És possible fer campanya electoral a la presó?

La petició d'ERC i JxCat per poder fer actes als centres penitenciaris on hi ha els presos independentistes, pendent de la resposta de la Junta Electoral Central
J. Albalate/Josep M. Marsà
4 min

Les presons tornaran a ser protagonistes durant la campanya electoral. Ho seran, sobretot, a partir de la petició d'Esquerra Republicana per poder fer actes als centres penitenciaris on hi ha els presos independentistes durant aquestes setmanes de judici, i la de Junts per Catalunya per fer un debat electoral al de Soto del Real, on precisament hi ha el seu candidat, Jordi Sànchez, i el dels republicans, Oriol Junqueras.

Però... és possible fer campanya a la presó?

Catalunya Ràdio en parla amb 2 professors de Ciència Política i amb la senadora de Podem que va fer un míting a la presó de Sevilla en l'última campanya de les eleccions andaluses.

Ernesto Pascual, professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma, explica que des de la transició hi ha dos precedents d'actes electorals a la presó:

Un va ser el primer que es va fer en una presó, el 1986, quan el Partit dels Treballadors d'Espanya - Unitat Comunista va fer un míting a Granada. L'altre, molt proper, va ser les últimes eleccions andaluses, quan Endavant Andalusia va fer un míting a Sevilla 1.

La impulsora d'aquests últims mítings, al novembre, va ser la senadora de Podem, Maribel Mora, que ho van fer per donar el missatge que la societat té interès per ells:

Ens semblava molt bonic llançar el missatge que la societat de fora tenen interès per ells. D'alguna manera és donar-los una mica d'esperança que ells també poden formar part del canvi de la societat i d'ells mateixos des de la presó. No deixen de ser ciutadans i veïns per estar dins de la presó

Aquest precedent és el que assenyalen tant Esquerra com Junts per Catalunya en les seves peticions. Segons el professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona Josep Maria Reniu, això juga a favor seu:

Ni a la normativa electoral ni a les instruccions que havia elaborat la JEC posteriorment hi havia cap referència en aquest sentit. Per tant, va primar el dret a reunió i l'interès que els reclusos poguessin tenir informació. Per tant, des d'aquest punt de vista, no hi hauria d'haver problema perquè es fessin aquests actes.

Tot i això, Reniu creu que les circumstàncies fan preveure possibles problemes:

Ens podríem trobar que la Junta Electoral Provincial de Madrid fos reticent que es fes un míting a la presó de Soto del Real, al·legant que ERC no es presenta a la circumscripció de Madrid.

En relació amb la cobertura dels mitjans d'aquests actes o mítings, Pascual creu que el Ministeri de l'Interior, de qui depenen les presons, no ho autoritzarà:

Una altra cosa és si els mítings podran tenir cobertura mediàtica dins de les presons. És possible que Institucions Penitenciàries, és a dir, el Ministeri de l'Interior, ho prohibeixi.

Un entrebanc, aquest últim, que ja va aparèixer als actes de novembre, segons la senadora de Podem:

Van denegar l'entrada a la premsa, a tots els que hi vam assistir, i no ens van deixar portar els telèfons mòbils ni gravar. A la premsa tampoc la van deixar entrar

Institucions Penitenciàries, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, no ha volgut avançar quines polítiques seguiran a l'espera que la Junta Electoral Central, a qui han derivat aquestes peticions, decideixi si les accepta.

Els experts, però, no es posen d'acord sobre si els actes es podran fer i, en tot cas, de què serviran

Pascual, professor de Ciència Política a la UAB diferencia les estratègies polítiques:

Junts per Catalunya ha de fer alguna cosa davant d'unes enquestes que, per ells, són desastroses. Per tant, han d'aconseguir una visibilitat que no tenen: aquesta és la diferència entre demanar mítings i debats. Una estratègia, la d'Esquerra, que és possibilista, i una, la de Junts, que vol forçar l'Estat a prendre decisions en contra seva.

Reniu, professor de Ciència Política de la UB considera que es tracta d'explotar les possibilitats:

El que fa és explotar al màxim la possibilitat de sentir, de viva veu i més enllà del tràmit judicial, els presos polítics que en aquest cas són candidats a unes eleccions com són les legislatives espanyoles. Només per això, ja seria un guany en qualitat democràtica.

La senadora de Podem, Maribel Mora, en canvi, confia que sigui un pas més per normalitzar els presos com un grup més de ciutadans.

A mi em sembla molt positiu. Tant de bo, tots els partits polítics organitzessin més mítings i es normalitzés

Avui és notícia

Més sobre Eleccions 28A

Mostra-ho tot