Espriu seria independentista?

A la vigília de Sant Jordi no vam voler que, des de l'Àgora, s'afavorís cap autor dels que avui aspiren a ser el novel·lista més venut. Per això vam fer un especial Salvador Espriu, en l'any del seu centenari. Conscients que la cultura, i menys encara l'alta cultura i la poesia, no rebenta per dalt els índexs35 d'audiència, vam voler dedicar trenta-cinc minuts a parlar d'aquesta figura cabdal de la nostra literatura, líder de la resistència cultural antifranquista i convertit, gairebé com a símbol, en poeta nacional de Catalunya.

Vam apostar per les explicacions d'Agustí Pons ¿el biògraf que ha dedicat tres anys de feina a crear el relat de la vida contradictòria d'Espriu- i a veure dos fragments de dues entrevistes d'una hora que li van dedicar Josep Maria Espinàs a l'Identitats" de TV3, al gener del 85 -un mes abans de la mort de l'autor- i Joaquin Soler Serrano, "A Fondo", de TVE l'any 76. En aquella entrevista, en castellà i emesa per a tot Espanya, Espriu parlava sense embuts de "la nación catalana" i la seva dedicació i la seva obsessió amb el seu poble.

Abans que li pogués fer "La" pregunta a Agustí Pons se la va fer ell mateix. Avui, Espriu seria independentista? El que Espriu no deixaria és que especuléssim amb el seu pensament. El trauria de polleguera. Dit això, per les seves pors i la seva prudència, diria més aviat que Catalunya no és assimilable amb Espanya. Les diferents llengües fan que no siguem assimilables. A veure si al final resultarà que això de la puta i la Ramoneta no s'ho ha inventat Convergència i Unió?