Estudiants en risc de desnonament a Salt: "Ets a classe i el teu cap només pensa... on anirem?"
El Reda vol ser advocat. L'Oumaima, també. Estudien a l'institut Vallvera de Salt. El Reda té 17 anys i ha acabat primer de batxillerat amb unes notes excel·lents.
L'Oumaima, de 15, ha fet tercer d'ESO al mateix institut. El curs l'ha aprovat amb molt bones notes. Tots dos estan en risc de ser desnonats.
"Com si fóssim monstres"
El Reda, de pares marroquins, va néixer a Salt i explica que viu amb la seva mare i la seva germana en un pis rellogat, propietat de CaixaBank.
Pagaven el lloguer en efectiu a qui constava en el contracte, però quan aquesta persona "rebia els diners, no els ingressava al banc".
L'impagament va provocar que s'emetés una ordre de desnonament a nom de qui els rellogava el pis, però a la família del Reda no els va arribar cap notificació.
El 15 de maig, una comitiva judicial formada per dos policies i una jutgessa es va presentar a casa seva: "Ens van tractar com si fóssim monstres."
Ens van informar de molt males maneres que havíem de marxar de casa. Van ser moments de molta angoixa.
El Reda els va explicar que no havien tingut temps per buscar res perquè no eren conscients que tenien una ordre de desnonament a punt d'executar.
Aquest noi de 17 anys es va convertir en l'interlocutor davant la comitiva perquè la seva mare no domina la llengua.
Diu que els van donar quatre dies de marge i, després de moltes gestions, van poder arribar a un acord amb el banc.
Ara, l'entitat financera els ha donat fins a principis de setembre per buscar una alternativa. Però no serà fàcil, perquè, a Salt, igual que passa en altres ciutats de Catalunya, es viu una situació de col·lapse habitacional.
El cas de l'Oumaima
El que ha viscut aquesta noia de 15 anys és una mica diferent, però s'alimenta de la mateixa problemàtica. Originària de Rabat, fa dos anys i mig que viu a Salt en un pis ocupat amb els seus pares i la seva germana de 6 anys.
Explica que "fa uns anys, el meu pare i uns amics seus van ocupar un pis, propietat de l'Ajuntament de Salt, perquè no trobaven lloc on viure. Ara, en qualsevol moment, ens poden fer fora de casa. No sabem què passarà".
L'Oumaima, acompanyada del Sindicat d'Habitatge de Salt, ha arribat a entrevistar-se amb l'alcalde del municipi, Jordi Viñas, però no els han donat cap solució.
Explica que viure amb aquesta incertesa té conseqüències: "És una cosa molt seriosa. He patit episodis d'ansietat."
Encara que siguis petit, madures massa de pressa. No saps com gestionar-ho.
L'impacte en els estudis
Tant el Reda com l'Oumaima han trobat un espai segur a l'institut Vallvera. Els seus tutors i la resta de docents estan al cas del que els passa i els ajuden en tot el que poden.
Per a l'Oumaima és molt difícil separar els estudis de la situació personal: "Ets a classe i el teu cap només pensa: 'I la nostra roba? I on anirem? On dormirem? Què passarà?' No tenim familiars que ens puguin acollir, no tenim ningú."
Per al Reda també és molt complicat centrar-se en els estudis: "És molt difícil estar bé quan entres a classe. Ara, com que estic buscant pis i fent gestions, hi ha dies que no puc anar a l'institut".
Un protocol propi
Arran dels desnonaments i els problemes d'infrahabitatge que afecten o poden afectar l'alumnat, els professors de l'institut Vallvera han elaborat el seu propi protocol davant del que qualifiquen "d'inacció" del Departament d'Educació.
Mònica Altarriba, coordinadora pedagògica de l'IES Vallvera, explica que, quan en detecten un cas, "enviem un correu a tot el professorat explicant que l'alumne està patint un desnonament".
A partir d'aquell moment, "se l'ha d'atendre, acollir, i no demanar-li tasques. Hi ha una atenció individualitzada".
Els alumnes, diu, senten vergonya i culpa. I a l'aula no se'n parla, però la majoria dels estudiants estan en la mateixa situació:
Són alumnes molt resilients. Aconsegueixen tirar endavant en unes condicions que són del segle XIX. De vegades, tota la família viu en una habitació. No tenen aigua, ni llum.
Un procés de desnonament, diu Mònica Altarriba, implica un trencament absolut amb tot l'entorn. I recorda el cas de dos germans que van arribar a l'institut sense esmorzar i amb la roba del dia abans.
O el cas d'una mare que "arriba amb els dos fills traginant maletes i pregunta...: què faig?".
Docents contra els desnonaments
Segons les entitats socials del municipi, a Salt, cada setmana hi ha una mitjana de dos desnonaments amb menors implicats.
Segons dades facilitades pel Sindicat d'Habitatge de Salt, des de principi d'any, almenys 36 persones s'han quedat al carrer sense alternativa, 21 de les quals són menors.
Per això, fa uns mesos, la comunitat educativa del municipi va crear la plataforma Docents 17190, que és el codi postal de Salt.
El seu objectiu és garantir el dret a un habitatge digne a tots els alumnes que es veuen abocats a una situació tan dura.
Ferran Giménez és sociòleg, membre d'aquesta plataforma i professor a l'institut Vallvera. Considera que la situació de Salt és paradigmàtica perquè, segons ell, "és un laboratori social, on les lògiques neoliberals comproven fins a quin punt poden esprémer una població altament vulnerable".
Els professors Giménez i Altarriba remarquen que la majoria de famílies poden pagar un lloguer. El problema, apunta Altarriba, és el racisme immobiliari:
Moltes famílies poden assumir un lloguer, però, depèn de l'origen, hi ha molt rebuig. Hi ha famílies que em diuen...'jo puc pagar, però és que també m'han de voler'.
Davant d'una realitat que afecta molts alumnes de Catalunya, els docents de Salt denuncien pressions del Departament d'Educació perquè abandonin les seves reivindicacions. El departament no ha volgut fer declaracions.
