"Estudiant el canvi climàtic al Pirineu" (27-01-2015)
A final de segle Barcelona tindrà un clima com el que ara té Tunis. L'escalfament global pot tenir conseqüències inesperades. "Quèquicom" participa en
4 min
A final de segle Barcelona tindrà un clima com el que ara té Tunis. L'escalfament global pot tenir conseqüències inesperades. "Quèquicom" participa en un projecte de turisme científic recomanat per National Geographic com un dels 50 millors viatges de la teva vida. Els participants mesuren l'impacte del canvi climàtic en la vida salvatge dels boscos verges del Pirineu. L'Eleanor, una septuagenària de Kansas, perd l'alè pujant una muntanya on hi ha amagades unes caixes trampa de petits mamífers. El terra és ple de fang i rellisca molt, però la dona no desisteix. S'ha proposat revisar-les i ho farà sense dir ni piu. Ella forma part del grup de turistes d'arreu del món (Austràlia, Canadà, Filipines, Holanda, Anglaterra, Estats Units...) que han canviat les seves vacances per ajudar un equip de científics a mesurar l'impacte de l'escalfament global en la vida salvatge de l'alta muntanya. Són mecenes que, a més de diners, aporten la seva mà d'obra. La reportera del programa, Georgina Pujol, s'hi ha integrat durant uns quants dies per aprendre, igual que ells, a fer de naturalista.
Un viatge climàtic cap al Sud
En els darrers 15 anys la temperatura de Barcelona ha augmentat un grau centígrad respecte al període 1970-2000. I aquesta tendència es manté. Segons una estimació feta pel Servei Meteorològic de Catalunya, el 2050 la temperatura de Barcelona serà semblant a la que tenia Maó durant el període 1971-2000. L'aeroport del Prat tindria una mitjana anual de 16,7º.
L'augment es preveu molt més fort per a la segona part del segle XXI. Cap al final del segle (2070-00), l'augment podria voltar els 3.5ºC. La temperatura de l'aeroport de Barcelona seria de 19.0 ºC. La temperatura mitjana de Barcelona aleshores serà semblant a la que ara té Tunísia.
Aquest "viatge cap al Sud" tindrà conseqüències sobre la flora i la fauna dels Pirineus.
La neu regula cabals
Totes les previsions apunten que durant les properes dècades hi haurà cada vegada menys neu, i la pèrdua de neu, a més de perjudicar el turisme d'esquí, pot tenir conseqüències imprevisibles.
Un aspecte molt important de la neu és el seu efecte dosificador amb relació a l'aigua dels rius. La neu és un regulador de cabals.
Quan neva, aquesta aigua queda acumulada a les muntanyes durant l'hivern, i quan torna la calor es va desfent a poc a poc i va filtrant-se cap el subsòl o baixa pels rius al llarg de la primavera i l'estiu.
Però si no neva, si totes les precipitacions són d'aigua i no tenim aquest efecte dosificador, tal com vagi plovent l'aigua baixarà pels rius, probablement en forma de riuades. Però el que és pitjor és que, quan deixi de ploure, al cap de poc temps els rius quedaran eixuts. És evident, doncs, que la neu no és només important per a les estacions d'esquí.
Com s'han de triar els prismàtics?
Independentment de la marca i la qualitat òptica de les lents, que és fonamental, triar uns bons prismàtics no és senzill si no sabem què signifiquen les xifres característiques dels prismàtics.
N'hi ha de 8x30, 10x30, 15x68... Quin és millor? Què signifiquen aquestes xifres?
La primera xifra indica els augments.
En un 8x30, la primera xifra, el 8, significa que veurem l'objecte 8 vegades més gros que com el veiem a ull nu des d'aquesta distància.
I si la primera xifra és un 10, doncs el veurem 10 vegades més gros.
Fàcil. I la segona xifra?
La segona xifra és el diàmetre de la lent més grossa. I és una mida important.
Analitzem un prismàtic 10x30: 10 augments i lent de 30 mm de diàmetre. La mida de la visibilitat d'aquest prismàtic serà 30 dividit per 10. És com mirar per un forat de 3 mm.
La visió efectiva, el diàmetre del raig de llum que arribarà als nostres ulls, serà de 3 mm.
No sembla un problema... I no ho és fins que no hi ha prou llum.
Si mirem una cosa amb poca llum, dins del bosc o de matinada o vesprada, la nostra pupil·la es dilatarà i molt probablement farà més de 3 mm. Serà més grossa que el forat aquest de 3 mm i pel prismàtic veurem marges negres al voltant de la imatge.
Per això també és important la segona xifra. Amb criteris de visibilitat és preferible una un diàmetre més gran, però una xifra més gran comporta més pes, més volum i més preu.
Així que la tria no es fàcil.
Un viatge climàtic cap al Sud
En els darrers 15 anys la temperatura de Barcelona ha augmentat un grau centígrad respecte al període 1970-2000. I aquesta tendència es manté. Segons una estimació feta pel Servei Meteorològic de Catalunya, el 2050 la temperatura de Barcelona serà semblant a la que tenia Maó durant el període 1971-2000. L'aeroport del Prat tindria una mitjana anual de 16,7º.
L'augment es preveu molt més fort per a la segona part del segle XXI. Cap al final del segle (2070-00), l'augment podria voltar els 3.5ºC. La temperatura de l'aeroport de Barcelona seria de 19.0 ºC. La temperatura mitjana de Barcelona aleshores serà semblant a la que ara té Tunísia.
Aquest "viatge cap al Sud" tindrà conseqüències sobre la flora i la fauna dels Pirineus.
La neu regula cabals
Totes les previsions apunten que durant les properes dècades hi haurà cada vegada menys neu, i la pèrdua de neu, a més de perjudicar el turisme d'esquí, pot tenir conseqüències imprevisibles.
Un aspecte molt important de la neu és el seu efecte dosificador amb relació a l'aigua dels rius. La neu és un regulador de cabals.
Quan neva, aquesta aigua queda acumulada a les muntanyes durant l'hivern, i quan torna la calor es va desfent a poc a poc i va filtrant-se cap el subsòl o baixa pels rius al llarg de la primavera i l'estiu.
Però si no neva, si totes les precipitacions són d'aigua i no tenim aquest efecte dosificador, tal com vagi plovent l'aigua baixarà pels rius, probablement en forma de riuades. Però el que és pitjor és que, quan deixi de ploure, al cap de poc temps els rius quedaran eixuts. És evident, doncs, que la neu no és només important per a les estacions d'esquí.
Com s'han de triar els prismàtics?
Independentment de la marca i la qualitat òptica de les lents, que és fonamental, triar uns bons prismàtics no és senzill si no sabem què signifiquen les xifres característiques dels prismàtics.
N'hi ha de 8x30, 10x30, 15x68... Quin és millor? Què signifiquen aquestes xifres?
La primera xifra indica els augments.
En un 8x30, la primera xifra, el 8, significa que veurem l'objecte 8 vegades més gros que com el veiem a ull nu des d'aquesta distància.
I si la primera xifra és un 10, doncs el veurem 10 vegades més gros.
Fàcil. I la segona xifra?
La segona xifra és el diàmetre de la lent més grossa. I és una mida important.
Analitzem un prismàtic 10x30: 10 augments i lent de 30 mm de diàmetre. La mida de la visibilitat d'aquest prismàtic serà 30 dividit per 10. És com mirar per un forat de 3 mm.
La visió efectiva, el diàmetre del raig de llum que arribarà als nostres ulls, serà de 3 mm.
No sembla un problema... I no ho és fins que no hi ha prou llum.
Si mirem una cosa amb poca llum, dins del bosc o de matinada o vesprada, la nostra pupil·la es dilatarà i molt probablement farà més de 3 mm. Serà més grossa que el forat aquest de 3 mm i pel prismàtic veurem marges negres al voltant de la imatge.
Per això també és important la segona xifra. Amb criteris de visibilitat és preferible una un diàmetre més gran, però una xifra més gran comporta més pes, més volum i més preu.
Així que la tria no es fàcil.
