Espanya començarà a aplicar la cadena de trasplantaments del "bon samarità" a partir de l'any vinent
Donar un ronyó a algú que ho necessiti sense esperar res a canvi i amb una única condició: aconseguir que un familiar o amic del receptor faci el mateix per algú altre. És la filosofia del "bon samarità", una pràctica mèdica basada en la donació de ronyons en cadena de forma altruista i que té com a finalitat principal aconseguir una cadena de trasplantaments que sigui eterna. Aquesta fórmula, que ja funciona en altres països des de fa temps, començarà a aplicar-se a l'estat espanyol a partir de l'any que ve, i de moment només se sap que el "bon samarità" serà un home andalús.
3 min
Al juliol del 2007 Matt Jones, un ciutadà americà de 31 anys, va decidir que volia ajudar algú sense necessitat de rebre res a canvi i va pensar que donar un ronyó era una bona manera de fer-ho. Un idea difícil d'explicar, especialment a la dona i els fills, però que amb l'ajuda del doctor Michael Rees, cap de l'Aliança per a la Donació en Parella d'Ohio, va passar a ser una realitat. Jones ho tenia clar i el doctor Rees feia temps que pensava en la possibilitat de crear una cadena de trasplantaments que fos totalment altruista i que no s'acabés mai. Algú donava un ronyó a algú altre, i aquella persona només havia de buscar un altre donant que fes el mateix. Una fórmula perfecta basada únicament i exclusivament en l'altruisme.
Finalment, i després de mesos de cerca per aconseguir trobar un receptor compatible, Jones se sotmetia a una operació de cinc hores per extreure-li un ronyó, un ronyó que va ser trasplantat a Barb, una dona de 53 anys que tenia una malaltia poliquística renal des dels 30 anys. Aquest trasplantament va ser només l'inici d'una llarga cadena. A partir d'aquí, el marit de Barb va donar un dels ronyons a una jove de 34 anys, i la mare de la noia va fer el mateix amb algú altre. Així fins a aconseguir salvar 10 vides.
Els mitjans de comunicació nord-americans es van fer immediatament ressò de la iniciativa i fins i tot es va aprovar una llei al Congrés Federal que estableix que l'intercanvi de ronyons no viola les normes imperants contra el tràfic d'òrgans. A partir d'aquell moment, les cadenes d'aquest estil es van començar a multiplicar arreu del país i la idea va aconseguir traspassar fronteres.
El "bon samarità" arriba a Espanya
A l'estat espanyol la cadena del "bon samarità" començarà a aplicar-se a partir de l'any que ve. Després de mesos d'anàlisi i debat, finalment el Ministeri de Salut va decidir aprovar la iniciativa, amb l'objectiu d'aconseguir incrementar el nombre de donants en vida d'òrgans no vitals, com ara un ronyó o una part del fetge.
Fins a l'aprovació d'aquesta mesura, qualsevol persona que volia ser donant havia de ser major d'edat, demostrar que tenia una relació familiar amb el receptor, sotmetre's a un estudi mèdic i psicològic que demostrés la viabilitat de la intervenció i aconseguir una autorització judicial. Uns tràmits pensats per evitar el tràfic il·legal d'òrgans, però que resultaven lents, feixucs i en molts casos impossibles de superar. Per això, des de l'Organització Nacional de Trasplantaments s'ha aplaudit la iniciativa, que s'espera que ajudi a reduir la llista d'espera, que actualment supera els 5.000 malalts.
Amb la llei aprovada, ara només cal veure si la cadena solidària i altruista de trasplantaments espanyola funciona tan bé o millor que als Estats Units. De moment, i a l'espera de conèixer-ne més detalls, només s'ha fet públic que el primer "bon samarità" de l'Estat serà un home andalús. La resta continua sent un misteri. Però, i tu, donaries un ronyó a un estrany?
Finalment, i després de mesos de cerca per aconseguir trobar un receptor compatible, Jones se sotmetia a una operació de cinc hores per extreure-li un ronyó, un ronyó que va ser trasplantat a Barb, una dona de 53 anys que tenia una malaltia poliquística renal des dels 30 anys. Aquest trasplantament va ser només l'inici d'una llarga cadena. A partir d'aquí, el marit de Barb va donar un dels ronyons a una jove de 34 anys, i la mare de la noia va fer el mateix amb algú altre. Així fins a aconseguir salvar 10 vides.
Els mitjans de comunicació nord-americans es van fer immediatament ressò de la iniciativa i fins i tot es va aprovar una llei al Congrés Federal que estableix que l'intercanvi de ronyons no viola les normes imperants contra el tràfic d'òrgans. A partir d'aquell moment, les cadenes d'aquest estil es van començar a multiplicar arreu del país i la idea va aconseguir traspassar fronteres.
El "bon samarità" arriba a Espanya
A l'estat espanyol la cadena del "bon samarità" començarà a aplicar-se a partir de l'any que ve. Després de mesos d'anàlisi i debat, finalment el Ministeri de Salut va decidir aprovar la iniciativa, amb l'objectiu d'aconseguir incrementar el nombre de donants en vida d'òrgans no vitals, com ara un ronyó o una part del fetge.
Fins a l'aprovació d'aquesta mesura, qualsevol persona que volia ser donant havia de ser major d'edat, demostrar que tenia una relació familiar amb el receptor, sotmetre's a un estudi mèdic i psicològic que demostrés la viabilitat de la intervenció i aconseguir una autorització judicial. Uns tràmits pensats per evitar el tràfic il·legal d'òrgans, però que resultaven lents, feixucs i en molts casos impossibles de superar. Per això, des de l'Organització Nacional de Trasplantaments s'ha aplaudit la iniciativa, que s'espera que ajudi a reduir la llista d'espera, que actualment supera els 5.000 malalts.
Amb la llei aprovada, ara només cal veure si la cadena solidària i altruista de trasplantaments espanyola funciona tan bé o millor que als Estats Units. De moment, i a l'espera de conèixer-ne més detalls, només s'ha fet públic que el primer "bon samarità" de l'Estat serà un home andalús. La resta continua sent un misteri. Però, i tu, donaries un ronyó a un estrany?
