les denúncies per no retolar en català als comerços, incomplint la llei

En un recorregut per carrers del barri Gòtic o del Raval de Barcelona es constata la gran absència del català en la retolació de botigues i establiments, en favor del castellà i, ara també, de l'anglès. En deu anys, les denúncies per vulneració dels drets lingüístics s'han multiplicat exponencialment.

Si el 2014 l'Agència Catalana del Consum n'havia rebut 86, deu anys més tard en va rebre prop de 1.600. Tant des de l'Agència com des de Plataforma per la Llengua ho atribueixen, en part, al fet que hi ha més conscienciació dels drets i, per tant, més ciutadans i entitats que fan arribar la seva queixa.

"La llengua de competició ja no és només el castellà, sinó també per l'efecte turístic i gentrificador d'altres llengües, especialment l'anglès, que cada vegada releguen el català, ja no com a segona llengua sinó com a tercera o quarta o directament ja no hi és", explica Xavier Dengra Grau, coordinador d'Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua.

El director de l'Agència Catalana del Consum, Isidor García, explica que l'agència ja té convenis amb associacions empresarials, gremis i amb consells comarcals per incidir sobretot en la formació, especialment dels petits empresaris, per tal que coneguin i apliquin la normativa sobre drets lingüístics. Les dades que ofereixen també demostren que en 10 anys han gairebé doblat les inspeccions.

Sobre les sancions, que no han augmentat en la mateixa mesura, García explica que --davant el gran volum de denúncies dels darrers 3 anys-- molts dels expedients oberts han acabat sense sanció. En molts casos perquè l'infractor ha rectificat durant el termini establert, segons les dades de l'agència. Però segons la Plataforma per la Llengua, moltes queden arxivades o sense resoldre.

El que creix en una proporció més alta que la quantitat de sancions és l'import global que representen, que es multiplica pràcticament per vuit: passa de 51.350 euros el 2014 a 409.105 euros el 2024.

Si observem l'evolució dels darrers cinc anys, malgrat que cal tenir en compte que l'any 2020 hi va haver la pandèmia i el confinament, també es nota un gran creixement, sobretot, de les inspeccions i les denúncies.

Per què hi ha tantes botigues que no retolen en català?

Tant l'Agència Catalana del Consum com la Plataforma de la Llengua coincideixen a atribuir-ne una part important a la directiva europea per simplificar tràmits i burocràcia. "S'atorga directament la llicència i, un cop aquest establiment s'inaugura i obre, trobem que el mal ja està fet, que la retolació ja no hi és, en català, i que s'ha de refer, la qual cosa suposa un problema de queixes posterior", diuen des de la Plataforma per la Llengua. Des de l'agència ho reafirmen: "Abans havies d'anar amb un certificat de... i ara fas una declaració responsable que ho compleixes. No nego que pugui ser un fet important."

Les competències d'inspecció i de sanció són de l'Agència Catalana del Consum, però aquesta assegura que els ajuntaments també les poden exercir. Reconeix que alguns ja detecten les infraccions però demana a la resta d'ajuntaments que també col·laborin per fer front a l'allau de denúncies dels darrers anys.

Isidor García reflexiona sobre les administracions municipals: "Si ja fas inspeccions i després tramites expedients sancionadors per a segons quines coses, les pots plantejar també pel tema de la llengua." "A nosaltres, particularment, ens ajudaria molt, perquè no tenim prou efectius."

Els casos de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona

En el cas de Barcelona, l'Ajuntament reconeix que --en el tema de la llengua-- les sancions són l'últim recurs i es prioritza la pedagogia. I que els 400 expedients que té sobre la taula --la majoria per falta de retolació en català-- li han arribat derivats justament de l'Agència Catalana del Consum.

Però la situació no és exclusiva de Barcelona. A Girona, l'anglès també guanya terreny en aparadors i retolació. Ho denuncia la regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme i Zurita: "Ho hem demanat a la Generalitat, que si realment volen que els ajuntaments siguin els que prenguin la iniciativa a l'hora de fer inspeccions i imposar sancions, necessitem recursos tècnics i pressupost per poder-ho tirar endavant". A Lleida i Tarragona també es queixen de la falta de recursos per garantir que els comerços facin un bon ús del català. I, abans d'arribar a la sanció, opten --igual que a Barcelona-- per la pedagogia.

Davant d'aquest estira-i-arronsa entre administracions, Plataforma per la Llengua denuncia que, mentrestant, es continuen vulnerant els drets pel que fa al català: "Molts ajuntaments que assumeixen aquestes competències no les assumeixen completament pel que fa a inspecció i sanció. De manera que hi ha queixes que es queden en els llimbs i les ha de tornar a recuperar l'Agència Catalana del Consum. L'administració supramunicipal i els ajuntaments es passen la pilota els uns als altres".

Isidor García anuncia que el Departament d'Empresa i Treball i el de Política Lingüística treballen en un pla per dotar-se de més efectius, com ara inspectors però també instructors dels expedients i, sobretot, de formadors per evitar que hi hagi tantes denúncies. L'Ajuntament de Barcelona diu que fa temps que treballa per garantir el compliment de la normativa en l'àmbit de comerç i que ara, a més, ho reforça amb la nova comissionada per la llengua. Mentrestant, el català és pràcticament absent en molts carrers.

El Pacte Nacional per la Llengua reconeix: "Els darrers anys, i en el marc de la internacionalització de l'economia i de la irrupció de les noves tecnologies, s'ha viscut un retrocés en la presència del català en aquest àmbit. D'una banda, han proliferat els establiments que incompleixen la normativa vigent pel que fa a retolació i documentació que cal tenir en versió catalana, com ara les cartes dels restaurants."