Es presenta la primera enciclopèdia sobre la Catalunya gòtica després de dos anys de treballs
Després de la voluminosa col·lecció sobre la Catalunya romànica, ara, Enciclopèdia Catalana aborda un altre període, el del gòtic. Durant 2 anys, diferents experts han estat treballant en una nova i ambiciosa obra de 12 volums. Ara han sortit a la llum els 3 primers. L'enciclopèdia recull per primera vegada tot l'art gòtic de Catalunya, des de la seva arquitectura civil i religiosa, la pintura i l'escultura fins a les arts aplicades.
2 min
El Saló de Contractacions de la Llotja de Barcelona, ara seu de la Cambra de Comerç, és un dels espais imponents que ha deixat el gòtic català. És aquí on l'historiador Antoni Pladevall ha presentat una obra monumental que recorre tota l'arquitectura del gòtic, els primers monestirs, els palaus i les grans catedrals en punxa que encara ara s'alcen amb personalitat en moltes ciutats. Impulsada per Enciclopèdia Catalana, l'obra compta ja en el mercat amb els tres volums dedicats a l'arquitectura. L'obra descobreix masies, ponts, encreuaments de terme, fonts o banys, mostres de l'arquitectura gòtica catalana que potser passarien desapercebudes al costat dels grans monuments. A més dels volums de l'arquitectura, els pròxims anys -a raó de dos per any- se'n publicaran tres més sobre la pintura, dos sobre l'escultura, dos en relació amb les arts aplicades (moble, vidre, ceràmica, teixits, farga), un diccionari d'artistes i un altre tom de síntesi, que encara que serà el primer de la col·lecció, es publicarà l'últim. A cada volum, que consta d'unes 350 pàgines, hi col·laboren entre 30 i 50 especialistes a cadascun dels elements gòtics o localitzacions seleccionats, que aporten els més recents estudis, com és el cas de les recents excavacions en el que va ser l'antic convent de Santa Caterina de Barcelona. Una altra de les aportacions de l'obra són les planimetries superposades que s'han fet de 22 ciutats i viles, que permeten veure on eren les antigues edificacions medievals en el mapa actual de poblacions com Barcelona, Montblanc, Banyoles, Cervera, Cardona, Puigcerdà o Santa Coloma de Queralt. L'obra abraça la creació gòtica a Catalunya des del segle XIII, quan entra a través del Cister i les ordes mendicants (franciscans i dominics), fins al segle XVI, quan a Itàlia ja despunta el Renaixement.
