La Fiscalia investiga el catedràtic Ramón Flecha i el grup CREA amb experts en sectes i agressions sexuals

La Fiscalia obre diligències contra el grup d'investigació CREA i el seu fundador, el catedràtic emèrit Ramón Flecha, després que la Universitat de Barcelona (UB) elevés el cas a finals de desembre davant la "gravetat dels fets".

En un comunicat, la Fiscalia Provincial de Barcelona anuncia que ha encarregat la investigació un equip conjunt policial de Mossos d'Esquadra format per agents de la Unitat Central d'Agressions Sexuals i d'altres experts en "delictes contra la llibertat sexual i l'anàlisi de dinàmiques de control coercitiu i estructures grupals tancades".

La investigació implica el sociòleg Ramón Flecha, però també altres investigadors vinculats al Community of Research on Excellence for All (CREA), un grup de recerca que es va dissoldre a finals de l'any passat, poc després que la UB l'acusés de tenir "conductes de coerció sexual i psicològica" i portés el cas a la Fiscalia.

En l'informe intern que la UB va traslladar al ministeri públic, s'assenyala el catedràtic i altres investigadors com a "grup coercitiu d'alt control" a partir dels fets relatats per 16 testimonis, antics integrants de la xarxa d'investigadors CREA. 

Segons els delictes denunciats, a Ramón Flecha se li atribueixen conductes d'assetjament sexual, coerció psicològica, maltractament i explotació. Des de la Fiscalia Provincial de Barcelona assenyalen que portarà el cas la nova secció especialitzada de delictes violents contra menors, així com altres col·lectius vulnerables i perfils delictius complexos.

Preocupació per una possible revictimització

Violeta Assiego, advocada dels denunciants, ha expressat la situació de "sentiments oposats" que provoca la reobertura d'aquest cas, que ja va ser arxivat per la Fiscalia fins a dues vegades. 

Per una banda, assegura l'advocada, hi ha "alleujament pel reconeixement als testimonis", però també preocupació per la possible revictimització i el "desgast emocional i qüestionament de tot el que han patit", i tot allò que sovint "suposa per a les dones que denuncien".

Assiego recorda que en cap de les ocasions en què es va arxivar la causa "es va posar damunt la taula el component de l'agressió sexual", malgrat que aquesta variable apareixia als diferents informes presentats perquè es valorés si hi havia indicis de delicte.

El cas, que s'ha allargat durant dècades, és intrincat especialment per la gran quantitat de persones que han passat pel CREA. Això comporta, afegeix l'advocada, que "els testimonis s'han d'anar filant els uns amb els altres per comprendre la complexitat del que ha pogut estar succeint."

Cronologia de les denúncies

En la denúncia presentada el juliol del 2025, és la primera vegada que els fets es tipifiquen com a grup coercitiu d'alt control. Anteriorment, el cas havia arribat a la via judicial en dues ocasions, totes dues arxivades.

• 2004–2006: Es denuncien irregularitats sobre el funcionament intern del grup CREA i la gestió econòmica i de beques. La UB activa els mecanismes interns, obre una informació prèvia i encarrega un informe que recomana mesures com una auditoria (feta el 2005). El cas s'eleva a la Fiscalia, que l'arxiva el 2006. Aquell any, Flecha deixa la direcció de CREA.
• 2016: La universitat rep una denúncia interna per abusos psicològics i comportament sectari vinculats a Flecha i CREA. Es trasllada a la Fiscalia, que torna a arxivar el cas per manca d'indicis penals.
• Maig de 2025: CREA deixa de ser una estructura interna de la UB i passa a definir-se com a "comunitat de recerca", amb investigadors de diverses universitats i centres.
• Juliol de 2025: 14 universitàries --a les quals se n'afegeixen dues més posteriorment-- denuncien Flecha per assetjament sexual. La UB el suspèn com a catedràtic emèrit i obre una investigació. La Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya suspèn cautelarment el reconeixement Trajectòria d'excel·lència a la directora de CREA, Marta Soler.
• Desembre de 2025: L'Institut d'Estudis Catalans suspèn cautelarment la junta directiva i les activitats de l'Associació Catalana de Sociologia com a societat filial, pel seu vincle amb CREA. La UB porta el cas a la Fiscalia davant "la gravetat dels fets". El CREA es dissol.
• Gener de 2026: La Fiscalia obre diligències. Assumeix la investigació un grup policial expert en agressions sexuals i sectes.