Espartac Peran: "Amaguem les pors als fills, però és un error no parlar-ne"
Espartac Peran, conegut per la seva trajectòria televisiva i actualment vinculat a programes com "Atrapa'm si pots" i "Som únics" de 3Cat, ofereix una mirada íntima i reflexiva sobre la paternitat, les emocions i el llegat cultural. A través de vivències personals, defensa la necessitat de parlar de temes incòmodes amb els infants i reivindica una cultura catalana més viva del que sovint es percep.
La paternitat com a elecció conscient
Peran rebutja la idea que criar sigui una càrrega i reivindica el valor del dia a dia: des de llevar-se a la nit fins a explicar contes.
Tinc una filla de 10 anys i un fill de 8, i estic immers en una paternitat volguda i desitjada.
Ara bé, també apunta a una realitat sovint ignorada: els fills creixen abans del que els pares estan preparats per assumir.
Em pensava que l'adolescència venia molt tard i me l'estic trobant als 10 anys.
Rituals familiars i memòria emocional
Entre les seves reflexions, destaca la importància dels petits rituals quotidians com a eina per construir records duradors. Un exemple és el costum familiar de pujar al terrat en nits de lluna plena.
Aquest gest senzill es converteix en una manera de deixar empremta emocional: una connexió que perdurarà més enllà de la presència física.
Sempre que hi hagi una lluna plena, hi haurà un record amb nosaltres, els seus pares.
La por a la mort
Els grans estem plens de pors, però les dissimulem als més petits.
Aquesta constatació el porta a escriure el conte infantil "El secret de la calaixera", que aborda la mort des d'una perspectiva accessible per a totes les edats.
Peran defensa que evitar aquests temes no protegeix els infants, sinó tot el contrari. Parlar de la mort amb naturalitat, assegura, ajuda a reduir la por en el futur.
Si ens acostumem a parlar de la mort amb els més petits, quan siguin grans els farà menys por.
Contra el discurs alarmista: "La cultura catalana és viva"
En paral·lel a la seva dimensió personal, Peran també aborda el debat sobre l'estat de la llengua i la cultura catalanes.
Som en un moment molt alarmista que diem la llengua s'acaba, la cultura s'acaba. Però quan vas als pobles i ciutats, veus que això no és ben bé així.
A través de la seva experiència amb el programa "Som únics" i el contacte directe amb el territori, defensa que la cultura popular continua viva i arrelada, especialment entre infants i joves.
El paper de la plataforma 3Cat i del Super3
Finalment, posa en valor l'impacte de continguts audiovisuals en català en el consum dels més petits. Plataformes com 3Cat i el Super3, assegura, ofereixen un entorn segur i atractiu que reforça l'ús de la llengua tant a casa com a l'escola.
A casa seva, explica, els seus fills consumeixen habitualment aquests continguts, i fins i tot arriben a l'aula com a eina educativa.
